30 ANYS DE LA CATÀSTROFE NUCLEAR

Txernòbil, terra de llops

La fauna s’ha apropiat de la zona d’exclusió radioactiva, on hi ha set cops més llops que en una reserva

En un radi de 30 quilòmetres al voltant de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, la presència humana s’ha extingit, però la vida no. De fet, malgrat la radiació, la vida salvatge s’ha multiplicat al voltant de la central i la fauna s’ha apropiat del paratge. Des de l’accident nuclear que el 1986 va fer evacuar els habitants de la zona, el nombre d’ants, cabirols i porcs senglars ha crescut fins a nivells similars als de les reserves naturals pròximes (no contaminades), mentre que el nombre de llops hi és set cops més alt, segons un estudi científic publicat a la Current Biology. “No és que la radiació estigui ajudant els llops, és el factor humà el determinant”, aclareix un dels autors de l’estudi, James Smith, de la Universitat de Portsmouth, al Regne Unit.

“Van ocupar els poblets”

“Les altes dosis de radiació els primers sis mesos després de l’accident van afectar significativament la salut i la reproducció dels animals a Txernòbil”, com diuen informes de l’època, però “les dades a llarg termini no mostren cap evidència d’una influència negativa de la radiació en l’abundància de mamífers”, conclou l’estudi. Els científics han analitzat les dades registrades pels helicòpters del govern de Bielorússia (país fronterer amb Ucraïna on està situada la meitat de la zona d’exclusió radioactiva) entre el 1986 i el 1996 i entre el 2008 i el 2010. Les dades constaten un increment enorme en la població d’aquests mamífers a la zona sobretot en els deu anys posteriors a l’accident. “En aquells primers anys, els animals es van apropiar del que la gent havia deixat: l’agricultura els va donar menjar i van ocupar els poblets resguardant-se a les cases”, explica Smith.

Però el científic no s’atreveix tampoc a concloure que la radiació no tingui cap efecte en els sistemes reproductius dels animals, ja que la seva recerca ha sigut numèrica i “no ha estudiat individus” ni efectes sobre la seva salut, reproducció o longevitat. “L’estronci actua químicament com el calci i és absorbit pels ossos, de manera que el seu efecte en la reproducció no és alt; pensem que el gran problema a Txernòbil és el cesi radioactiu, que sí que pot afectar en aquest sentit, però no n’estem convençuts, tot i que molts dels estudis asseguren que sí que afecta en la reproducció”, apunta. I destaca una altra conclusió del seu estudi: “No hi ha cap diferència en la densitat de població entre les zones més contaminades i les que ho estan menys”.

Un estudi de Timothy Mousseau, biòleg de la Universitat de Carolina del Sud, per exemple, va detectar a Txernòbil una freqüència més alta de tumors i malformacions entre els ocells i ratolins i una població minvant d’insectes i aranyes. I una altra recerca interuniversitària del 2014 sobre la “influència de la radiació en la distribució de quatre espècies de mamífers a la zona d’exclusió de Txernòbil” va instal·lar 98 càmeres a la zona per estudiar la presència, també numèrica, d’aquests animals i les seves conclusions refermen les de l’estudi de Smith. “A llarg termini, l’exposició crònica a la radiació pot afectar la salut animal, tot i que els nostres descobriments indiquen que els nivells actuals d’exposició a la radiació no estan limitant la distribució del llop gris, la guineu vermella, el gos viverrí o el porc senglar”, apunta l’estudi. L’animal captat amb més freqüència per les seves càmeres és el gos viverrí, i en segon lloc el llop gris.

Els 4.300 quilòmetres quadrats de la zona d’exclusió de Txernòbil (els 2.600 quilòmetres quadrats evacuats a l’inici es van ampliar després en funció dels nivells de radiació, que encara són massa elevats per viure-hi) són potser la primera reserva natural radioactiva del món.

Més continguts de