Leidy, que ha perdut la feina per l'epidèmia, amb el seu fill Leiton, demanant ajuda amb una bandera blanca en un carrer de Villa Nueva, a Guatemala

PANDÈMIA

L’Amèrica Llatina alça la bandera blanca de la fam i la pobresa extrema

Les desigualtats existents s'agreugen i la gana amenaça 84 milions de persones a la regió

Leidy, que ha perdut la feina per l'epidèmia, amb el seu fill Leiton, demanant ajuda amb una bandera blanca en un carrer de Villa Nueva, a Guatemala / ESTEBAN BIBA / EFE

Draps, mocadors o samarretes. També bosses de plàstic. Qualsevol peça de color blanc s’exhibeix a l’Amèrica Llatina com a símbol de la gana durant aquests mesos de pandèmia. A Guatemala, el Salvador, el Perú o Bolívia banderes blanques improvisades onegen no com un gest de rendició bèl·lica sinó com un crit d’auxili de les famílies que s’han quedat sense ingressos i no tenen res per menjar a causa del tancament de l’economia. A Colòmbia, el color és el vermell però el significat és el mateix i evidencia el que alerta la FAO, l’agència per a l’alimentació de les Nacions Unides: el covid-19 portarà a la regió un augment mai vist fins ara de la fam i de la pobresa extrema. Es calcula que 16 milions de persones cauran en la misèria, obligades a malviure amb menys de dos dòlars diaris i sense ingressos per aconseguir menjar. En total la pandèmia deixarà 84 milions –com Alemanya– de pobres extrems (13,5%), dels quals 35 milions tenen menys de 15 anys. Entre els col·lectius que corren més risc hi ha les criatures, les famílies monomarentals i les criatures, però també els milions de desplaçats i refugiats i les comunitats indígenes.

Amèrica –amb els Estats Units, el Brasil, el Perú i Xile al capdavant– és l’actual epicentre de la pandèmia i la línia de nous contagis creix al mateix ritme que es ressenten els índexs de desenvolupament. Creix l'atur i els preus d'aliments, fet que obliga a consumir menys aliments i de pitjor qualitat nutricional, alerta l'ONU.

La gravetat de la situació la resumeix Julio Berdegué, director regional de la FAO, alertant que “en mesos es pot perdre el que s’ha guanyat en 15 anys”. Des de Colòmbia, Gloria García Parra, coordinadora de resiliència i de la unitat humanitària d’Oxfam a l’Amèrica Llatina i el Carib, apunta que l’emergència sanitària ha sobrepassat tots els governs, malgrat que la majoria van ordenar confinaments preventius. Com a la resta del món, tots els esforços s’han desviat a frenar la propagació i tractar els malalts i els ja escarransits programes socials s’han quedat sense fons; tant que aquesta ONG ha hagut de fer un canvi radical i deixar la seva tradicional estratègia de llarg termini i dedicar-se a la distribució directa d’aliments.

25% positius del món

La regió suma 2,3 milions de contagis, un quart dels de tot el món però l'OMS preveu que arribin a cinc milions, la meitat

Byron Ramírez és pastor evangelista de la Comunidad Cristiana Maná a San Miguel Petapa, una localitat pròxima a Ciutat de Guatemala, i explica que tot just decretada la quarantena es van començar a veure els símbols blancs penjats de les finestres i portes de les cases o bé els veïns més necessitats els mostraven a peu de carretera per captar l’atenció dels conductors.

Les pandèmies tapades pel coronavirus

“No només són les famílies més pobres de la comunitat, sinó també gent que ven pels carrers o als mercats informals que amb el confinament no han tingut més remei que demanar ajuda als veïns”, indica per telèfon aquest religiós, que denuncia que les ajudes del govern han arribat tard i malament. “No s’ha fet una identificació de les famílies més vulnerables i tot i que es van prometre quatre cistells amb aliments bàsics, només se n’ha repartit un”, es queixa. La seva Església assisteix una quarantena de famílies. “Les banderes són una iniciativa de gent que fins ara es mantenia en el llindar de la pobresa i ara ja hi ha caigut”, subratlla García Parra.

L'escalada de contagis de covid-19 posa l'Amèrica Llatina contra les cordes

Tret de Mèxic, Nicaragua o el Brasil, a mitjans de març els països de la regió ja havien frenat l’activitat econòmica a mínims i havien tancat fronteres. Però sense una cobertura social els confinaments i tocs de queda han deixat a la intempèrie milions de persones que sobreviuen en l’economia informal. Un 50% de la població –140 milions de persones, tres cops la població d’Espanya– treballa sense contracte ni cap seguretat, així que per a les persones que “venen llaminadures, pastes o enllustren sabates al carrer” es fa evident “el dilema de coronavirus o gana”, adverteix Leonardo Pineda de l’ONG Jusive, a la ciutat hondurenya de San Pedro Sula, que també ha augmentat el repartiment de menjar entre els veïns de la comunitat.

El covid-19 colpeja aquesta regió que ja sumava anys de decreixement arran de la caiguda del preu de la matèria primera, que, barrejada amb uns "alts índexs d'evasió" i una "fràgil capacitat pressupostària i capacitat de recaptació a través d'impostos", només ha fet que augmentar la bretxa de desigualtat, segons Mercedes García Montero, de l'Institut Iberoamericà de la Universitat de Salamanca. Així, la pandèmia troba un terreny adobat per fer créixer la pobresa, desfent els avenços que s'havien fet durant el principi de segle quan es va intentar corregir el model neoliberal dels 90. L'FMI pronostica per a aquest any una caiguda del PIB regional de fins al 9,4% i la recuperació més lenta per al 2021 a nivell global. Andrea Costafreda, responsable regional d’Oxfam Intermón, tem una nova “dècada perduda” com la dels anys 80 del segle passat per la crisi del deute i que ara se sobreposaria amb la “crisi sanitària, alimentària i econòmica”. La solució, argumenta Costafreda, és replantejar-se el model econòmic extractiu i dependent i construir un sistema equitatiu per recaptar impostos i poder augmentar les partides als serveis bàsics, avui una xarxa privada prohibitiva per al grup dels pobres. La reestructuració del deute i una moratòria sense condicions és vital, com també que s'estengui la iniciativa del bonus contra la gana, transferències de diners directes.

"Els governs han d'assumir el repte d'implementar mesures fiscals més progressives per poder atendre les enormes necessitats socials en una regió on l'evasió fiscal és habitual", subratlla García Montero, que també incideix en l'"extrema vulnerabilitat de Veneçuela, Hondures o Nicaragua", que han de fer front a la pandèmia en un "context completament deteriorat tant en termes econòmics com democràtics i socials".

El coronavirus redueix un 20% les remeses que envien els immigrants