Una flotilla humanitària es dirigirà cap a Cuba, escanyada pel setge dels EUA

BarcelonaCuba viu més escanyada cada dia que passa. Si la situació del país ja era crítica, en el darrer mes Washington ha incrementat encara més les sancions que aplica des de fa dècades sobre l'illa caribenya, tallant les entregues de petroli de Veneçuela a l'Havana i amenaçant amb imposar aranzels als països que subministrin cru al castrisme.

Les mesures impulsades per la Casa Blanca violen el dret internacional i la Carta de les Nacions Unides, tal com va expressar l'ONU divendres passat, i provoquen una "asfíxia econòmica" al país llatinoamericà, en paraules del president cubà Miguel Díaz-Canel. Tot i això, són pocs els països que han denunciat l'ofegament dels EUA a Cuba, i encara menys els que s'han mogut per auxiliar-lo.

En aquest context, seguint l'exemple de la Flotilla de Gaza, diverses entitats i organitzacions socials i sindicals d'arreu del món han presentat una nova flotilla humanitària, aquest cop amb destinació a l'Havana. De moment, se saben pocs detalls sobre com serà la missió humanitària llatinoamericana. Sota el nom de Nuestra América, l'organització ha explicat que les embarcacions navegaran pel Carib durant el mes vinent i que portaran menjar, medicines i subministraments essencials a l'illa.

Aquest diumenge, les diverses entitats que formen part de la iniciativa han organitzat una primera assemblea per decidir algunes qüestions preliminars. El nom de l'expedició no és casual: és el mateix que el d'un famós assaig de l'escriptor cubà José Martí que a finals del segle XIX denunciava l'imperialisme dels EUA.

En aquest cas, la iniciativa està coordinada per la Internacional Progressista, una aliança de forces d'esquerres d'arreu del món a la qual formen part, entre altres activistes, escriptors i polítics, Jeremy Corbyn, exlíder del Partit Laborista britànic; Alberto Garzón, exministre de Consum espanyol; Gerardo Pisarello, diputat de Comuns al Congrés; Karol Cariola, expresidenta del parlament de Xile, i Yanis Varoufakis, exministre d'Economia de Grècia.

Des de l'organització ja han admès que, com en el cas de Gaza, la quantitat de material humanitari que portaran a l'illa caribenya no serà, ni de bon tros, suficient. Però tampoc és l'objectiu de la iniciativa. El que pretenen els organitzadors és posar sobre la taula les conseqüències del bloqueig dels EUA i fer que els estats prenguin la iniciativa i enviïn tot el material humanitari que necessita Cuba.

Retallades i mà estesa

Ara mateix, la situació a l'illa és crítica. La població s'ha acostumat a talls de llum constants i a conviure amb una escassetat d'aliments que a mesura que passen les setmanes es va agreujant. El president Miguel Díaz-Canel ha anunciat un pla de retallades per contenir la situació mentre allarga la mà a Trump. "Hi ha moltes coses en què podem treballar junts [amb els EUA], sense prejudicis", va exposar Díaz-Canel a començaments de mes en un discurs televisat en què instava Washington a "construir una relació entre veïns, civilitzada".

Un dels cops més durs que està afrontant el castrisme és el veto que la Casa Blanca ha imposat al comerç de petroli amb l'illa. Després de l'agressió a Veneçuela, els EUA han deixat d'enviar cru de Caracas a l'Havana, de manera que han tallat l'entrada d'una matèria primera fonamental per al país caribeny. Trump es mostra convençut que la manca de petroli a l'illa serà l'estocada final que farà caure el castrisme. Per ara, arran d'aquest moviment, Cuba s'ha quedat sense combustible per a avions i veu amenaçada una de les seves poques fonts d'ingressos: el turisme.

Per intentar mitigar les conseqüències d'una davallada del nombre de visitants i, alhora, afavorir l'arribada d'ajut humanitari, Mèxic ha obert la porta a fer de pont aeri amb Cuba. La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ho va supeditar divendres a una petició de l'Havana, però va assegurar que les aerolínies poden fer escala a Mèxic per recarregar querosè i, d'aquesta manera, aterrar i enlairar-se cap a Cuba sense problemes. També Mèxic ha apuntat en els darrers dies que està fent "totes les gestions" per reprendre l'enviament de petroli a l'illa. Els Estats Units, a més de posar fi a l'enviament de petroli veneçolà, han amenaçat amb aranzels els països que enviïn cru a Cuba.

Escassa resposta internacional

El país caribeny arriba a aquesta situació sotmès a unes sancions que l'Oficina de Drets Humans de l'ONU ha recordat que violen el dret internacional i els drets humans. "Afecten els més vulnerables, no són efectives i no compleixen amb la Carta de les Nacions Unides ni amb el dret internacional, perquè les sancions han de ser imposades pel Consell de Seguretat, i no pas per un país", va expressar divendres la portaveu de l'Oficina de Drets Humans de Nacions Unides, Marta Hurtado.

Tot i la gravetat de la situació, en un context d'amenaça dels EUA a qualsevol que desafiï la seva preeminència al continent, els aliats tradicionals de Cuba i els països amb governs d'esquerres mantenen un perfil baix a l'hora de condemnar les accions de Washington. Tant Rússia com la Xina han promès ajudar materialment el país, però ho han fet amb la boca petita i encara sense concrecions.

A l'Amèrica Llatina, després que la Casa Blanca hagi demostrat a Veneçuela –amb el segrest de Maduro– el que és capaç de fer, els governs d'esquerres que podrien fer costat a Cuba també s'ho miren amb cautela. Colòmbia ha rebaixat la tensió amb els EUA després d'un any de xocs constants entre Gustavo Petro i Donald Trump. El Brasil i l'Uruguai de moment tampoc han fet moviments destacats, i és només Mèxic qui ha enviat material humanitari extraordinari a l'illa caribenya, ha alçat mínimament la veu i ha obert la porta a mesures, més enllà de les humanitàries, que puguin alleugerir la situació.

I pel que fa a Europa, que aquest cap de setmana respirava una mica més tranquil·la al veure que no ha perdut del tot els EUA com a soci, calcula cada moviment que fa i evita entrar en conflicte amb Washington sempre que s'ho pugui permetre.