El gabinet de l’odi, la màquina de ‘fake news’ de Bolsonaro

Sao PaoloJair Bolsonaro, president del Brasil i candidat a la reelecció als comicis del 2 d’octubre, ha institucionalitzat les fake news durant el seu mandat. Existeix un entramat ocult complex controlat pels seus fills, conegut com el gabinet de l’odi, al Palácio do Planalto, la seu central de la presidència. És una “organització criminal”, com l’ha definit el Suprem Tribunal Federal, de funcionament piramidal i amb una fortíssima activitat digital que té el nucli ideològic i de producció en un despatx adjunt al del president. La finalitat és usar fake news per atacar adversaris polítics (sovint dissidents del bolsonarisme) i fer implosionar l’estat de dret amb missatges colpistes.

I no és un invent nou. Les fake news van ser fonamentals en el triomf de Bolsonaro el 2018. El símbol, ara convertit en un mem, és el de la mamadeira de piroca (biberó de penis). En un vídeo, que es va fer viral, es mostrava una tetina en format de penis. I una veu en off assegurava que s’estava distribuint a les llars d’infants per culpa del Partit dels Treballadors (PT), que ho implantava amb l’excusa de lluitar contra l’homofòbia: “El PT de Fernando Haddad –llavors candidat perquè Lula da Silva estava empresonat– és el que vol per al teu fill de cinc o sis anys”, deia.

El líder del gabinet de l’odi és Bolsonaro. El seu segon fill, Carlos, regidor a l’Ajuntament de Rio, n'és, però, la figura clau: exerceix del cap de l’operatiu, mentor intel·lectual i disposa de coneixement profunds del submon d’internet. Al nucli dur, on tenen accés els altres dos fills polítics del clan Bolsonaro –el diputat federal per São Paulo, Eduardo, i el senador per Rio de Janeiro, Flávio–, el formen tres assessors contractats com a càrrecs de confiança de la Presidència.

És la família Bolsonaro qui té el control absolut de l’organització, convertida en apèndix de l’executiu. En una segona esfera hi ha el nucli polític, que té la missió de donar suport al gabinet de l’odi i que està format per ministres, alts càrrecs, polítics destacats (diputats i senadors) i, fins i tot, líders evangèlics ultraconservadors.

I hi ha la part més operacional i fosca, fins ara impossible de detectar en tota la seva profunditat, que s’encarrega de difondre el contingut. Són les "milícies digitals" que actuen a les xarxes socials amb l’ajuda de robots, en grups de WhatsApp bolsonaristes permanentment mobilitzats les 24 hores del dia arreu del país, i amb el suport d’influenciadors digitals i pàgines web d’extrema dreta.

Un únic missatge, sovint amb la mateixa falta d’ortografia, es repeteix, en qüestió de segons, milions de vegades amb una capil·laritat que inclou tot el territori d’un país continental. És una acció coordinada de diferents agents: alguns de públics i coneguts com ara polítics amb càrrec electe o empresaris d’èxit de renom, i d'altres de comptes falsos de fora del Brasil. Hi ha centrals de reenviament, com a mínim, a tres ciutats: Rio de Janeiro, bastió electoral de Bolsonaro; la capital Brasília, i São Paulo, el motor econòmic del país i on hi ha una immensa àrea metropolitana amb 22 milions d’habitants.

El modus operandi té quatre fases ben definides: el gabinet de l’odi escull l’objectiu; s’elabora el contingut i es defineixen els canals adequats per amplificar l’impacte; es difonen simultàniament publicacions ofensives, falses o tergiversades, i l'última etapa és la reverberació d’aquest contingut a través de la multiplicació creuada per noves retransmissions.

L’omissió, en línies generals, de les grans tecnològiques, com Meta –propietària de WhatsApp, Instagram i Facebook–, Twitter o YouTube, ha ajudat a perfeccionar la màquina de fake news bolsonarista. Els intents més seriosos per desmantellar-la han vingut del Suprem i del Congrés. El taló d’Aquil·les de l’entramat podria estar en el finançament. Una part és il·legal, d’empresaris d’extrema dreta que promouen contingut colpista, i, d’altra banda, prové del desviament i malbaratament de fons públics, a través de publicitat institucional en pàgines web i comptes d’influenciadors d’extrema dreta, i encoberta en aportacions de falsos crowdfundings o cursos de formació.

El gabinet de l’odi va més enllà i ha intentat adquirir el programa Pegasus i DarkMatter, enginyeria d’espionatge israeliana. Però el Tribunal de Comptes va poder frenar-ho a temps.

El temor de ‘the big lie’

Escarmentada per l’experiència del 2018, l’esquerra aposta ara per aconseguir la majoria absoluta de Lula a la primera volta. Hi ha pànic que, durant les quatre setmanes fins a la possible segona volta, el gabinet de l’odi pugui fabricar la mare de totes les fake news, el que als Estats Units es coneix com the big lie, que pugui fer canviar el panorama electoral, que és molt favorable a l’exsindicalista.

Quan la manipulació bolsonarista ha mostrat el rostre més cruel i ha provocat un nombre de morts encara indeterminat ha sigut durant tota la pandèmia de covid-19. Es van fabricar fake news contra la vacunació (el president assegura que no ha rebut cap dosi) i a favor de l’anomenat tractament precoç i medicaments com a la cloroquina, que comprovadament no eren eficaços.

Hi ha publicacions dramàtiques, com una fake news en què es deia que la vacuna robava l’ànima de les persones, la qual cosa va provocar diverses morts en poblacions indígenes de l’Amazònia, o es va produir l’augment de trasplantaments de fetge per la ingestió massiva de cloroquina.