Patacada electoral de Milei: el peronisme arrasa a Buenos Aires

Buenos AiresJavier Milei ha patit el primer revés electoral des que va assumir la presidència de l’Argentina el desembre del 2023. La província de Buenos Aires, la més poblada del país, ha votat aquest diumenge en unes eleccions legislatives en què l’oficialisme ha obtingut uns molt mals resultats: s'ha quedat amb prop del 34% dels vots, davant del 47% de suport que ha rebut el peronisme. Un resultat que ha sorprès, no per la victòria del peronisme –que és el corrent polític més arrelat en aquest districte– sinó per la diferència de gairebé 13 punts entre una força i l'altra, en un context preelectoral clau per a Milei, que el pròxim 26 d’octubre es juga obtenir una majoria a la Cambra de Diputats i al Senat, en unes eleccions legislatives en què busca millorar la seva governabilitat i ratificar el canvi de rumb que, amb ell, assegura, ha fet l’Argentina.

“Sense cap dubte, en el pla polític, avui hem tingut una clara derrota”, ha reconegut Milei davant dels seus a la seu electoral de La Plata, capital de la província, visiblement inquiet pels resultats. I ha afegit, en un to reflexiu no gaire habitual en les seves intervencions: “Això donarà lloc a una profunda autocrítica, corregirem tots els errors i tot allò en què ens hàgim equivocat”. De seguida, però, ha reculat i ha reafirmat el seu pla de govern: “El rumb pel qual vam ser elegits el 2023 no es modificarà; es redoblarà”. El president ultra ha promès no retrocedir ni un mil·límetre en el seu pla d’austeritat, retallades i equilibri fiscal.

El peronisme, per la seva banda, ha celebrat la victòria en un acte encapçalat pel governador de la província, Axel Kicillof, flanquejat per desenes de dirigents i acompanyat per la militància. Des de la presó domiciliària, Cristina Fernández de Kirchner ha fet arribar un missatge d’àudio al seu partit en què agraïa la “responsabilitat democràtica” amb què els votants havien “posat un límit a un president que sembla no entendre que ha de governar per a tothom”. L’expresidenta, condemnada per corrupció i líder simbòlica del peronisme, ha interpretat els resultats com un avís a Milei: “El president té la responsabilitat d’escoltar al poble de la província, que representa gairebé el 40% de l’electorat nacional”.

L'horitzó de les eleccions legislatives

Encara hi ha incertesa sobre com reaccionaran els mercats aquest dilluns a la patacada de la motoserra. Però el que més preocupa a l’horitzó més proper són les eleccions legislatives nacionals del 26 d’octubre, que seran el veritable termòmetre amb què es mesurarà l’aprovació popular a la gestió de Milei. Definiran la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, on actualment Milei està en minoria, fet que l’empeny a abusar del decret presidencial. Al llarg de gairebé dos anys de govern, el suport al president s’ha mantingut prou estable, fins que, recentment, ha patit una davallada. A finals del mes d’agost, la filtració d’uns àudios va revelar un presumpte entramat de corrupció que involucraria la seva germana, secretària de la presidència i persona de màxima confiança, Karina Milei. Aparentment, Karina hauria estat triangulant el repartiment de sobrecostos en la compra estatal de medicaments per a persones amb discapacitat a través de l’Agència Nacional de la Discapacitat, involucrant dos funcionaris més i l’amo de l’empresa distribuïdora de medicaments. Un escàndol que investiga la justícia i que ha colpejat durament la credibilitat d’un govern que va arribar al poder, en gran part, gràcies a la promesa de posar fi a una corrupció suposadament arrelada en la cultura política argentina.

Dijous passat, col·lectius de persones amb discapacitat i els seus acompanyants van esclatar d’eufòria en una manifestació davant del Congrés quan es va saber que el poder legislatiu havia rebutjat el veto presidencial que negava l’emergència en discapacitat, que, arran d’aquella sessió, es va convertir en llei. La congelació de recursos econòmics i la manca de cobertura en teràpies, medicaments i serveis, juntament amb una burocratització cada vegada més feixuga, han portat aquest col·lectiu a una situació de màxima vulnerabilitat, cosa que ha generat una empatia transversal en l’opinió pública, que ha repudiat el cas dels àudios amb molta més vehemència de com ho ha fet amb altres qüestions, com el cas de la criptoestafa o la violència policial.

Un dia abans, al municipi de Moreno, a la província de Buenos Aires, centenars de persones assistien a l’acte de tancament de campanya de La Llibertat Avança, la coalició liderada per Milei. En les hores prèvies a l’acte, funcionaris del govern provincial qüestionaven la seguretat que es podia garantir al president en aquella jornada, arran de l’agressió que Milei havia patit només feia uns dies en una caravana al municipi de Lomas de Zamora, on un grup d’espontanis li van llençar pedres, ampolles i branques, per la qual cosa va haver de sortir evacuat de la zona. A Moreno s’hi va desplegar un ingent dispositiu de seguretat, amb policia federal, provincial i local, i, així i tot, va haver-hi incidents menors. Però el que va cridar més l'atenció va ser la poca quantitat de gent que va assistir a l’acte, descafeïnat i mancat del vigor i la força que solien caracteritzar les aparicions de Milei en públic.