Internacional 02/10/2021

Els talibans a Kabul: joves rurals i sense estudis

La majoria de milicians no havien estat mai a la capital afganesa o només hi havien anat a fer atemptats

4 min
Un jove milicià talibà, en un carrer de Kabul

Enviada especial a KabulUn talibà vigilava aquest dissabte un dels accessos a la Zona Verda de Kabul assegut en una cadira plegable amb un fusell nord-americà sobre les cames i escoltant un enregistrament d'algú recitant l'Alcorà, que sonava a tot volum al seu telèfon mòbil. La Zona Verda va ser durant anys l'àrea més protegida de la capital afganesa. Allà hi havia el quarter general de l'OTAN i la majoria de les ambaixades occidentals. Per entrar-hi calia passar milers de controls i la circulació de vehicles estava restringida. Ara en aquesta zona no hi ha ningú. Totes les ambaixades estan tancades. I els talibans, que eren els que l'atacaven, ara són els que la protegeixen.

"Fa quatre anys que treballo per l’Emirat", contesta el milicià de l'entrada després d'abaixar lleugerament el volum del mòbil. Sembla que no té inconvenient a parlar encara que, això sí, és de poques paraules. Afirma que ara té 20 anys. Això vol dir, per tant, que es va unir al moviment talibà amb tan sols setze. L'Emirat Islàmic és com els talibans anomenen ara al seu nou règim. "L'anterior govern no era islàmic", és l'únic argument que esgrimeix per justificar que tan jovenet se sumés a les files dels radicals. Després de diverses preguntes, també se li pot sostreure que les tropes internacionals van matar el seu oncle i que odia els estrangers. Literalment.

El nou govern talibà el formen bàsicament moltes de les velles cares que ja van dirigir el règim radical als anys 90. Però els milicians que es veuen per Kabul amb fusells nord-americans o Kalàixnikovs a l'espatlla són en la seva gran majoria joves que han arribat de zones rurals i que pràcticament que no havien trepitjat mai la capital afganesa. I si ho havien fet, havia sigut per fer-hi un atemptat. I a més ho reconeixen sense embuts.

"He vingut almenys vint vegades a Kabul per fer feines per a l’Emirat", explicava aquesta setmana un talibà que es feia dir Rahmatul·lah. Era originari de la província de Wardak i estava plantat davant de l'ambaixada de l'Iran per encarregar-se de la seva protecció. Perquè això és una altra cosa: els talibans fan ara la feina que feia abans la policia afganesa. És a dir, s'encarreguen de la protecció de les poques ambaixades que estan obertes a Kabul, però també dels hospitals, dels edificis oficials o fins i tot del prestigiós hotel Serena, de cinc estrelles, on bàsicament s'allotgen estrangers i al qual ells mateixos havien atacat en diverses ocasions en el passat.

Un talibà fent guàrdia davant un edifici oficial a Kabul.

El Rahmatul·lah llueix el típic look talibà de barba i cabellera llarga, i tampoc té inconvenient a parlar amb la premsa estrangera. Té 23 anys i es va unir al moviment radical quan era un nen: amb només 11. "Al principi només els ajudava. Després ja vaig començar a lluitar", aclareix. Sigui com sigui, no hi ha manera que desenvolupi un argument més enllà del que repeteixen tots els milicians com lloros quan se'ls pregunta per què han combatut durant tots aquests anys contra el govern afganès. Tots contesten que volen un govern islàmic de veritat i que lluitaven contra els "infidels" que van ocupar l'Afganistan, en referència als estrangers.

Un detall més: el Rahmatul·lah admet que mai ha trepitjat una escola convencional, i que té problemes seriosos per llegir i escriure. Els únics estudis que ha cursat van ser en una madrassa, és a dir, una escola alcorànica. De fet, el moviment talibà va sorgir originalment a les madrasses del sud de l'Afganistan. D'aquí el seu nom: en els dos idiomes oficials de l'Afganistan, tant el paixtu com el dari, la paraula "talibà" significa estudiant d'una escola alcorànica.

"Senyora, no l'entenc", deia el talibà que aquesta setmana s'encarregava de la protecció de l'ambaixada del Pakistan, també un milicià joveníssim, de només 17 anys i cara de criatura, originari de la província de Baghlan. No entenia una dona que es dirigia a ell en dari, que és l'idioma que es parla majoritàriament a Kabul. Gairebé la totalitat dels talibans parlen paixtu, que és la llengua predominant al sud del país. Una i altra són radicalment diferents, de manera que un parlant de dari no entén un de paixtu, i viceversa. Això sí, les dues llengües s'ensenyen a l'escola.

¿Com a milicians així es podran fer càrrec d'un país? A l'aeroport de Kabul ja s'operen vols interiors i algun d'internacional. No obstant això, qui supervisa la revisió de l'equipatge de mà i els moviments dels avions no són talibans, ni tan sols l'antic personal afganès de l'aeroport, sinó individus de pell morena que vesteixen de forma occidental. Quan se'ls pregunta d'on són originaris, contesten que són de Qatar.

Un dels fundadors del moviment talibà i actual ministre de Presons del nou govern, el mul·là Nooruddin Turabi, va defensar dies enrere les execucions i que es duguin a terme amputacions de mans per garantir la seguretat del país. És la seva recepta per mantenir la població a ratlla. Al centre ortopèdic del Comitè Internacional de la Creu Roja a Kabul, ja han començat a emmagatzemar pròtesis de mans pel que pugui passar.

 

stats