Les cares del 'nou govern' de Veneçuela: tot queda en família
Delcy Rodríguez encapçala l'executiu i el seu germà és el president de l'Assemblea Nacional
Bogotà“Potser han segrestat el Nicolás i la Cilia, però no han segrestat la consciència d'un poble que ha decidit ser lliure”. Eren les paraules d'un Nicolás Maduro Guerra, fill de l'ara expresident de Veneçuela, a l'acte d'investidura de Delcy Rodríguez. “A tu, Delcy Eloína, t'ofereixo el meu suport incondicional en la difícil tasca que tens al davant. Pots comptar amb mi, pots comptar amb la meva família, pots comptar amb la nostra determinació per prendre les mesures adequades per afrontar aquesta responsabilitat que ara et recau”, va dir el també membre de l'Assemblea Nacional.
La nova cara de Miraflores, per la seva banda, jurava el càrrec de presidenta de Veneçuela “amb dolor pel segrest de dos herois que tenim com a ostatges als Estats Units, Nicolás Maduro i Cilia Flores”. Però en poques hores Trump li va deixar clar que els recursos energètics veneçolans passaran al control de Washington i que els guanys s'invertiran en productes nord-americans. Sí a tot, és el missatge que Caracas envia a Washington i al món, mentre reafirma en clau interna que la “revolució” continua intacta.
Delcy, segons els analistes, és una figura pragmàtica i alhora reconeguda al cercle bolivarià. Però ja tenia una certa projecció portes enfora: primer com a directora de ministeris a ultramar, sempre des de Caracas, i després al capdavant del ministeri d'Exteriors. Una figura que va aterrar l'any 2020 a l'aeroport Adolfo Suárez –mentre estava sancionada per la Unió Europea–, va reunir-se amb Ábalos i va organitzar –hores després– una sospitosa reunió d'emergència amb el president del Parlament turc, Mustafa Şentop, per parlar de telenovel·les turques, va dir a l'ARA una font present a l'acte d'Ankara. De la cancelleria passaria al ministeri d'Hidrocarburs i, més tard, controlaria els serveis d'intel·ligència bolivarians (Sebin) mentre exercia com a vicepresidenta. Un Sebin temut –sobretot durant les protestes del 2018– per les tortures contra la dissidència, denunciades per les Nacions Unides. Ara, el pes de l'executiu recau sobre ella.
En canvi, l'aparell legislatiu, l'Assemblea Nacional, recau sobre el seu germà. Jorge Rodríguez repeteix presidència en un hemicicle orfe d'oposició, que tindrà vigència fins a l'any 2031 després que se celebressin eleccions legislatives el 2025 i la major part de l'oposició les boicotegessin. Els resultats, 29 diputats opositors davant 256 de l'oficialista Gran Pol Patriòtic Simón Bolívar. El càrrec que ell ocupa s'ha de renovar anualment mitjançant el vot dels diputats, però ja hi està acostumat: el germà de l'ara presidenta ocupa el seient principal des de l'any 2021.
El control de les armes
Tothom es pregunta per què els radars no van funcionar el dia que els helicòpters del Pentàgon van sobrevolar Caracas per segrestar Nicolás Maduro. Tampoc hi ha respostes sobre la milionària inversió al país en forces aèries o de sistemes de comunicació. Algú va donar informació crítica sobre els moviments del president i va saber deixar Caracas a les fosques mentre s'emportaven el president. A Miraflores ja hi ha un nom: el general Javier Marcano Tábata, que era el cap de la Guàrdia d'Honor i director de Contraintel·ligència i que va ser arrestat aquesta setmana i assenyalat pel govern veneçolà. Ara el càrrec l'ocuparà Gustavo González López, acusat de violacions dels drets humans i excap del servei dintel·ligència, que dirigeix centres de tortura com El Helicoide, la presó on són reclosos els opositors polítics.
A les casernes militars es manté un home indiscutible: Vladimir Padrino López continua al capdavant de les forces armades tot i les sospites que pesen sobre ell –i algunes acusacions– per la falta de reacció de l'exèrcit per evitar la detenció de Maduro. Padrino, ministre de Defensa des de fa més d'una dècada, ha jugat un rol clau per apaivagar les desenes de suposades conspiracions de les quals Maduro va denunciar ser víctima en reiterades ocasions. Els Estats Units l'acusen de narcotràfic i ofereixen 15 milions de dòlars per informació que el puguin portar fins al banc dels acusats. El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, va justificar en una entrevista a la cadena CBS que no el capturessin conjuntament amb Maduro i la seva dona: “És molt senzill. No pots entrar i emportar-te'ls a tots”. A l'entrevista, també es va referir a Diosdado Cabello, ministre de l'Interior i membre de l'aparell veneçolà des de l'època d'Hugo Chávez.
Cabello, temut pels opositors al règim, també està acusat de narcotràfic. Washington també ofereix una recompensa de 25 milions de dòlars per a qui proporcioni informació que porti al seu niu. Cabello també controla els colectivos, unes forces civils que campen per les grans ciutats sota el paraigua governamental, amb kalàixnikovs i usant la força sense donar explicacions. Es considera que és el contrapès de Delcy Rodríguez, que ara vol obrir canals de negociació amb Washington. Per això, Cabello encara representa l'ala més rebel de Miraflores.
I com que Trump ha reiterat que busca “dirigir” el país, un altre rostre a tenir en compte per al futur de Veneçuela és el mateix president dels Estats Units. La Casa Blanca afirma que “dictarà” les decisions que executarà Delcy Rodríguez.
