"Cada dia tenim talls de llum": el setge dels Estats Units agreuja la realitat d'una Cuba al límit

BarcelonaMés de la meitat del país a les fosques pràcticament cada dia i durant diverses hores. Aquesta és la realitat amb què han de conviure els cubans arran de l'asfíxia econòmica que mantenen els Estats Units sobre l'illa. A les ja habituals apagades parcials diàries s'hi sumen apagades a tot el país, que són cada cop més freqüents. La setmana passada tota l'illa es va quedar a les fosques de manera simultània en dues ocasions, sumant així 7 apagades totals al país en el darrer any i mig, mentre la població afronta una de les crisis d'abastiment més gran en dècades.

L'aturada en sec de l'entrada de petroli a l'illa imposada pels Estats Units a principis d'any, sumada al setge que des de fa dècades Washington manté sobre l'Havana, ha agreujat una situació que ja era crítica, en un país en què més del 90% de l'electricitat prové de fonts fòssils, majoritàriament del petroli. "Cada dia tenim talls de com a mínim dues hores, i hem arribat a estar dos dies seguits sense electricitat", relata a l'ARA Florentino, veí de la localitat de Baracoa, situada a l'est del país, lluny de la capital.

Si bé a l'Havana els talls de llum es restableixen generalment en poques hores, en algunes províncies la manca de subministrament s'allarga per la fragilitat de la xarxa i la complexitat derivada a l'hora de reconnectar-la. "Durant els talls cuinem amb carbó o llenya al carrer. Ja ho tenim tot preparat per fer-ho així, i no ho desmuntem perquè ens trobem diàriament amb aquesta situació", il·lustra Florentino en una trucada telefònica inestable.

Arreu del país la constant interrupció del subministrament elèctric amenaça serveis essencials com l’atenció hospitalària i els sistemes d’aigua pública. Fonts de l’Hospital Matern Ramon González Coro, situat a l'Havana, expliquen que durant les apagades aconsegueixen mantenir l'atenció mèdica gràcies a generadors elèctrics. Però no tots els hospitals del país compten amb generadors propis, i per això quan es produeix un tall es prioritza el restabliment de l'energia als centres hospitalaris. Tanmateix, el personal sanitari pateix per si els talls es comencen a allargar i provoquen conseqüències greus i irreversibles en pacients que necessiten tractament continuat.

Per intentar mitigar l’impacte dels talls, el castrisme ha accelerat les inversions per generar electricitat a través d’energia solar i aconseguir així la sobirania energètica. Segons dades de l'ICEX, l'Institut Espanyol de Comerç Exterior, Cuba generava el 2024 tan sols el 3% de la seva energia a partir de fonts renovables, mentre que l'any 2025 només l'energia solar ja representava el 9% de la matriu energètica del país. A més, es calcula que avui dia el 38% de l'electricitat que es consumeix en les hores de sol prové de panells solars, si bé el país no té capacitat d'emmagatzemar l'energia i no pot mantenir aquest percentatge quan marxa el sol. Amb una xarxa extremadament fràgil i que requereix moltes millores i manteniment, Cuba encara es troba lluny d’aconseguir que els efectes es notin entre la població i evitar els talls generalitzats.

Ajuda humanitària per pal·liar la crisi de subministraments

A la inestabilitat del subministrament elèctric s'hi suma una crisi de subministraments que també s'agreuja a mesura que passen els dies. "La majoria de gent té dificultats per accedir a alguns aliments. Es passa necessitat. Hem de comprar aquells productes més barats per aconseguir arribar a final de mes", relata Florentino. "No només hem de pagar el menjar, també hem de pagar les factures de la llum i l'aigua, per exemple".

Als centres mèdics, fonts del sector asseguren que molts tractaments es mantenen per les aportacions materials de particulars. El setge dels Estats Units ha agreujat una situació al sistema sanitari que ja era greu, retardant l'atenció mèdica no urgent. Segons dades de l'executiu cubà, actualment 96.387 pacients esperen una operació quirúrgica.

Davant la manca d’una resposta contundent per part de la comunitat internacional, un conjunt d’organitzacions i personalitats d’arreu del món han impulsat la iniciativa Convoy Nuestra América, que busca recol·lectar i entregar ajut humanitari al país. Figures com Pablo Iglesias, Jeremy Corbyn, el grup de rap irlandès Kneecap o el fundador del sindicat de treballadors d’Amazon, Chris Smalls, han mostrat el seu suport a la iniciativa.

En un primer moment es va presentar com una flotilla, però els organitzadors finalment han diversificat les vies per canalitzar la solidaritat internacional apel·lant a una qüestió d'eficiència davant les "innombrables sol·licituds" per donar suport a la missió humanitària. A més d’un vaixell a través del Carib, l’ajut també es dirigeix a l’illa a través de vols de càrrega i en l’equipatge de particulars que han viatjat en els darrers dies a Cuba. Aquest dimarts ha arribat a l'Havana el vaixell insígnia del comboi, amb 14 tones d'aliments i medicaments, 73 panells solars i una desena de bicicletes, i s'espera que en les properes hores hi arribin dues embarcacions més petites. L'ajut se sumarà al que ja va arribar la setmana passada, quan el president del país, Miguel Díaz-Canel, va rebre a l'Havana alguns membres de la iniciativa.

Des de l'organització reconeixen que la missió és "una gota en un oceà de necessitats de Cuba", provocades per "més de sis dècades sota bloqueig dels Estats Units". Per això presenten la iniciativa com una forma de mostrar suport polític al país, i insten a la comunitat internacional a actuar contra el bloqueig petrolier de Washington, contrari al dret internacional segons l'ONU.