Revolta contra l'últim rei absolut de l'Àfrica

La lluita per la democràcia a l'antic regne de Swazilàndia posa en dubte el futur del dèspota Mswati III

David Soler Crespo
3 min
El rei Mswati III (C) arriba a la cerimònia anual de 'Umhlanga', o Reed Dance, a la residència reial de Swazi, a Mbabane, el 2 de setembre. 2018.

MadridEl regne d'Eswatini, abans Swazilàndia i fronterer amb la República de Sud-àfrica, és l'última monarquia absoluta de l'Àfrica. I des de fa uns dies, el regne trontolla. Dilluns passat, el canal sud-africà SABC News anunciava que el totpoderós rei Mswati III havia fugit del país després de l'esclat violent de les protestes a favor de la democràcia. Unes protestes que porten en marxa des del mes de maig, i que s'han intensificat en els últims dies arran de les sospites de la població de la fugida del seu monarca. L'endemà de la publicació d'aquesta informació, però, el govern ho va desmentir, encara que des d'aleshores no s'ha publicat cap imatge del rei i el seu parador és, ara per ara, desconegut.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El rei Mswati III, de 53 anys, viu en una realitat paral·lela als 1,3 milions dels seus súbdits: cobra un salari anual de 50 milions de dòlars mentre que el 60% de la població viu en la pobresa, amb menys de 1,90 dòlars al dia. El monarca controla el poder polític –des del 1973 no hi ha partits polítics i el país es regeix per un sistema de govern per decret– i també l'econòmic –Mswati III té inversions en les grans empreses del país–. Contra aquestes companyies, de fet, es dirigeixen els atacs dels manifestants. En diferents mitjans s'han pogut veure imatges, en flames, de la fàbrica de begudes d'Eswatini Beverages, on el rei té participacions.

El rei d'Eswatini amb la reina d'Anglaterra, en una imatge del 2018

Però anem al principi. Les manifestacions van esclatar després de la mort, el 17 de maig, de l'estudiant Thabani Nkomonye. El seu cadàver no va aparèixer fins cinc dies després i la policia va argumentar que havia perdut la vida en un accident de trànsit. Les sospites de la implicació policial en la mort del jove van atiar les protestes contra la repressió, que es va redimensionar i encara va augmentar més dilluns passat, després que es prohibissin, per decret, les peticions al govern per part dels parlamentaris. Tres diputats havien enviat una sol·licitud per poder elegir el primer ministre, designat en l'actualitat pel rei. La demanda va ser secundada per més càrrecs electes en 59 districtes del país. Davant de l'allau de peticions, el govern les va suspendre.

I aquesta prohibició va desfermar escenes de violència en diverses ciutats del territori. S'hi han registrat talls de carreteres i crema de propietats. El govern ha respost als manifestants amb violència i fins i tot ha desplegat l'exèrcit. Almenys hi ha hagut vuit morts, tot i que l'oposició parla de més de quaranta. El govern, però, ha tancat les connexions a internet i la informació és molt poc fluida. A més, ha decretat un toc de queda de les cinc de la tarda a les sis del matí. Tot i així no ha impedit que continuïn les protestes.

Un monarca malbaratador

Els ciutadans del país coneixen des de fa temps les excentricitats de Mswati III, que governa des que va fer 18 anys, el 1986, i sol vestir amb vestits tradicionals. El 2018, va celebrar el seu 50è aniversari amb un anunci sorprenent: el país canviava de nom. Fart que en anglès es confongués el nom de Swazilàndia amb Suïssa —Swaziland i Switzerland, respectivament—, el monarca va dir que passarien a utilitzar el nom precolonial: Eswatini.

Per celebrar el bateig, es va regalar a ell mateix un Airbus A340-300 amb capacitat per a 227 persones amb el qual viatja amb les seves 15 dones i 23 fills. Per guardar-lo va manar construir un hangar especial. En total, la joguina li va costar uns 160 milions d'euros. L'any anterior ja havia comprat 15 Rolls Royce i 80 BMWs per a ús exclusiu de la seva família, amb un cost de 15 milions de dòlars.

El triomf de l'alçament popular dependrà també del paper de la comunitat internacional. El Regne Unit i els Estats Units ja han criticat la violència policial, però té especial rellevància la posició de Sud-àfrica. Eswatini depèn gairebé exclusivament del comerç amb el país veí, del qual importa el 70% dels productes i on exporta el 65% dels seus, principalment sucre de canya i productes forestals. Al govern sud-africà li preocupa que la continuació de les protestes provoqui una crisi humanitària amb milers de persones travessant la frontera cap al seu país. De moment, Sud-àfrica tan sols ha demanat contenció a les forces de seguretat. Però si persisteixen i augmenta la pressió internacional podria caure l'últim monarca absolutista d'Àfrica. Una notícia que esperen molts joves del país, que són majoria: l'edat mitjana d'Eswatini és de 20 anys i més d'un terç de la població en té menys de 15. Les perspectives d'un reduït creixement econòmic i l'estancament de la reducció de la pobresa presenten un futur poc esperançador per a ells.

stats