València només és una etapa de l’odissea

Part dels emigrants que van arribar diumenge aprofiten per descansar i explicar a la família que encara són vius

L’arribada a un port europeu no és en cap cas el final de l’epopeia dels milers d’africans que any rere any emigren del seu país. És tan sols una etapa més d’una diàspora iniciada al Sudan, a Gàmbia o a Algèria. Això ho saben bé els 630 migrants que diumenge van arribar a València i que ara, lluny d’acabar la seva odissea, encaren el repte de trobar el seu espai al Vell Continent.

La clau per obrir el pany de les fronteres comunitàries és disposar de la documentació que autoritzi la residència a la Unió Europea. N’eren plenament conscients els 10 migrants que, tal com va confirmar la Creu Roja, ahir mateix ja havien abandonat el complex educatiu i esportiu de Xest, una població situada a 30 quilòmetres de València. Allà la Generalitat Valenciana ha instal·lat temporalment 415 homes, 52 dones i 9 infants, tot el contingent de l’ Aquarius a excepció dels menors que són a un alberg públic d’Alacant. Tot i que des de l’ONG no han pogut confirmar les nacionalitats dels 10 que ja han marxat, el més previsible és que la majoria siguin originaris del Magrib, ja que, tal com explica l’advocada especialitzada en legislació sobre estrangeria i drets humans Farah Attari, que diumenge va participar en l’operatiu per rebre els migrants, “són els que tenen més difícil que s’accepti la petició d’asil perquè venen d’un país on no hi ha cap conflicte bèl·lic”.

Tres d’ells van sortir ahir del complex educatiu per dirigir-se al nucli urbà, situat a cinc quilòmetres de la residència, amb l’objectiu de “tallar-se els cabells”. Un dels nois, després de treure’s la roba que li havien donat les entitats humanitàries -unes peces que podrien facilitar la seva identificació-, es va acomiadar dels seus compatriotes. El Sami, de 29 anys, tenia molt clar on anava el seu compatriota: “Marxa cap a França”. Aquesta elecció no és gens estranya: el 43,5% de les persones rescatades per les ONG SOS Méditeranée i Metges Sense Fronteres han decidit acceptar l’oferiment del govern d’Emmanuel Macron i traslladar-se al país veí, un cop sigui acceptada la seva sol·licitud d’asil.

Sigui a França o a Espanya, hi ha una necessitat compartida per tots els migrants que han aconseguit escapar de la fossa comuna en què s’ha convertit el Mediterrani. “Vull un mòbil per parlar amb la família”, repetia Ala Abden, un jove sudanès de 21 anys. Intenten posar-se en contacte amb els seus ésser més estimats per dir que ja han superat una etapa més de la seva odissea i que continuen vius. El canal per traslladar la feliç notícia pot ser, per exemple, un missatge a Facebook. Així ho va fer l’Assan, un jove gambià de 27 anys que dilluns va fer servir el mòbil d’una periodista per comunicar-se amb la seva família.

Un mòbil i tabac

Després de la primera connexió, l’Assan, com molts altres dels emigrants que diumenge van trepitjar València, va anar a comprar-se un telèfon. L’amo d’una botiga d’electrodomèstics de Xest explicava ahir que en 36 hores havia venut vuit mòbils. Conscient d’aquesta necessitat, la Generalitat Valenciana ha instal·lat wifi al pavelló on esperen mentre se’ls troba allotjament. El segon objecte que els migrants buscaven ahir pels carrers de Xest, en un ambient d’absoluta complicitat amb els veïns, era el tabac. En poca estona, un grup de sudanesos van aconseguir comprar dos telèfons i quatre paquets de tabac. Amb les noves adquisicions, els prop de 20 migrants que ahir van sortir a visitar Xest van tornar al complex educatiu per veure el Polònia-Senegal del Mundial, que va acabar amb la victòria de la selecció africana per 1-2. Un resultat que van celebrar i que, potser, aporta un bri d’esperança en el seu objectiu de convertir-se en residents europeus. Però no serà fàcil: el 65% de les peticions d’asil que es van resoldre l’any passat a Espanya van ser denegades, segons denuncia la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Més continguts de