Trump i Clinton s’afermen com a favorits a les primàries

WashingtonDonald Trump i Hillary Clinton caminen amb pas ferm cap a la nominació presidencial dels seus partits. Tant la victòria del candidat republicà a Carolina del Sud com la de la candidata demòcrata a Nevada de dissabte els consoliden com a favorits de les primàries.

Mentre Trump, un empresari novaiorquès que s’ha casat tres cops, va demostrar que pot vèncer en un estat conservador del sud, Clinton va ratificar més suport entre les minories -especialment els votants afroamericans- que el seu rival, el senador Bernie Sanders.

Els dos aspirants favorits a la Casa Blanca, doncs, tenen molts números d’encarar el Superdimarts de l’1 de març amb un sòlid avantatge si, com pronostiquen els sondejos, guanyen aquesta setmana les seves respectives cites electorals. Clinton ho té tot de cara per imposar-se a Carolina del Sud -on més del 50% de l’electorat és negre- i Trump per fer-ho a Nevada.

El Superdimarts, un dia especial del calendari de les primàries perquè un gran nombre d’estats celebren els comicis per elegir els seus candidats i acostuma a definir les curses presidencials, podria fer imparables les candidatures de Trump i Clinton. El magnat de la immobiliària es continua beneficiant d’un camp republicà que encara té massa candidats que busquen ser el candidat anti-Trump. I l’ex primera dama i ex secretària d’Estat dels EUA manté un ampli suport en els estats del sud i en els que tenen una població més diversa i representativa del país.

Tot i així, cap analista polític creu que els resultats del Superdimartssentenciïn les lluites tant demòcrata com republicana per la candidatura presidencial. De fet, si una cosa ha quedat clara en aquest any electoral -en el qual predomina el malestar amb l’establishment i l’ statu quo -és que no hi ha prediccions fàcils ni segures.

Clinton respira

L’èxit de la campanya de Sanders ha sigut una sorpresa, com també ho ha sigut la de Trump. Els dos candidats han sabut capitalitzar les frustracions dels ciutadans. Tot i així, els votants demòcrates estan menys enfadats que els republicans. Clinton, de moment, que s’ha presentat com a hereva de la presidència de Barack Obama, convenç des del pragmatisme. “Els nord-americans estan enfadats, però també volen solucions reals”, va exclamar la candidata demòcrata durant el seu discurs de la victòria a Las Vegas.

A Nevada, Clinton va aconseguir frenar Sanders, després de la dura derrota que va patir a Nou Hampshire. Els resultats van revelar que el senador de Vermont -que il·lusiona entre una gran part dels votants demòcrates, especialment els joves- té un dèbil suport entre les minories. Tot i que guanya el vot jove llatí, Clinton va arrasar entre els treballadors de casinos, molts dels quals afroamericans i llatins.

Sanders, però, no va tirar la tovallola. La cursa demòcrata, a diferència de la republicana, reparteix els delegats que nominaran el candidat presidencial del partit proporcionalment als vots obtinguts en cada primària i caucus. I, per tant, si els marges de victòria entre els dos candidats són petits, la lluita pot ser molt llarga. “Crec que guanyarem en molts estats el pròxim Superdimarts”, va dir el senador que s’autodenomina socialista i advoca per una revolució per canviar un poder polític que considera corrupte i reduir el poder de Wall Street i les desigualtats econòmiques.

Bush es retira de la cursa

Mentrestant, la cursa republicana es va configurant com una lluita a tres entre Trump i els senadors de Florida, Marco Rubio, i Texas, Ted Cruz. Jeb Bush, visiblement emocionat i trist, va anunciar que posava fi a la seva campanya després d’uns fluixos resultats a Carolina del Sud -només va obtenir un 8% del vot.

La sortida de l’exgovernador de Florida és una bona notícia per a Rubio, ja que es posiciona com el candidat favorit de les elits. Tot i així, encara tindrà un rival que li farà ombra, especialment als estats de l’Oest Mitjà: el governador d’Ohio, John Kasich. Els dos candidats es dividiran el vot més moderat, cosa que continuarà afavorint Trump.

El multimilionari i exestrella de la televisió podria distanciar-se de la resta de candidats a partir del dia 15 de març, quan la majoria d’estats assignen tots els seus delegats al candidat que guanya la primària (són els estats coneguts com the winner takes all ). “Trump encara ha de demostrar que pot tenir un suport més enllà del 30% i el 40% dels votants republicans”, afirma Larry Sabato, professor de la Universitat de Virgínia. “Rubio és el més ben posicionat per derrotar Trump, però el temps per aturar-lo s’està acabant”.

El senador de Florida va obtenir una valuosa segona posició a Carolina del Sud, tot i que gairebé va empatar amb Cruz. El senador texà, però, esperava un millor resultat, ja que en aquest estat hi ha un gran nombre de votants evangelistes que, en principi, li eren favorables.

Amb l’adéu de Bush, que al principi de les primàries era el gran favorit per aconseguir la victòria, el Partit Republicà obre una nova pàgina de la seva història. Una era que pot liderar Trump o les generacions joves que representen Rubio i Cruz.

El fill i germà de presidents va ser incapaç d’inspirar els votants republicans. La seva candidatura, encarnació del poder establert, va topar amb un any de malestar amb les elits i els polítics tradicionals. “Estic orgullós de la campanya que hem fet per intentar unir el nostre país”, va acomiadar-se Bush.