Les armes europees

Rússia ha abocat la Unió Europea a una “nova era” -en paraules d’Emmanuel Macron i Olaf Scholz-, a una acceleració històrica i a una nova consciència de la seva responsabilitat continental. Però el veritable canvi de la UE no el determinarà la crueltat de la invasió il·legal d’Ucraïna per part de Vladímir Putin sinó com els Vint-i-set decideixen respondre a aquesta amenaça existencial. La transformació europea va més enllà del rearmament d’urgència i de l’adopció d’un suposat poder dur que sembla canviar la natura de la integració comunitària.

Ens endinsem en un escenari i una retòrica sense precedents a la Unió, però marcant les línies definitòries de la implicació en una guerra que, més d’hora que tard, tornaria a esquerdar el consens europeu aconseguit en l’emergència de l’agressió del Kremlin. Les armes del model europeu són també unes altres: l’economia, les normes i les sancions. Cal que la UE acceleri en la reducció de la dependència energètica, que acabi amb els paradisos fiscals interns, que s’han enriquit amb l’espoli de l’oligarquia russa, i es prepari per resistir els costos econòmics i la inestabilitat que portarà l’ona expansiva del desafiament rus.