Viure en estat d'emergència: vigilància constant i poques ganes de recordar

La presència policial es fa notar als principals punts de la ciutat i els parisencs topen amb controls per entrar a llocs públics com museus, biblioteques i universitats

Mal humor. Aquest dimarts ningú té ganes de parlar. "Crec que ja hem parlat prou de tot això, ja està bé. Sí, estem en estat d'emergència i esclar que fa por", diu una estudiant a la porta de la Universitat de la Sorbona. A la plaça de la République hi ha policies a cada cantonada i també a les principals avingudes de la ciutat. A mesura que t'allunyes del que ja s'ha convertit en el cor de les mostres de condol i d'homenatge, els uniformes i les armes es dispersen, però no deixen mai de ser presents. A la catedral de Notre-Dame el color dels uniformes passa del blau marí al caqui militar, vigilen les entrades a la basílica amb les escopetes a la mà. 

A l'altra banda del riu Sena, passat el Panteó, hi ha poca gent al carrer i també poca policia. "Hi ha menys persones al carrer, no tenen ganes de sortir", diu una dona que llegeix al bar del davant de l' Institut del Món Àrab. Tampoc té ganes de parlar-ne i menys de valorar totes les mesures anunciades ahir pel president francès François Hollande, que entre moltes altres, va dir que la  vigilància constant que es fa notar als carrers de París encara serà més intensa i s'allargarà fins a tres mesos. 

Controls a les universitats

A les portes de les diferents facultats de la Universitat de París els guardes de seguretat registren totes les bosses d'estudiants, professors i visitants que hi volen entrar. "Des del gener, després de 'Charlie Hebdo', ja estàvem acostumats a tenir controls a l'entrada, però no registraven totes les bosses", diu un estudiant de primer curs que prefereix no donar el seu nom. Ell tampoc vol parlar sobre si està d'acord o no amb tot el que implica la declaració de guerra del seu president al Palau de Versalles. 

Hi ha menys vianants que de costum, constaten la majoria de parisencs, però els cotxes avancen més a poc a poc i hi ha més embussos. Els francesos troben controls per poder entrar a la majoria d'edificis públics i en alguns llocs dels seus de treball. De fet, fins i tot abans de sortir al carrer es pot percebre el nivell de vigilància. Per buscar com arribar d'un punt a un altre de París amb transport públic, Google Maps ha afegit un missatge d'alerta a les estacions de metro que diu: "Vigilància policial".

Extenuació

Hi ha un altre grup d'estudiants a la porta de la universitat que s'enfaden en sentir la pregunta. "Ja n'estem farts, què més hem de dir?", respon una de les noies. Si aquests últims dies els parisencs tenien ganes de reivindicar-se, demostrar públicament el seu suport a les víctimes i llançar un missatge de rebuig als atacants, aquest dimarts, després de la contundència del seu president, intenten digerir el que ha passat i fer-se'n a la idea, però ja estan cansats. 

Hi ha dues dones dins un bar que han quedat per discutir sobre un llibre, però la conversa es desvia inevitablement. "Estic farta del patriotisme d'aquests dies, tothom cantant 'La marsellesa', diu m'entre s'encén el to de la conversa. "És obscè com la gent i els polítics estan utilitzant tot el que ha passat per acabar parlant de guerra, tot això només tindrà l'efecte contrari", diu. La seva companya se l'escolta però no acaba de saber què dir. 

Abans que Hollande contraataqués de manera oficial ahir a la tarda, l'artista Arthur Gillet ja era conscient que aquesta situació tindria conseqüències. "Estar en guerra implica més nacionalisme, i segur que també implicarà perdre part de la nostra llibertat", deia dilluns al matí.