SÈRIE VENEÇUELA (8/10)

Votar o abstenir-se, el gran dilema dels veneçolans a les presidencials

Nicolás Maduro, Henri Falcón i Javier Bertucci són els candidats principals
Nicolás Maduro al costat de la seva dona, en un acte electoral. REUTERS

Quan es pregunta als veneçolans si votaran a les eleccions presidencials d’avui, la majoria contesten que s’abstindran o que encara no tenen ni idea de què faran. Aquest és el gran dilema de la jornada, en què Nicolás Maduro aspira a revalidar el seu càrrec -encapçala el govern des de l’abril del 2013- perquè l’oposició es presenta completament dividida als comicis.

Les formacions que conformen la Taula d’Unitat Democràtica (MUD) -que inclou un amalgama de partits, de dretes i d’esquerres- aposten pel boicot, és a dir, per l’abstenció, perquè justifiquen que votar donaria legitimitat a unes eleccions que consideren una farsa: per les seves irregularitats, perquè no hi participarà cap observador internacional i perquè l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, la UE i l’Organització dels Estats Americans ja han anunciat que no reconeixeran els resultats. En canvi, sí que ho faran Cuba, Rússia, Nicaragua i l’Iran.

Hi ha altres veus que opinen que abstenir-se encara donarà més ales al chavisme, com va passar a les eleccions legislatives del 2005. Aleshores l’oposició va optar per no participar-hi, i l’Assemblea Nacional es va convertir en una cambra “ roja, rojita”, com deia Hugo Chávez. És a dir, completament controlada pels seus adeptes.

Les alternatives

En aquest sentit, a les eleccions d’avui hi concorren diversos candidats, a més del mateix Maduro. Els dos candidats principals són Henri Falcón, del partit Avançada Progressista, que aspira a fer ombra a Maduro, i el pastor evangèlic Javier Bertucci, d’ Esperança pel Canvi. “Les enquestes donen només un 30% de suport a Maduro”, diu l’analista política Colette Capriles. “Però els seus seguidors són molt fidels i votaran segur”, afegeix. En canvi, el comportament de la resta de l’electorat és una autèntica incògnita. Es calcula que hi ha un 40% de ni-nis, com es diu a Veneçuela als votants que ni es declaren chavistes ni opositors. D’ells i de l’índex d’abstenció dependran els resultats.

Falcón es defineix com a “progressista”, però alguns consideren que és directament un oportunista, perquè primer va ser governador de l’estat veneçolà de Lara com a candidat chavista i després com a opositor. La seva proposta electoral principal és dolaritzar l’economia veneçolana. És a dir, que es paguin els salaris en dòlars, vista la hiperinflació al país i que el bolívar cada cop té menys valor. “Estem vivint els últims dies del govern de Nicolás Maduro”, ha insistit Falcón durant la campanya, vestit amb el típic xandall amb la bandera veneçolana que tant va popularitzar Chávez.

En canvi, l’analista Colette Capriles considera que Falcón té poques possibilitats, perquè l’any passat va perdre les eleccions per ser reelegit governador a l’estat de Lara, i perquè el seu partit va presentar candidats a 303 alcaldies a les votacions municipals del desembre i no va guanyar-ne cap. L’altre candidat, Javier Bertucci, podria esgarrapar “un 10% dels vots”, opina Capriles. El fet que sigui pastor evangèlic juga al seu favor en un país creient com Veneçuela. Però té en contra que se’l va vincular a l’escàndol dels papers de Panamà.

Maduro es continua presentant com el candidat del poble, tot i que el poble sembla que fa temps que li ha girat l’esquena: durant els últims mesos metges, professors i obrers s’han manifestat per la situació insostenible a Veneçuela.

Etiquetes

Més continguts de