L'esquerra perd Bolívia després de vint anys

La PazAdeu a dues dècades de mandat del Moviment al Socialisme (MAS). Això és el que va escollir aquest diumenge el poble bolivià a les eleccions presidencials quan es va imposar imposar –en primera volta– el candidat centrista Rodrigo Paz. Amb un resultat inesperat, el senador ha obtingut més vots que els principals candidats de dreta, encara que no prou per assegurar una victòria absoluta. Així, Paz s'ha endut prop del 33% dels vots, mentre que l'expresident dretà 'Tuto' Quiroga també passa a segona volta amb el 26%.

Enrere queden candidats com Samuel Doria, a qui les enquestes el van catapultar a la primera posició, però ha acabat a la tercera amb el 20% dels sufragis. La carta més potent que tenia l'esquerra, Andrónico Rodríguez, no ha pogut superar el 8% dels vots. Per tant, tot i representar una escissió del MAS, acaba amb les aspiracions que algun membre d'aquest històric partit entri a la Casa Gran del Poble.

L'avinguda Arce de La Paz bullia, ja que Paz ni tan sols ha organitzat un punt de trobada amb militants ni la premsa. Així, qualsevol persona que era al carrer esperant el seu discurs el definia com un perfil renovador, lluny d'estereotips de l'esquerra dels últims anys i també distanciat de la clàssica dreta. Perquè Paz, tot i ser conscient de la realitat que viu Bolívia en l'àmbit econòmic, ha buscat suavitzar la pressió de la dreta per implementar mesures d'austeritat severes. Unes mesures que se li han reclamat a l'actual president, Luis Arce, davant l'immobilisme.

Factor econòmic

A la ciutat d’El Alto, que es fon amb La Paz, la mateixa població que va creure en Evo Morales assenyalava fins ara Luis Arce. I la ciutat que representava un bastió del MAS, ahir va convertir-se en seguidora de Paz: el candidat de centre ha obtingut més d'un 40% dels vots en aquesta zona. La raó principal, explica la seva població, és la difícil situació econòmica que travessa el país. La Beti n'és un exemple. Explica la seva situació personal, mentre s'emporta una caixa sencera de tomàquets. “He de comprar per a cinc famílies, com més compris, millor”, afirma. Pa, tomàquets, farina, llet, roba, xampú: “Tot ha pujat a Bolívia”. La inflació interanual el mes de juliol va situar-se en el 25%, una situació que obliga moltes famílies a sacrificar productes bàsics de la cistella familiar.

A Ciudad Satélite, a un barri d'El Alto, una llarga cua de cotxes i camions espera. Al fons, una benzinera. En aquesta hi ha combustible, però tot d'una “s’ha acabat el dièsel”, diu un treballador de l’àrea de servei. En John, que parlava amb l'ARA en el moment de l’anunci, riu per no plorar. Treballa com a camioner independent i la seva família depèn dels transports que faci. Però sense gasolina, no hi ha transport possible i la seva feina diària consisteix en buscar combustible per al camió. “A vegades dormim dues o tres nits fent cua per omplir el dipòsit”, comenta.

Des de l’any passat, Bolívia pateix escassetat aguda d’un bé que actua com a denominador comú. I davant la manca de dòlars per importar combustible, el problema persisteix. En John avui ja suma tres dies sense trobar la manera d’omplir el dipòsit: "Fa tres dies que no puc treballar", resumeix. “No hi ha polític que ho pugui arreglar”, assegura als peus d’un eslògan que intenta captar el seu vot: “Gasolina i dièsel a 5 bolivians sense cues”. A l'acabar la conversa, marxa per buscar una altra estació de servei.

Dos possibles presidents

Al seu discurs davant els seguidors ja ho va dir: “Ni tan sols les enquestes ens van fer cas”. Perquè cap sondeig va preveure que Paz arribaria a la segona volta en primera posició i amb el suport, anunciat ahir mateix, del mateix Samuel Doria. La seva victòria posa en relleu el cansament que els habitants bolivians expressen vers un establishment que ha durat dècades. El candidat ha buscat distanciar-se de les promeses de Quiroga i Doria Medina de vendre les abundants reserves de liti de Bolívia a empreses estrangeres i recórrer al Fons Monetari Internacional per obtenir milers de milions de dòlars en préstecs. A més, ha llançat atacs contra el partit MAS i les seves polítiques econòmiques dirigides per l'Estat: “Tornaré l'economia al poble i la trauré de l'Estat”, deia davant els crits dels simpatitzants. Un missatge directe a les polítiques estatistes del MAS.

‘Tuto’ Quiroga, l'altre presidenciable, és un vell conegut que va ocupar la presidència de forma interina entre el 2001 i el 2002. De línia conservadora i “liberal”, tal com es defineix, el seu programa és dràstic i recorda la motoserra de Milei, actual president argentí: liberalització agressiva, obertura de sectors com hidrocarburs, mineria o liti; austeritat fiscal i digitalització de l’Estat –on en certs pobles no ha arribat internet– i menor èmfasi en la despesa social pública.