CONSELL EUROPEU

La UE enterra les quotes de refugiats forçada pels països de l’Est

Tusk fa una crida a la unitat per superar les divisions en immigració i en la reforma de l’eurozona

No hi haurà més quotes d’acollida de refugiats obligatòries per als estats membres. El pla, aprovat el 2015 en plena crisi migratòria, va ser un autèntic fracàs per la negativa d’alguns països -de l’Est, sobretot- a acollir demandants d’asil, i el poc compromís dels altres països que políticament donaven suport al pla. Amb prou feines es van acollir el 17% dels immigrants compromesos.

Dos anys després, la UE es planteja ara si tirar endavant el pla i convertir-lo en un sistema estable amb el qual els diferents estats membres es reparteixin la càrrega migratòria i no recaigui tota la responsabilitat en els països que tenen fronteres exteriors, com Itàlia i Grècia. Era el pla inicial, però la idea sempre ha topat amb el rebuig dels països de l’est. Ahir es van plantar davant la resta de socis, una posició que farà molt difícil que les quotes de refugiats obligatòries puguin sobreviure.

“Seria un greu error continuar dividint la UE amb les quotes de refugiats”, va advertir el primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico. Els Vint-i-vuit van debatre a la cimera que va començar ahir a Brussel·les el futur de la seva política migratòria ara que la pressió i les arribades d’immigrants clandestins han disminuït un 67% respecte a l’any passat. El primer senyal de la poca ambició política per continuar amb el pla d’acollida va ser del president del Consell Europeu, Donald Tusk, quan dilluns va sorprendre assegurant que les quotes “han dividit molt i no són efectives”. La Comissió Europea, ideòloga del pla, va criticar durament les paraules de Tusk, però ahir alguns líders van aplaudir el president del Consell. “Tusk ha dit el que pensem, que les quotes no són la solució”, va dir el primer ministre txec Andrej Babis.

De fet, els països del Grup de Visegrad -integrat per la República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria- sempre s’han mostrat molt crítics amb les quotes de refugiats i alguns fins i tot s’han negat a acollir demandants d’asil. Ahir, després de reunir-se amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni, van anar un pas enllà amb la seva particular idea de solidaritat: van anunciar que estan disposats a contribuir econòmicament amb 35 milions d’euros per donar suport a la Unió Europea en la gestió dels fluxos migratoris que arriben des de Líbia. L’anunci és doblement polèmic. D’una banda, perquè prefereixen contribuir econòmicament a frenar els fluxos migratoris en comptes d’acollir demandants d’asil. I, d’una altra, perquè la contribució econòmica anirà a parar a Líbia, país fallit acusat per Amnistia Internacional de torturar els refugiats. Malgrat les crítiques de l’ONG, la UE té entre els seus plans migratoris ajudar el país econòmicament a canvi que posi en marxa mesures per frenar l’arribada d’immigrants a Europa.

Tot i el fracàs de les quotes i la posició del Grup de Visegrad, alguns socis continuen defensant-les amb més o menys ímpetu, entre els quals Alemanya i França. El president francès les va defensar ahir tèbiament però la cancellera alemanya, Angela Merkel, va advertir que no hi pot haver “solidaritat a la carta” entre els estats membres. També va ser contundent el canceller d’Àustria, Christian Kern, que va qualificar de “relliscada” la frase de Tusk sobre les quotes. “La rebutjo categòricament”, va dir. I va advertir: “La UE consisteix a aprofitar junts els avantatges i repartir-nos la càrrega. No pot ser que algú no hi col·labori quan no li agradi la càrrega”.

La immigració no és l’única qüestió que genera divisió. La UE ha passat pàgina a la crisi econòmica i a la crisi existencial que va comportar el referèndum del Brexit, però continua encallada en temes importants com la reforma de la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Davant les discrepàncies nord-sud amb el tema econòmic i est-oest en la qüestió migratòria, ahir Tusk va demanar “unitat” als líders per tirar endavant. “Aquestes divisions estan acompanyades d’emocions que fan difícil trobar un llenguatge i punts en comú. Per això hem de treballar per aconseguir la unitat més que mai”, va dir el president del Consell.

Reforma ‘light’ de l’euro

Els líders debatran avui el futur de la Unió Monetària en una cimera dedicada exclusivament a l’euro, que començarà després del Consell Europeu que s’acabarà a mig matí. El gran impulsor de les reformes que la UE vol posar en marxa és el president de França, Emmanuel Macron. Macron va presentar les seves idees poc després d’accedir a la presidència de França, entre les quals hi havia la de crear un ministre de Finances europeu i un pressupost comú per a la zona euro.

Però les dues idees han caigut de l’agenda de reformes arran de les reticències de socis com Alemanya i Holanda. Tusk ha decidit no incloure-les i s’ha conformat a posar damunt la taula només les iniciatives que generen un cert consens i que són menys ambicioses, com ara reforçar el fons de rescat europeu fins a convertir-lo, a mitjà termini, en una mena de Fons Monetari Europeu. Que Merkel continuï en funcions farà molt difícil que la UE pugui aprovar reformes importants.

Més continguts de