Per què s'ataquen Tailàndia i Cambodja? Els combats ja han deixat almenys 12 morts
Els enfrontaments a la frontera han obligat desenes de milers de persones a marxar de la zona, on regna la incertesa
BarcelonaEls exèrcits de Tailàndia i Cambodja s'han enfrontat aquest dijous a la frontera que comparteixen. Els combats, que han deixat almenys dotze morts i una trentena de ferits, marquen una escalada significativa de la històrica disputa fronterera entre els dos països.
Cap a les 8:00, hora local, soldats tailandesos i cambodjans han intercanviat trets al terreny circumdant del temple Ta Muen Thom, que separa la província tailandesa de Surin de la cambodjana d'Oddar Mean Chey. Tant Tailàndia com Cambodja, que comparteixen 800 quilòmetres de frontera, s'han acusat mútuament d'haver desencadenat els atacs. En poques hores, els combats s'han estès a almenys sis punts de la frontera. Les forces tailandeses han llançat atacs aeris contra objectius militars cambodjans i l'exèrcit de Cambodja ha disparat projectils contra posicions tailandeses.
"Els F-16 han llançat atacs! Els llocs militars cambodjans de les Divisions 8 i 9 (Comandos de Forces Especials) han estat destruïts", ha anunciat en una publicació de Facebook l'exèrcit tailandès, que posteriorment ha ordenat el tancament total de la frontera. Per la seva banda, el ministeri de Defensa de Cambodja ha condemnat aquesta "brutal agressió militar" i ha promès defensar-se. Tailàndia ha evacuat 40.000 civils, mentre tots dos governs insten la població a allunyar-se de la zona.
Els dos països es culpen mútuament d’haver iniciat l’ofensiva. Tailàndia acusa Cambodja d’enviar soldats armats amb llançacoets a la província de Surin, mentre que el president del Senat cambodjà i exlíder del país, Hun Sen, assegura que Bangkok va començar els atacs amb un “globus invasor”.
Una frontera colonial
La disputa territorial es remunta el 1907, quan l'aleshores regne de Siam (l'actual Tailàndia) i França, que ocupava el territori del que ara és Cambodja, van firmar un tractat per definir les seves fronteres on no quedava clar a qui pertanyia la zona en qüestió. "Quan els francesos es retiren de Cambodja el 1952, les tropes tailandeses ocupen part de la zona fronterera, inclòs el temple Preah Vihear", explica a l'ARA la investigadora del CIDOB Inés Arco, especialitzada en Àsia Oriental. En aquell moment, Cambodja va portar el cas al Tribunal Internacional de Justícia, que li va reconèixer la sobirania sobre el temple, però no va aclarir el control de la zona circumdant. "Com que Tailàndia mai havia protestat que als mapes francesos aquesta zona quedés fora de la seva jurisdicció, el tribunal va interpretar això com una admissió d’acord", afegeix Just Castillo Iglesias, professor d’estudis d’Àsia Oriental de la UAB. "Cambodja es veu en una posició de força perquè té la legalitat internacional de la seva banda", afegeix Castillo, mentre que Bangkok no accepta del tot el veredicte, i l'interpreta com una pèrdua territorial.
El conflicte va seguir latent fins que el 2008 la inscripció del temple a la UNESCO va revifar la disputa, i va provocar una onada de nacionalisme a Tailàndia i enfrontaments que van deixar una trentena de morts. Els combats van forçar l'ASEAN (l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) a intervenir per aconseguir un alto el foc diplomàtic.
La revifalla en un context d'inestabilitat
El xoc entre Tailàndia i Cambodja es produeix l'endemà que un soldat tailandès perdés la cama dreta al trepitjar una mina terrestre en territori fronterer a Ubon Ratchathani, en el segon incident d'aquest tipus aquest mes. Com a resposta, Tailàndia va retirar el seu ambaixador de Cambodja i va expulsar l’ambaixador cambodjà de Bangkok, i va acusar Phnom Penh de plantar mines en territori tailandès i de violar la Convenció d’Ottawa, que prohibeix les mines antipersona. Però les tensions han anat en augment des de finals de maig, després que un soldat cambodjà morís en un intercanvi de trets entre els dos exèrcits.
La crisi esclata en plena inestabilitat política a Tailàndia, després de la inhabilitació de la fins ara primera ministra, Paetongtarn Shinawatra, arran de la filtració d'una conversa seva amb l'exprimer ministre cambodjà, Hun Sen. Durant la trucada, ella parlava amb to familiar al líder cambodjà –que havia estat un gran aliat del seu pare, el també exprimer ministre Thaksin Shinawatra–, i criticava generals tailandesos. Això es va percebre a Tailàndia com una traïció i va detonar una crisi política interna. En canvi, mentrestant, Cambodja aprofita la inestabilitat del país veí per reforçar la seva posició en la disputa territorial sobre Preah Vihear.
Segons Arco, és poc probable que escali el conflicte. "El comerç transfronterer beneficia les poblacions locals i ni les elits cambodjanes ni les tailandeses tenen incentius per a una escalada duradora", explica. A més, destaca que en episodis previs, les tensions han durat setmanes o mesos, però no han passat d’incidents armats puntuals. Però Castillo, que recalca la incertesa del cas, discrepa: "El potencial per l’escalada hi és: la resposta que s’ha donat no té precedents i posa els ingredients per una escalada". Si bé destaca la falta de mecanismes de l'ASEAN per imposar una solució per la força, també reconeix que "no hi ha gens d'interès per part de tercers que això pugui escalar".