Qui és el rei Mswati III, l'últim monarca absolut de l'Àfrica que ha estat protagonista a Sevilla?

BarcelonaEntre els 60 caps d'estat i de govern que s'han reunit a Sevilla aquesta setmana a la cimera de l'ONU sobre cooperació internacional, n'hi havia un que ha captat especialment l'atenció pel tracte distingit i luxós de la seva comitiva: el rei Mswati III d'Eswatini, l'últim monarca absolutista de l'Àfrica. És el governant del que fins al 2018 es coneixia com a Swazilàndia, un petit país que ocupa la meitat de la superfície de Catalunya, enclavat entre Moçambic i Sud-àfrica. Fa set anys, el monarca es va fer el regal dels seus 50 anys, els mateixos de la Swazilàndia independent, rebatejant el nom del país per tornar a la denominació anterior al colonialisme: eSwatini, que vol dir 'la terra dels swazis', l'ètnia majoritària del país. “Ens confonien amb Suïssa a l’estranger”, va justificar llavors Mswati, una equivocació que té sentit en anglès (Swaziland/Switzerland).

Però el canvi de nom no ha modificat gens la situació política del país, que l'any 2021 va estar a punt d'enderrocar aquesta monarquia retrògrada amb una revolta popular prodemocràtica. I és que el monarca que aquests dies es passejava per Sevilla i s'allotjava a l'hotel més luxós de la ciutat, acompanyat d'una de les seves esposes (que no s'ha estat de visitar els centres comercials i botigues de roba), viu en una realitat molt diferent de la dels seus 1,3 milions de súbdits: cobra un sou anual de 50 milions de dòlars mentre que el 60% de la població viu en la pobresa, amb menys d'1,90 dòlars al dia. Les protestes per demanar democràcia s'han anat repetint els últims anys, en un país que el 2024 tenia un atur general del 35,4% i el juvenil s'enfilava al 48,7%. Mswati III també controla el poder econòmic, amb inversions en les grans empreses del país.

Mswati III, que l'any 1986 es va convertir en el rei més jove del món, és l’home que tot ho controla al seu país, malgrat que la Constitució consagra la divisió de poders i admet els partits polítics, però a la pràctica encaixa en un retrat de senyor feudal. Concentra el poder executiu, legislatiu i judicial per castigar la més mínima crítica. Amnistia Internacional denunciava en el seu últim informe, del 2024, les "execucions extrajudicials" de defensors dels drets humans al país, "la repressió política generalitzada, especialment la detenció i la reclusió arbitràries, exercida contra periodistes i altres veus crítiques amb el govern".

16 esposes i 35 fills

Però el que més ha cridat l'atenció dels mitjans espanyols han estat les peticions extravagants del monarca, com la de posar el logo de la seva casa reial a totes les tovalloles de l'hotel que fessin servir o tenir una gran fotografia seva, a més de la seva poligàmia. Mswati III ha viatjat a Sevilla amb la seva novena esposa, però en té 16 en total, amb les quals ha tingut 35 fills. Es manté encara lluny del balanç del seu pare, que va tenir més de 200 fills i 70 esposes, però Mswati III ha seguit la tradició familiar de la poligàmia, una pràctica que es defensa per la “unitat dels clans”. Eswatini es regeix en qüestions civils per la llei tradicional, que permet només als homes anar sumant esposes.

La modernitat del monarca és que ja no tria noves esposes a l’Umhlanga (la Dansa del Joncs), en què es glorifica la virginitat i fertilitat -sempre de les dones, per descomptat-. Tradicionalment, el monarca swazi aprofitava aquest festival per ampliar l’harem. Ara la celebració és bàsicament un reclam turístic, però continua sent una manera de perpetuar el masclisme amb l’exhibició dels cossos nus de noies i nenes.

La vida sentimental del rei és digna dels playboys del paper cuixé, amb denúncies incloses del rapte d’una noia i una esposa a la fuga. Amo i senyor del país, Forbes calcula que té una fortuna de més 500 milions de dòlars, que li permeten portar una vida de luxe desenfrenat amb cotxes, avions, cases i viatges. A més, té amics generosos, com el que li va regalar 32 BMW. I, si no en té prou, la llei obliga la població a cedir-li vaques, un autèntic tresor en un país d’economia rural i de subsistència.