Gustavo Petro, l'exguerriller que va voler canviar Colòmbia
El president colombià va trencar l'hegemonia de la dreta amb l'objectiu de portar igualtat social i pau al país
Bogotà“Tot i no haver estat militar, en sé, de la guerra i de la clandestinitat”, va dir Petro fa pocs dies quan Trump llençava advertències a Bogotà. Una tensió i intercanvi de missatges públics que va durar poc: dimecres al vespre van fer les paus amb una trucada d'una hora que va rebaixar la tensió, segons l'ambaixador colombià a Washington. Trump va apuntar que havia estat “un honor” parlar amb el mateix president a qui pocs dies abans titllava de narcotraficant. Per la seva banda, Petro va publicar a les xarxes socials una fotografia de dos animals –una àguila i un guepard– que simbolitzaven un pas cap a l'amistat entre ambdós països. Però Petro ja va avisar-ho: “Vaig jurar no tocar cap arma més des del pacte de pau de 1989, però per la pàtria tornaré a prendre les armes que no vull”.
Només Petro i els seus companys de trinxeres saben si realment té les mans tacades de sang o si la seva carrera guerrillera no va anar més enllà dels camps d'entrenament de l'M19, un Moviment 19 d'Abril format per joves amb idees d'esquerres a la dècada dels 70. La versió oficial diu que les seves funcions a l'Eme –com denominaven el grup– eren més propagandístiques que bèl·liques, mentre compaginava l'activitat clandestina –sota l'àlies Aureliano– amb una regidoria a l'Ajuntament de Zipaquirà, poble situat a uns 50 quilòmetres de Bogotà. “Activitats polítiques”, diuen els analistes que han estudiat la figura de Petro per referir-se a les seves operacions. Unes funcions que van començar quan l'ara president només tenia 18 anys i estudiava ciències econòmiques a la universitat. De les accions opaques amb el grup va passar a la clandestinitat i, posteriorment, va anar a la presó. Un parell d'anys en una cel·la que no van fer-lo callar.
Petro va sortir per fundar l'Aliança Democràtica M19, un partit –ja legal– que reunia els principis de l'organització per ser exposats a les bancades amb arguments i no a les muntanyes amb pistoles. Com a senador, Petro va guanyar adeptes arreu del país per la seva lluita contra el paramilitarisme, però tampoc es casava amb les accions de les FARC. I molts van apreciar un pont entre dues visions o un interlocutor per a dues Colòmbies que no es parlaven.
L'alcalde president
Petro va aconseguir imposar-se a la ciutat de Bogotà l'any 2012 amb un Moviment Progressista que va reunir el suport dels ciutadans de la capital. Justícia social i reducció de la pobresa van ser els seus eslògans principals. De fet, va aconseguir rebaixar la pobresa monetària d'un 11,6 a un 10 per cent, segons dades oficials. També va crear una Oficina de la Dona o un Centre de Ciutadania LGBTI, es van crear centres per al control natal i també d'atenció d'avortaments en els casos permesos per la llei. Un mar de progressisme en un context en què la classe política tradicional –i de dretes– havia tingut carta blanca durant dècades.
Però el seu moment estel·lar arribaria quan va presentar-se –per tercera vegada– a una presidència que semblava només apta per a candidats conservadors. L'any 2022, amb la candidatura de Pacte Històric, va trencar amb l'hegemonia de la dreta. Juntament amb Francia Márquez, activista ambiental coneguda arreu del país, va portar a debat unes propostes mai vistes: serveis públics, drets civils, ambientalisme o unes relacions externes que trencaven amb governs anteriors. Perquè Petro, a més de voler construir de zero un estat del benestar, buscava donar la mà al veí veneçolà, encara que signifiqués fer tremolar les relacions amb Washington.
La darrera entrada de Trump a la presidència dels Estats Units, un país que sempre havia tingut ben collat el soci colombià, va estar marcada per una Casa de Nariño que s'allunyava ideològicament. De fet, encara que Trump hagi convidat recentment el seu homòleg al Despatx Oval, haurà de fer gestions amb les autoritats migratòries: A Gustavo Petro se li va anul·lar formalment el visat la darrera vegada que va trepitjar el país amb motiu de l'Assemblea General de les Nacions Unides. “Faig una crida als militars nord-americans perquè no obeeixin les ordres del seu president”, va dir als carrers de Manhattan amb un Roger Waters –cofundador del grup de rock psicodèlic Pink Floyd– que va quedar enlluernat. Tot d'una, va enfilar cap a l'aeroport i quan va arribar a Bogotà li van comunicar que ja no era benvingut als Estats Units.
Tot i la retòrica contrària a Trump, amb unes eleccions que se celebren el 2026 a les quals ell no es presentarà, les accions parlen per elles mateixes. El diari El País, citant fonts diplomàtiques, va dir que aquesta setmana Petro ha bombardejat campaments de les dissidències de les FARC, ha fumigat amb glifosat diversos cultius de coca i ha acceptat l'extradició del narco Andrés Felipe Marín. D'altra banda, sobre la taula del president Petro hi ha una petició del Pentàgon perquè inclogui grups guerrillers de les dissidències o l'ELN com a organitzacions de narcotràfic. Un Petro que va sortir de les trinxeres per canviar Colòmbia ara mateix estaria fent cas a un Trump a qui no li tremola el pols quan es tracta d'entrar a casa sense trucar a la porta.