Troben fuselatge, maletes i restes humanes de l’avió d’EgyptAir
França i Egipte es neguen a confirmar cap hipòtesi del sinistre fins que es trobin les caixes negres
BarcelonaLa desaparició del vol MS804 d’EgyptAir continua sent un misteri. Res sembla explicar per què l’avió, que dijous cobria la ruta entre París i el Caire, es va esfumar dels radars tres hores i vint minuts després d’enlairar-se, ni per què abans de desaparèixer va fer dos girs bruscos i va caure des de 6.700 metres. Ahir, però, les evidències van confirmar que l’aparell va acabar al mar. Al matí, avions i unitats marítimes de l’exèrcit egipci van trobar restes de l’Airbus 320 sinistrat a 290 quilòmetres al nord d’Alexandria, mentre que el ministre grec de Defensa, Panos Kammenos, va fer al migdia un anunci encara més revelador: “Fa unes hores ens han informat que s’ha trobat a la zona de recerca una part d’un cos humà, dos seients i una o diverses peces d’equipatge”. L’afirmació va allunyar més la possibilitat que hi hagi supervivents entre les 66 persones que anaven a bord de l’avió.
“Les famílies sempre tenen esperança de trobar supervivents, però s’esperen el pitjor”, admetia l’ambaixador francès a Egipte, André Parant, i afegia: “El que volen ara és sobretot obtenir respostes”. Unes respostes que ni París ni el Caire són capaços de donar. Els dos governs es neguen a confirmar cap de les hipòtesis de la tragèdia: des d’un atemptat -que l’executiu egipci considerava dijous el “més probable”, tot i que no hi ha hagut reivindicació- fins a un sabotatge, una fallada tècnica o un error humà. “No es prioritza cap hipòtesi perquè no tenim cap indicació sobre les causes”, va insistir el ministre francès d’Exteriors, Jean-Marc Ayrault.
Amb la voluntat d’aclarir els fets, l’operació de recerca, tant de les víctimes com de l’aeronau, es va intensificar ahir amb la participació d’efectius del Regne Unit, Itàlia i Grècia, a més dels egipcis i francesos. Més enllà de les restes trobades, l’Agència Espacial Europea (ESA) va detectar en una imatge per satèl·lit una taca de carburant de dos quilòmetres de llargada a uns quaranta quilòmetres del lloc on es va perdre el contacte amb l’MS804.
L’objectiu principal, però, és trobar les dues caixes negres de l’avió, que enregistren les comunicacions (dels pilots amb els controladors i les converses a la cabina) i les dades tècniques del vol (velocitat, altitud, trajectòria...). “Fins que apareguin les caixes negres no tindrem pistes del que va passar”, explica a l’ARA Susana Romero, portaveu i secretària de comunicació de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA). Romero sí que admet, però, que els moviments que l’avió va fer quan estava a l’aire -un gir de 90 graus a l’esquerra i un de 360 graus en sentit contrari- són “molt estranys”: “Fa l’efecte que hi va haver una pèrdua de control total de l’aeronau. Aquest tipus de maniobres tan pronunciades són molt complicades. Alguna cosa va passar”, diu.
Aquesta incògnita és, precisament, la que podrien resoldre les caixes negres, que emetran senyal fins que se’ls acabi la bateria -que acostuma a durar entre 30 i 90 dies, segons Romero-. La controladora també destaca la importància de trobar més fragments de l’Airbus, per analitzar-ne tant la grandària com l’estat i la dispersió entre uns i altres. “Això hauria de determinar si l’avió va explotar a l’aire o va impactar al mar”, explica. De moment, tot i que testimonis van assegurar que dijous havien vist una explosió prop de l’illa grega de Kàrpathos, imatges per satèl·lit analitzades pel departament de Defensa dels EUA descarten aquesta possibilitat.
Investigació “a contrarellotge”
L’explosió sí que va ser la causa, en canvi, de l’últim precedent de tragèdia aèria a Egipte, el 31 d’octubre de l’any passat, quan l’Estat Islàmic va fer esclatar un avió rus al Sinaí després de col·locar un artefacte a l’interior de l’aparell que va causar la mort de 224 persones. Aquell atac, i el posterior segrest d’un avió que volava entre el Caire i Alexandria (al març) a mans d’un home amb “problemes psicològics” ja van posar en evidència la falta de procediments de seguretat als aeroports d’Egipte.
Però si el cas de l’MS804 neguiteja un govern, aquest és el francès. Amb el país en estat d’emergència des dels atemptats a París del novembre passat -renovat dijous fins a finals de juny amb motiu de l’Eurocopa i el Tour-, la hipòtesi d’un atemptat posaria en qüestió l’eficàcia d’un dispositiu de seguretat àmpliament reivindicat des de l’Elisi. És per això que, tal com escrivia ahir Le Figaro, la investigació del cas EgyptAir, és una “carrera a contrarellotge”. La Gendarmeria de Transport Aeri està investigant tant el personal de l’aeroport susceptible d’haver-se acostat a l’avió desaparegut -que va estar poc més de tres hores al Charles de Gaulle- com els treballadors subcontractats. La sospita també s’ha estès a la llista de passatgers i la tripulació, tot i que Egipte ja ha avisat que no creu que la resposta sigui aquí.
