Bangladesh vota en unes eleccions crucials després de la revolta juvenil

BarcelonaBangladesh vota aquest dijous en les primeres eleccions nacionals des de l'inici de la transició política desencadenada per les protestes de l'agost del 2024, que van deixar més de 1.400 morts i que van acabar amb la destitució de la primera ministra, Sheikh Hasina. Més de 127 milions de persones estan registrades per votar i més de 2.000 candidats competeixen als comicis. La d'aquest dijous és una doble jornada electoral: a més de triar els membres del Parlament, els bangladeshians també votaran un referèndum sobre un paquet de reformes constitucionals nascut de la revolta estudiantil, que pretén evitar que un futur primer ministre pugui acumular poder absolut.

Segons diversos mitjans amb presència al país, hi ha una esperança generalitzada que aquestes eleccions puguin portar a un camí democràtic a Bangladesh, després del govern autoritari de Hasina, que al novembre va ser condemnada a mort. El tribunal la va considerar culpable d'haver ordenat la repressió brutal a l'onada de manifestacions contra el govern. Hasina va ser jutjada en absència, ja que està exiliada a l'Índia des de l'agost del 2024, quan va dimitir i va fugir del país pels aldarulls. Ella ha negat els càrrecs i ha qüestionat la legitimitat d'aquestes eleccions, en les quals el seu partit, la Lliga Awami, té prohibit participar. Això dona opcions a altres formacions, després que la Lliga Awami hagi dominat històricament la política bangladeshiana.

Des que Hasina va fugir, el Nobel de la pau Muhammad Yunus va assumir el poder amb un govern interí i amb el compromís de restablir l'estabilitat institucional. "El mandat del govern interí era crear les condicions per celebrar unes eleccions democràtiques i justes, i sembla que això s'ha complert", diu a l'ARA la investigadora del Cidob experta en l'Àsia Inés Arco. "Hem d'oblidar la història de la presa de centres i la captura d'urnes", ha declarat el comissari electoral en cap de Bangladesh, AMM Nasir Uddin, després de votar a Dhaka.

"Les últimes eleccions reals van ser el 2008; des de llavors tot ha estat un partit arreglat", afirma a la BBC Shafqat Munir, del think tank Bangladesh Institute of Peace and Security Studies (BIPSS). Assegura que gairebé 60 milions de joves votants "no han experimentat mai una veritable votació": per a ells, les eleccions evoquen "abusos electorals i irregularitats". "No es tracta només de votar –diu–. Es tracta d'una nació reprimida que recupera la seva veu".

La formació que, segons les enquestes, té més números de guanyar és el Partit Nacionalista de Bangladesh, tradicionalista i conservador, que s'enfronta a una aliança d'onze partits molt diversos encapçalada per l'islamista Jamaat-e-Islami. El Partit Nacional Ciutadà, creat pels joves que van liderar les protestes, s'ha integrat en aquesta aliança.

El líder del Partit Nacionalista que podria convertir-se en primer ministre és Tarique Rahman, que ha tornat fa poc al país després de 17 anys a l'exili a Londres. Aquest home de 60 anys és membre de la influent família Zia: fill de l'ex primera ministra Khaleda Zia i de Ziaur Rahman, que va ser assassinat mentre exercia de president el 1981. Rahman s'ha compromès a reconstruir les institucions democràtiques, restaurar l'estat de dret i reactivar l'economia en dificultats.

El vot clau dels joves

La decisió del Partit Nacional Ciutadà, al desembre, d'unir-se a l'aliança liderada pel partit islamista va ser controvertida, sobretot per la postura de Jamaat-e-Islami respecte al paper de les dones. Arco explica que la formació creada pels joves ha pres una decisió "pragmàtica, tenint en compte que és un partit encara molt nou, amb una identitat poc consolidada, sense recursos i sense experiència de governança". "Això els ha portat a buscar un partit amb certs punts en comú amb qui aliar-se", afegeix.

Entre aquests elements comuns destaca que totes dues formacions valoren la necessitat de fer justícia amb les víctimes de la revolta i el desig de tornar a un ordre social i d'implantar reformes econòmiques. A escala geopolítica totes dues també tenen una forta posició anti-Índia. A més, afirma que Jamaat-e-Islami ha aconseguit mobilitzar molts joves dins dels campus universitaris i apunta que, en alguns llocs, la seva formació ha rebut més suport que la creada pels joves.

El vot dels joves serà clau en aquestes eleccions, ja que aproximadament un 45% dels 128 milions de votants registrats tenen entre 18 i 33 anys, i prop de cinc milions votaran per primera vegada, segons les dades de la comissió electoral.

Referèndum sobre el futur polític

A més de la composició del Parlament, els ciutadans també votaran en un referèndum sobre la denominada Carta Nacional de Juliol, un conjunt de 84 reformes proposades pel govern interí, amb l'objectiu de reduir la concentració de poder a l'executiu i augmentar les eines de control polític. Entre altres coses, suggereix la creació d'un Parlament amb una cambra alta i una cambra baixa i limita els mandats dels primers ministres.