Veneçuela, empantanada entre Maduro i Trump

Buenos AiresJa han passat tres mesos des que el govern dels Estats Units va començar a assetjar Veneçuela amb una política militar que, si bé no és nova a l'Amèrica Llatina, sí que és innovadora en els temps que corren, ja que feia 36 anys –des de la invasió de Panamà el 1989, liderada per George Bush pare– que la potència del nord no intervenia militarment a la regió. Ara el país intervingut és un altre, i els líders i les motivacions per intervenir-hi, també: Veneçuela, governada per un Nicolás Maduro que no negocia ni afluixa la corda, i assetjada per un Donald Trump entestat en acabar amb el narcotràfic, es troba avui estancada en una pugna que no es resol, ni per la via diplomàtica ni per la via militar. Mentrestant, la vida continua al país caribeny, amb prop de 900 presos polítics, una inflació galopant i una expectativa i tensió de fons que, dia rere dia, esgoten els veneçolans.

“Nicolás Maduro no negociarà”, diu a l’ARA l’analista política veneçolana María Ramírez, sota pseudònim: “La naturalesa del règim i la formació dels seus líders –que estan en una revolució com les dels anys 60– ens donen a entendre que, en el seu cap, no existeix la possibilitat de negociar”. Maduro ha rebutjat l’oferta de Trump, que exigia una sortida immediata del país amb garanties de seguretat per a ell i la seva família, perquè no incloïa la immunitat total i l’amnistia per a un centenar d’alts càrrecs del règim, que demanava ell. Això és el que ha transcendit en la premsa internacional de la conversa telefònica que haurien mantingut els dos líders al mes de novembre. “Maduro està disposat a morir allà, i alhora Trump està intentant no haver d’intervenir militarment –diu Ramírez–, ja que les seves bases electorals no hi són favorables, i a més ell està boig per rebre el premi Nobel de la pau”. En definitiva, una situació d’empantanament difícil de resoldre.

Segons aquesta analista, hi ha dos escenaris més que podrien conduir cap a una eventual capitulació del règim veneçolà: el primer és que la pressió del secretari d’Estat, Marco Rubio –que té “claríssim” que s’ha d’intervenir–, acabi convencent Trump. El segon és que algun alt càrrec de la Força Armada Nacional Bolivariana decideixi entregar Maduro a canvi de la recompensa de 50 milions de dòlars que ofereixen els Estats Units, “però això no és tan fàcil, perquè els quadres estan molt atrinxerats, vigilats i amenaçats per la intel·ligència cubana”. Ramírez ressalta que la influència de Cuba sobre Veneçuela és fortíssima: “Els cubans són els principals assessors de Maduro, i saben que si cau, ells van darrere seu”.

Mentrestant, el Pentàgon continua abatent embarcacions en aigües internacionals de manera extrajudicial –l'última, aquest divendres, al Pacífic– sota l’argument que es tracta de llanxes de narcotraficants que es dirigeixen als Estats Units, fins a arribar a la xifra de 87 persones mortes, “una violació flagrant dels drets humans”, segons Ramírez, que, tanmateix, comprèn l’estratègia de Trump: “Malauradament, penso que és una estratègia vàlida, pel cost que hem patit els veneçolans els últims anys amb la permanència de Maduro en el poder”. L’analista parla d’una “destrucció” de totes les estructures del país: les universitats i l’educació pública, el transport públic, els hospitals, la infraestructura, els salaris i la capacitat de consum de la gent; tot hauria quedat profundament minvat, segons ella, des que, a partir del 2006, Hugo Chávez va començar a “erosionar” gradualment les institucions veneçolanes, en el seu gir cap a l’anomenat socialisme del segle XXI, que va incloure un augment de l’autoritarisme.

En alerta permanent

Des de Caracas, Daniela López (pseudònim) explica a l’ARA que fa setmanes que la gent viu “en un estat d’alerta permanent”, però alhora tothom segueix amb la seva vida, “perquè el veneçolà que no s’aixeca a treballar no menja”, diu. L’economia informal del país es troba avui entre el 50% i el 70%, segons diversos informes, cap dels quals oficial: “El que guanyes en el dia és el que et paga el menjar”, explica, i afegeix que si estan preocupats “és perquè, finalment, pugui no passar res”. “Moltes vegades ha semblat que el chavisme havia de caure, i ara per fi hi ha moviments i sembla imminent, però ens preocupa si arribem a aquest pic de tensió, expectativa i esperança, i al final no passa res”, reconeix. Segons l’analista Ramírez, “és una possibilitat” que Maduro acabi resistint: “Trump és imprevisible, i podria retirar-se, considerant una victòria el fet d’haver eliminat diverses desenes de narcotraficants al mar”.

Per a la Daniela, la diferència amb altres moments en què el règim ha semblat que trontollava –com la mort de Chávez, episodis de fortes protestes, o l’autoproclamació de Juan Guaidó com a president, el 2019– és que en aquesta ocasió “hi ha hagut unes eleccions, en les quals s’ha votat massivament i de manera pacífica per un canvi, i, no obstant això, una persona ha decidit usurpar una posició que no li correspon”. “M’agradaria que es posés més el focus sobre les eleccions del 2024, que vam construir els mateixos veneçolans, i no pas tant sobre el narcogovern”, diu. A més, espera que el Nobel de la pau “no sigui un premi de consolació” per a María Corina Machado, que va dedicar el guardó a Donald Trump. Des de la clandestinitat, Machado demana als veneçolans que s’organitzin i es preparin, perquè “el dia és a prop” i, assegura, “la transició serà ordenada”.