EUROPA

Alemanya pren les regnes de la UE en plena ‘coronacrisi’

Merkel guanya encara més pes l’1 de juliol amb la presidència rotatòria del Consell

El calendari europeu ha sigut capritxós (i per a molts oportú) aquest 2020. A partir de l’1 de juliol Alemanya prendrà la presidència rotatòria del Consell Europeu (canvia cada sis mesos), la institució en què els vint-i-set socis negocien i prenen decisions. Una casualitat que culmina el liderat que la cancellera Angela Merkel ja ha assumit en la gestió europea de la pandèmia del coronavirus. Les decisions vingudes de Berlín han sigut claus, tant en positiu ( pel desbloqueig del tabú del deute europeu), com en negatiu (pel cop del Tribunal Constitucional alemany qüestionant el programa massiu de compra de deute del Banc Central Europeu). Merkel ha pres el timó del projecte europeu, deslligant-se del bàndol dels més durs i defensant la solidaritat amb el sud davant el seu propi Parlament.

La casualitat també fa que l’últim cop que Alemanya va ocupar la presidència del Consell fos el 2007, a les portes de la que fins ara havia sigut la pitjor crisi de la UE. El paper que va tenir aleshores va ser molt diferent, com recorda Judy Dempsey, del think tank Carnegie Europe, en un article a Politico : “La idea de la solidaritat no formava part del llenguatge de Merkel. Tampoc la de fer servir les conseqüències de la crisi per impulsar una major integració política i econòmica”.

Més d’una dècada després, amb molta més experiència, a punt de retirar-se i davant d’una crisi encara major, Merkel ha canviat el discurs: “La pandèmia ha demostrat la fragilitat del projecte europeu”, va dir davant el Bundestag. I encara va ser més clara defensant que és també interès d’Alemanya que els països del sud se’n surtin de la crisi. Més enllà de les paraules, la prova fefaent d’aquest gir va ser la proposta conjunta amb França d’un fons europeu de recuperació de mig bilió d’euros per als països més afectats del coronavirus que acceptava que la Comissió Europea emeti deute.

Alemanya versus la Unió

Va ser l’empenta definitiva (i la base) per a la proposta de Brussel·les, que els líders encara intenten consensuar, profundament dividits entre un nord autoanomenat frugal i defensor de l’ortodòxia pressupostària i un sud necessitat d’oxigen financer. Alemanya formava tradicionalment part del primer bàndol (on hi ha veïns com Àustria o els Països Baixos), però fins i tot el secretari d’estat de Merkel, Michael Roth, criticava la posició austera fa unes setmanes en un acte organitzat pel Centre de Polítiques Europees: “Els quatre frugals representen el cor d’un debat antiquat que no crec que sigui una bona idea”.

Les elevades expectatives

Ocupar la presidència del Consell (fins ara en mans de Croàcia) és una tasca diplomàtica. Els ministres del govern de torn són els encarregats de moderar les negociacions entre els seus homòlegs, però també d’impulsar les que consideren prioritàries, és a dir, de fixar agenda, centrar esforços i conduir el debat. En l’agenda presentada pel govern de Berlín, que es lamenta de les dificultats d’arrencar sense la preparació ideal per al context telemàtic, com admetien fonts diplomàtiques, hi ha primer de tot la recuperació econòmica per la pandèmia, però també la relació de la UE amb la Xina, la política de competència i industrial europea, el Brexit, la política migratòria i l’objectiu de reforçar la posició geopolítica de la UE.

Alemanya serà l’encarregada de gestionar les negociacions tant a nivell tècnic com entre els mateixos líders per aconseguir tancar l’acord del fons de recuperació que ha de garantir que Europa no surti d’aquesta crisi encara més desigual. També haurà de gestionar les negociacions per a l’accés a la vacuna contra el virus, sense oblidar els riscos d’un segon gran rebrot. Les expectatives són molt altes, tant pel paper que ha tingut Merkel en la gestió de la pandèmia (a nivell intern i europeu) com per l’innegable pes que Berlín ja té en les decisions de Brussel·les. La presidenta de la Comissió és alemanya i hi ha alemanys en els càrrecs clau dins l’engranatge comunitari. Com més amunt en la jerarquia de les institucions, més alemany es parla. I més que se’n parlarà a partir de l’1 de juliol.

Europa, en mans d'Angela Merkel