La Xina, de víctima negligent a vencedora de la Covid-19

PequínAra que Pequín ha donat per pràcticament controlada l'epidèmia de la Covid-19 en territori xinès, ha posat en marxa la seva maquinària de propaganda per evitar ser considerada la responsable de la pandèmia i de la més que segura crisi econòmica que se'n derivarà.

La Xina s'esforça a mostrar-se com el país que ha aconseguit vèncer l'epidèmia. Reivindica com a exemplar la seva gestió de la crisi decretant una estricta quarantena i paralitzant el país. Ho té fàcil: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha sigut la primera a elogiar les decisions xineses que han aconseguit contenir el contagi.

I, escudant-se en l'OMS, Pequín combat en tots els fronts els intents d'associar el virus amb la Xina, com feia el president dels EUA, Donald Trump, en algunes piulades, on parlava de "virus xinès". La Xina li respon que els virus no són d’enlloc, no tenen nacionalitat, i que, fins i tot, encara s'ha de confirmar si realment el brot va sorgir al mercat de Wuhan.

Més difícil és obviar el fet que l'epidèmia es va expandir des de Wuhan i que l'intent del govern xinès d'ocultar-la al principi va ajudar a la seva propagació. Des del desembre es coneixia l'existència de l'epidèmia. Les autoritats van silenciar els metges que van donar la veu d'alerta i els van perseguir policialment. Van actuar negligentment a l'organitzar esdeveniments multitudinaris quan ja coneixien el brot i van permetre, abans de decretar el confinament de Wuhan, el 23 de gener, que cinc milions de persones sortissin de la ciutat –per l'Any Nou Xinès– expandint el virus.

A esborrar la responsabilitat xinesa hi contribueixen les notícies falses que corren per les xarxes socials xineses i que diuen que el virus va ser creat en un laboratori o ha estat importat per militars nord-americans que van visitar Wuhan. A aquesta última s'hi ha sumat el portaveu d'Exteriors, Zhao Lijian, que va utilitzar Twitter per acusar els EUA i exigir explicacions, basant-se simplement en la informació d'una web del Canadà. Una situació kafkiana, ja que Twitter està bloquejat per la censura a la Xina.

Però amb l'epidèmia propagant-se per tot el món, la Xina es presenta ara com una víctima més del coronavirus i, armada de tots els recursos de la segona economia del món, ofereix cooperació. Els èxits dels científics xinesos protagonitzen titulars, com la nova vacuna que ha anunciat el ministeri de Defensa xinès, una més de la trentena que hi ha en marxa al món i que encara trigarà un any a desenvolupar-se.

El rescatador d'Europa

Pequín també treu pit oferint ajuda a països de la Unió Europea en forma de material sanitari o enviament de personal mèdic. Itàlia ja n’ha rebut. Són notícies que tenen àmplia difusió en els mitjans xinesos i a l'exterior. Xi Jinping ho utilitza per mostrar les seves diferències amb els Estats Units, que opta per l'aïllament, i per presentar-se com el rescatador d'Europa. Alguns analistes van més enllà i destaquen un interès per fomentar la divisió dins la UE.

Mentre des de la Xina se sobredimensiona l'ajuda que envien a altres països, veus com la d'Angela Merkel la minimitzen qualificant-la de reciprocitat. La cancellera alemanya ha recordat que els països europeus també van enviar material al gegant asiàtic quan va començar el brot i les seves fàbriques estaven pràcticament parades.

Espanya és un dels beneficiaris de l'ajuda. Però la informació és ambigua, malgrat les converses telefòniques entre els ministres d'Exteriors dels dos països i el president del govern Pedro Sánchez i Xi Jinping. Les al·lusions a millorar els canals d'exportació fan pensar en agilitzar la compra de material sanitari, no en la donació.

L'ajuda humanitària ve de la mà de Jack Ma, el fundador d'Alibaba, que a través de la seva fundació ha enviat dos milions de mascaretes a Europa (mig milió a Espanya), una quantitat més aviat discreta per a un dels homes més rics de la Xina i del món.

La premsa xinesa s'ha fet especialment eco de les donacions de material als EUA, mentre que mai no va ser notícia l'ajuda que van rebre d'empreses nord-americanes com ara General Electric, Budweiser o Nike.