Àsia
Internacional 04/01/2022

Adeu a l'oasi de llibertat de premsa de Hong Kong

La pressió de Pequín ha fet tancar tres mitjans en sis mesos, signe dels nous temps que viu l'illa

4 min
El redactor en cap de Citizen News, Chris Yeung Kin-Hing, en el tancament del portal per la pressió de Pequín.

PequínCitizen News, un mitjà online petit però crític amb el poder, és l'última peça a caure sota l'agressiva pressió contra la premsa independent a Hong Kong. La llei de seguretat nacional, imposada per Pequín el 2020 , és una poderosa arma amb la qual qualsevol mitjà de comunicació pot ser acusat de sedició per expressar opinions o informacions contràries a la posició oficial del govern.

Citizen News ha preferit no esperar que la policia truqués a la seva porta i aquest dimarts, 4 de gener, ha deixat d'operar. L'exemple del que va succeir la setmana passada amb Stand News, un altre mitjà d’internet també independent, havia servit d'avís: el seu local va ser escorcollat per la policia i els seus directius detinguts.

“Si continuem, no podrem informar sobre les notícies que volem explicar”, argumentava el redactor en cap de Citizen News, Chris Yeung, en anunciar dilluns el tancament. Per a Yeung, a Hong Kong ja no es pot mesurar on estan els “límits legals” ni estar segurs que els articles publicats en els últims anys no hagin violat les lleis actuals. El redactor en cap va assegurar que tancaven per protegir la seguretat dels treballadors: uns quaranta periodistes s'han quedat sense feina.

Citizen News, fundat el 2017 per un grup de periodistes veterans a partir d’una campanya de microfinançament, és el tercer mitjà en menys de sis mesos que tanca a Hong Kong i llança un seriós avís sobre el deteriorament de la llibertat de premsa a l'excolònia, que havia estat tot un referent en premsa independent i de qualitat a l'Àsia.

La setmana passada un gran dispositiu policial va registrar la seu del portal d'informació Stand News . Set membres de la direcció van ser detinguts i dos d'ells, Chung Pui-kuen i Patrick Lam, han estat acusats de "conspiració per publicar informació sediciosa". El mitjà va ser clausurat.

El juny passat es va veure obligat a tancar el diari Apple Daily després de 26 anys d'història. Era tot un referent de la premsa pro democràcia i molt crític amb Pequín. Combinava històries sensacionalistes amb rigorosos articles sobre corrupció o política. Els seus actius han estat congelats i el seu fundador, el magnat Jimmy Lai, de 74 anys, és a la presó.

En l’actualitat, declaradament a favor de la democràcia només queden el portal Hong Kong Free Press, que es publica en anglès, i Initium, un portal de notícies en xinès que a l'agost va traslladar la seva seu a Singapur però manté personal a Hong Kong.

Del ferri control xinès no se n'escapa tampoc la premsa tradicional. El diari South China Morning Post, un referent a l'Àsia, ha retallat la seva independència des que va ser adquirit pel grup xinès Alibaba. Els columnistes pro Pequín s'han multiplicat i la crítica política s'ha moderat.

La radiotelevisió pública, RTHK, ha passat de ser un mitjà independent a estar al servei del govern.

Fins i tot la premsa internacional comença a tenir problemes semblants a la Xina. Al novembre l'administració de Hong Kong va negar-se a renovar l'acreditació a una periodista de The Economist, un mitjà que tradicionalment havia mimat per vendre la seva posició exitosa com a plaça financera mundial.

L'assetjament als mitjans ha anat acompanyat per la persecució als dissidents. Activistes, polítics, advocats o simples estudiants han estat detinguts per participar en manifestacions o difondre les seves convocatòries .

El tancament de Citizen News es va anunciar al mateix temps que al Parlament de Hong Kong juraven els càrrecs els nous diputats triats sota la reforma de la llei electoral, que només permet presentar-se a “patriotes” i que ha eliminat l'oposició demòcrata. A la sala sonava l'himne de la Xina. Tot un símbol dels nous temps que viu l'excolònia.

En la seva roda de premsa setmanal, la cap del govern de Hong Kong, Carrie Lam, ha desvinculat el tancament de mitjans amb l'aplicació de la nova llei de seguretat nacional, que segons ella ha restablert l'estabilitat al territori. No ha dubtat a criticar les peticions internacionals de llibertat per als detinguts adduint que atempten contra l'estat de dret de l'excolònia i que els periodistes no poden estar per sobre de la llei.

Una rèplica d'allò que passa al continent

La situació a Hong Kong va pel camí de convertir-se en una rèplica del que succeeix al continent. A la Xina no hi ha premsa independent i a més es manté un obsessiu control sobre els continguts que es publiquen a internet. Per exemple, en l'últim any s'han clausurat centenars de pàgines web sobre feminisme o moviments LGTB+.

Els “periodistes ciutadans”, persones que publicaven a la xarxa informació sobre el que passava a Wuhan al principi de la pandèmia o sobre les inundacions a Henan, han estat silenciats. A la Xina s'aplica la vigilància residencial en lloc designat, que permet detenir algú i aïllar-ho sense accés a advocat mentre és investigat almenys per un període de sis mesos. Normalment, els detinguts acaben sent acusats de “provocar desordres” o amenaçar la seguretat nacional. L'últim informe de Reporters Sense Fronteres denunciava l'opressió que pateixen els periodistes a la Xina, on almenys n’hi ha 127 de detinguts.

stats