Activistes saharauis sota setge: "Agents marroquins van entrar a casa i ho van destrossar tot"

Un informe acredita la intensificació de les violacions dels drets humans des del trencament de l'alto el foc amb el Front Polisario

4 min
Repressió de la policia marroquina a El Ayun

BarcelonaEl 9 de maig, Mina Baali, una activista de 48 anys que viu a Al-Aaiun, al Sàhara Occidental sota ocupació marroquina, va pujar al terrat de casa seva amb dues companyes per penjar-hi una bandera saharaui i cridar consignes en defensa del dret d'autodeterminació. "Una hora més tard -relata en una conversa per Zoom amb l'ARA- agents uniformats van envoltar la casa i un centenar d'homes de paisà van irrompre per la porta del garatge i pel terrat. Van destrossar tots els mobles i van endur-se tot el que van poder: telèfons mòbils, ordinadors portàtils i tot el material per gravar. A nosaltres ens van tancar al menjador, i quan vaig sortir a veure què passava em van clavar una pallissa. A la meva germana la van despullar i li van prendre el telèfon mòbil que s'havia amagat al sostenidor", explica.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Després tot el carrer es va quedar sense llum i vam haver de passar la nit a les fosques". El seu fill de 14 anys també era a casa quan es va produir l'assalt policial. El cordó de les forces de seguretat al voltant de casa seva es va mantenir dues setmanes. Un company de Baali, membre fundador com ella de la Instància Saharaui contra l'Ocupació Marroquina (Isacom), va ser l'únic que el va poder burlar per veure-la, però el van enxampar. "El van apallissar brutalment al terrat; jo sentia els crits des de casa. Després se'l van endur amb cotxe i el van abandonar en una zona desèrtica, ferit, descalç i despullat a 14 kilòmetres de la ciutat", denuncia l'activista. Dos dies més tard un grup d'homes va tornar a entrar de matinada a la casa: "Em van lligar, em van dir que em matarien o em farien parar boja". Durant quinze dies no li van permetre sortir de casa, i ara encara la tenen sota vigilància, denuncia.

No és un cas aïllat, com documenta l'informe Visibilitzant l'ocupació al Sàhara Occidental, que presenten aquest divendres l'ONG Novact i la Federació d'Associacions Catalanes Amigues del Poble Saharaui (Acaps). Tot i les dificultats d'accés al territori per als observadors internacionals, acrediten que en l'últim any, des del trencament dels acords d'alto el foc entre el Marroc i el Front Polisario, les vulneracions de drets humans als territoris sota ocupació marroquina s'han accentuat.

Testimoni de Mina Baali sobre la repressió marroquina al Sàhara Occidental.

Quan Baali i les seves companyes es van enfilar al terrat per fer onejar la bandera estaven secundant la crida de l'activista Sultana Khaya, que fa un any que està sota arrest domiciliari i ha denunciat agressions sexuals amb bastons i tubs, a més de tocaments, per part dels agents uniformats i grups parapolicials que la tenen permanentment vigilada. Les manifestacions de solidaritat que han intentat acostar-se a casa seva han estat sistemàticament reprimides, segons es documenta a l'informe. "Cada cop que organitzem una manifestació, la policia ens agredeix: l'últim cop el 5 de desembre, quan vam sortir a cridar «Totes som la Sultana», ens van tirar a terra i ens van arrencar part de la roba", denuncia Baali.

Entre novembre del 2020 i novembre del 2021, l'any transcorregut des del trencament de l'alto el foc vigent els últims trenta anys, l'informe documenta fins a 160 casos de vulneracions de drets humans: detencions arbitràries (en molts casos, com el de Baali, en règim d'arrest domiciliari), entrada de les forces de seguretat en domicilis, tortures i agressions sexuals, condemnes sense garanties, dissolució sistemàtica de reunions i manifestacions pacífiques, atacs a periodistes i mitjans de comunicació, abandonament de detinguts en zones remotes i fins i tot atacs militars contra civils i ramats de bestiar.

La majoria d'afectats són "activistes i defensors dels drets humans, membres d'associacions i organitzacions socials i polítiques, estudiants i les seves famílies", descriu el document. Una de les estratègies de repressió que s'ha accentuat aquest any és la intimidació dels activistes a través de les seves famílies. "Al meu fill gran li van retirar la beca per estudiar a la universitat tot i que tenia molt bones notes, i al meu fill mitjà li van suspendre dues vegades el curs de batxillerat i li van dir que no aprovaria els exàmens fins que la seva mare deixés de fer activitat política. Al principi no ho entenien i els va generar molta frustració, el gran fins i tot em va dir que pensava en el suïcidi, però vaig parlar molt amb ells, els vaig dir que els pares no s'escullen, que a mi m'havien detingut per primer cop quan tenia 16 anys i que això ho feien per atacar-me i per dividir-nos", explica Baali. Al marit de l'activista, funcionari del ministeri d'Educació marroquí, el van traslladar a la ciutat de Bojador, a 900 kilòmetres.

Els més petits tampoc s'han escapat de la repressió. Un dels casos coneguts més flagrants és el de Hayat, una nena de 12 anys que va ser detinguda el 16 de novembre de l'any passat a la seva escola d'Al-Aaiun, per portar una bandera saharaui cosida a l'uniforme escolar i haver-ne dibuixat una altra al seu pupitre. La nena va ser retinguda durant cinc hores en una comissaria i ha relatat haver patit violència física i psicològica. També el net de Sultana Khaya, de 4 anys, va ser ferit al cap durant un assalt policial a casa de l'activista.

Activistes saharauis davant un cordó policial.

Per a Baali, tota aquesta violència respon a les tensions internes al Marroc i a l'estratègia de Rabat d'embolcallar-se amb la bandera per desviar l'atenció dels problemes socials. "És un país dependent del turisme, amb una economia molt colpejada per la pandèmia, i també molt dependent dels recursos naturals dels territoris ocupats saharauis [rics en fosfats i en pesca]. Rabat té por d'una revolta interna i per això intensifica les agressions contra nosaltres", assegura Baali. També recorda que el règim de Mohamed VI ha volgut mostrar al món que els saharauis estan d'acord amb la seva pertinença al Marroc per continuar negant el dret a un referèndum d'autodeterminació pendent des de la descolonització espanyola al final del franquisme. I denuncia: "La realitat no és aquesta i el silenci de la comunitat internacional dona al Marroc una impunitat total".

stats