Superdimarts clau per a la pugna entre Sanders i Biden

WashingtonCom si estigués coreografiat per endavant, l'endemà de la victòria imparable de l’exvicepresident Joe Biden dissabte a Carolina del Sud, es va produir l’anunci de retirada de la candidatura de Pete Buttigieg i ahir la d'Amy Klobuchar. L'exalcalde de South Bend, que va irrompre en les primàries amb una sorprenent victòria al caucus d’Iowa, va rebre una lliçó de realisme demogràfic: no té tirada entre les minories. El mateix problema que té la senadora, sumat a la seva poca tirada entre l'electorat. I sense afroamericans ni llatins és impossible sortir elegit en les primàries demòcrates. Les portes de la Casa Blanca es tanquen d’aquesta manera per a qui hauria pogut ser el president més jove de la història (Buttigieg té 38 anys) i el primer obertament gai. I si Elizabeth Warren no obra un miracle, també per a la primera presidenta dona.

Les dues retirades són bones notícies per a Biden, a qui Klobuchar tenia previst donar suport aquesta nit de dilluns. Ho són perquè una de les febleses de l'ala més moderada del Partit Demòcrata, a aquestes altures de les primàries, és la divisió de vot entre diversos candidats. Amb la sortida de Buttigieg i Klobuchar, qui va ser segon de Barack Obama busca projectar-se com l'única alternativa real al socialdemòcrata Bernie Sanders, que continua liderant i és favorit en molts dels 14 estats i territoris nord-americans que voten aquest dimarts per repartir més del 30% del total de delegats. Abans de conèixer-se aquestes retirades, l'aspiració del senador era consolidar en aquest Superdimarts un avantatge impossible de remuntar. No obstant això, encara podria donar-se aquest escenari, però un traspàs del vot dels seguidors de Buttigieg i Klobuchar cap a la candidatura de Biden li permetria aconseguir delegats en estats en què les enquestes no li auguraven el mínim del 15% de vots necessaris per obtenir-los. L'aparell del Partit Demòcrata s'uneix així contra Bernie Sanders.

El senador necessita arribar al nombre màgic de 1.991 delegats per a la convenció nacional del juliol. Si es queda curt, i malgrat que hi vagi al capdavant, entraran en joc els anomenats com superdelegats, càrrecs directius del partit que votarien molt probablement en contra seu. Per això, amb l'abandó de Pete Buttigieg i Amy Klobuchar, candidats com Joe Biden, i fins i tot la senadora Elizabeth Warren, que concorre amb un discurs pròxim al de Sanders, tenen més factible arribar al llindar del 15% de vots aquesta matinada en diversos estats i, per tant, prendre'ls a Sanders. Segons una enquesta de Morning Consult, el senador és la segona opció per al 21% dels votants de Buttigieg i també podria beneficiar-se'n. L'exalcalde, però, va advertir sense citar-lo contra una candidatura de Bernie Sanders: "Necessitem una agenda per a una base àmplia, no una que es perdi en la ideologia", va apuntar en el seu discurs de comiat.

La incògnita dels afroamericans

El Superdimarts testarà la força de la resurrecció de Joe Biden. L'exvicepresident ho va fiar tot a una victòria contundent a Carolina del Sud, fonamentada en el suport de la comunitat afroamericana, que va votar per ell en un 61% dels casos. No obstant això, en la seva candidatura hi ha diverses incògnites. D'una banda, és difícil predir si el vot afroamericà es comportarà igual en estats més progressistes. De l'altra, Biden amb prou feines ha pogut fer campanya fora de Carolina del Sud, mentre que Bernie Sanders ha congregat masses a Califòrnia o Virgínia. Finalment, el multimilonari Mike Bloomberg s'estrena en el procés de primàries. Tots dos competeixen en el mateix espectre ideològic, però Bloomberg té una cartera il·limitada que li ha permès inundar les pauses televisives amb propaganda electoral. Això sí, ha sortit malparat dels dos debats en els quals ha participat fins ara.

Els resultats d'aquesta matinada permetran aclarir si Bernie Sanders s'aproxima al somni de la nominació o si el Partit Demòcrata es dirigeix a una convenció oberta que tant temen els seguidors del senador. Califòrnia, on Sanders arrasa en intenció de vot, reparteix 415 delegats, el tros més gran del pastís. A part d'ell, hi aspira la senadora Elizabeth Warren, que somia amb una convenció oberta al juliol en què la seva candidatura sigui percebuda com la de consens.