José Antonio Kast, el trumpista que defensa la dictadura de Pinochet
El president electe de Xile és fill d’un soldat nazi, germà d’un dels Chicago Boys i defensor de la família tradicional i la religió en la política
Enviada especial a Santiago de XileXile ha elegit José Antonio Kast (Santiago de Xile, 1966), de 59 anys, com el seu president per als pròxims quatre anys. Un ultraconservador catòlic, fill d’un militant del partit nazi alemany i defensor del cop d’estat contra el govern de Salvador Allende liderat per Augusto Pinochet l’any 1973, un cop que considera un episodi de la història protagonitzat per “homes i dones que es van alçar per impedir la revolució marxista a la nostra terra”. El president electe és el primer en democràcia que defensa obertament la dictadura que va durar fins a l’any 1990, amb 40.000 víctimes de tortura, presó política, assassinat i desaparició.
Kast és el petit dels deu fills de Michael Kast Schindele i Olga Rist Hagspiel, immigrants alemanys arribats a Xile durant la dècada del 1950, després de la Segona Guerra Mundial. Afiliat al partit nazi i soldat alemany, el pare de José Antonio Kast va adquirir el grau de tinent després de lluitar en diverses batalles entre França i Itàlia, i va ser capturat per una unitat estatunidenca. Va aconseguir escapar cap a Baviera, la seva ciutat natal, on va conèixer la seva dona i des d’on va fugir cap a l’Argentina, primer, i després cap a Xile. Olga Rist arribaria més tard, amb els seus dos primers fills, Michael i Barbara. La família es va establir a Buin, al sud de Santiago, i va obrir una fàbrica d’embotits, Bavaria, que encara funciona avui.
El primogènit dels Kast, Michael, va ser part dels Chicago Boys, el grup d’economistes xilens artífex de reformes econòmiques neoliberals implementades a Xile durant la dictadura de Pinochet –privatitzacions, reducció del rol de l’Estat i restricció de la despesa pública–, que si bé van obrir l’economia xilena al món, van comportar un altíssim cost social, amb un augment dràstic de l’atur i la pobresa, i rescats bancaris per part de l’estat. Michael també va exercir com a encarregat econòmic de l’àrea d’intel·ligència, com a ministre de Treball i president del Banc Central durant el règim de Pinochet. Va morir d’un càncer el 1983, amb només 34 anys.
En política des de jove
La vida política de Michael Kast va tenir un gran impacte en el seu germà petit, José Antonio, que va heretar la bona relació del primogènit amb Jaime Guzmán, un dels homes més influents de la política xilena de les últimes dècades; ideòleg de la Constitució del 1980, promulgada sota el govern de Pinochet, i finalment assassinat per una guerrilla d’esquerres el 1991. Mentre Kast estudiava dret a la Pontificia Universidad Católica, Guzmán el va instar a afiliar-se a la Unió Demòcrata Independent (UDI), un partit fundat per ell mateix en el qual es va articular una dreta doctrinària, ultraconservadora i pinochetista que avui forma part de la coalició política Chile Vamos. Després de 20 anys de militància, José Antonio Kast se’n va desprendre per iniciar el seu propi camí polític.
El 2017, Kast va ser candidat presidencial per primera vegada, amb el suport del partit en formació Units en la Fe, lligat al món evangèlic, i va quedar en quart lloc amb un 7,9% dels vots. Dos anys més tard va fundar el Partit Republicà, d’extrema dreta, amb el qual es va proposar a la presidència el 2021, en unes eleccions que va perdre contra Gabriel Boric, el jove exlíder estudiantil que va capitalitzar el moviment de protestes massives del 2019 contra la carestia de la vida. Quatre anys més tard, i en el seu tercer intent, José Antonio Kast ha aconseguit la presidència de Xile, i s'ha convertit en el primer president en democràcia que reconeix obertament que va votar a favor de la continuïtat en el poder d’Augusto Pinochet en el plebiscit del 1988, on el no es va imposar per un 55,9% dels vots i Xile va entrar en una fase de transició cap a la democràcia.
“Kast no és un outsider –diu a l’ARA el sociòleg Rodrigo Medel–, sinó que ve de les entranyes d’un partit pinochetista fundat durant la dictadura”. Segons l’analista, això “l’acosta al votant ideològic de dretes, que es troba en totes les classes socials i que s’ha anat quedant orfe de representació”, perquè la dreta tradicional ha anat moderant gradualment el seu discurs, amb l’expresident conservador Sebastián Piñera (2010-2014 i 2018-2022) com a últim representant d’aquest procés. “Piñera sempre es va declarar opositor a Pinochet i era força liberal, promotor de la gratuïtat universitària i del matrimoni igualitari”, valors amb què Kast discrepa. Tot i que en aquesta campanya ha deixat en segon pla la seva agenda social ultraconservadora per enfocar-se en la inseguretat i la immigració, és sabut que Kast defensa valors religiosos i morals en la política pública: pare de nou fills i membre del Moviment Apostòlic de Schönstatt –que concep la figura de Maria com a referent per acostar-se a Crist–, defensa la família tradicional, és contrari a l’avortament en qualsevol supòsit i s’oposa a l’adopció homoparental, a l’educació sexual i a l’anomenada “ideologia de gènere”.