"No puc parlar lliurement": la por i la censura s'estenen a Hong Kong

Barcelona"Tothom veia a venir el que passaria", explica a l'ARA Tom Grundy, editor en cap i fundador de Hong Kong Free Press (HKFP), l'últim gran diari independent que resisteix a la ciutat. Grundy fa referència a la sentència contra Jimmy Lai, magnat de la comunicació i fundador de l'extint Apple Daily, que va ser condemnat aquest dilluns a vint anys de presó per haver vulnerat la llei de seguretat nacional, imposada per Pequín el 2020.

"Ja portem un lustre sota aquesta llei; hem vist editors empresonats per sedició, redaccions escorcollades i més de mil periodistes al carrer", explica Grundy, per a qui la condemna de Lai és la culminació d'un procés: "Els periodistes i els mitjans ja hem rebut el missatge".

"La severitat de la condemna recorda a tothom que la llei [de seguretat nacional] és una arma contra qualsevol mitjà que gosi criticar el govern", afirma Ronson Chan, una de les veus més autoritzades per analitzar la regressió de la llibertat de premsa a l'excolònia britànica. Chan, expresident de l'Associació de Periodistes de Hong Kong, va viure en primera persona l'ofensiva política contra els mitjans quan dirigia el mitjà digital Stand News, clausurat el 2021. Per a ell, el cas de Jimmy Lai transcendeix la figura del magnat: "La seva detenció demostra que Pequín no permetrà que Hong Kong promogui cap idea sobre la democràcia; el tancament d'Apple Daily va ser l'anunci oficial que el periodisme basat en valors occidentals ja no té lloc a la ciutat".

La fermesa amb què s'expressa Chan és una excepció al clima mediàtic de Hong Kong. L'endemà de la sentència de l'activista pro democràcia, cap associació de periodistes de la ciutat no havia fet cap declaració per condemnar el que la família del magnat de 77 anys considerava, de facto, una condemna de mort. Mentre que governs i ONG d'arreu del món condemnen l'empresonament, la resposta de les veus corporatives del territori ha estat el silenci. Sense anar més lluny, l'actual presidenta de l'Associació de Periodistes de Hong Kong, Selina Cheng, diu a l'ARA que "no pot parlar lliurement sobre el tema". Per a Chan, aquest silenci és un senyal de "la manipulació per part de les autoritats per desconnectar la condemna de la qüestió de la llibertat de premsa".

Des de l'exili, en canvi, no tenen les mans tan lligades per opinar. "Què van incitar? Què van fer? Res, només eren editors d'un diari", diu a l'ARA Shirley Leung, editora en cap de Pulse Hong Kong, un mitjà amb seu a l'estranger que va sorgir com a resposta a la pèrdua de llibertat de premsa. Opina que el veredicte, que titlla de "sonat", té un efecte dissuasiu sobre la indústria dels mitjans de comunicació i la llibertat de premsa. "És previsible que la llibertat de premsa continuï disminuint sota la draconiana llei de seguretat nacional. Fins i tot les informacions veraces comporten el risc de ser acusats i empresonats durant molts anys".

"Les autoritats de Pequín i Hong Kong han utilitzat la llei com a arma per silenciar els periodistes", denuncia en la mateixa línia, Beh Lih Yi, directora regional de l'Àsia del Comitè per a la Protecció dels Periodistes. Yi lamenta que des de la imposició de la llei de seguretat nacional hi hagi hagut un èxode de mitjans de la ciutat, i denuncia que les condemnes de Lai i els seus antics col·legues són un "altre intent de Pequín i Hong Kong d'emmordassar la premsa".

Un sufocament progressiu

El silenci que avui domina Hong Kong es va començar a gestar el 2020, quan Pequín va imposar la llei de seguretat nacional, per sufocar les protestes pro democràcia que havien paralitzat la ciutat l'any anterior. Mitjans com l'Apple Daily i l'Stand News, que havien cobert àmpliament la repressió policial, van passar a estar sota el punt de mira de Pequín.

El 2021 és l'any negre per a la premsa de l'antiga colònia britànica. Al juny més de 500 agents escorcollen la redacció de l'Apple Daily i l'obliguen a tancar. Al desembre la policia entra a la redacció de l'Stand News, el mitjà independent més important que quedava, i detén set periodistes, entre els quals hi havia el mateix Ronson Chan. El mitjà va tancar el mateix dia i va esborrar tot el contingut de la web per por a represàlies.

"Les circumstàncies dels mitjans de comunicació de Hong Kong ja s'havien vist afectades aleshores", diu Chan, que recorda que "després de la batuda a l'Stand News no hi va haver cap valoració crítica en cap diari ni mitjà electrònic de Hong Kong durant almenys un mes". "La lliçó per als periodistes és clara: si fas la teva feina, certes idees tenen conseqüències greus", afegeix.

Grundy fa 20 anys que viu en aquest territori i recorda que "Hong Kong era un far de llibertat de premsa a la regió". Ara això ha canviat i "ha caigut en els índexs de llibertat segons les mesures de qualsevol ONG". "L’autocensura és inevitable –afegeix Chan–. Els mitjans en línia són una mica millors; encara pots llegir els informes i articles que descriuen els sentiments de la gent del carrer. Però als mitjans tradicionals com les cadenes de televisió, la ràdio o els diaris, no".

Treballar sota la repressió

Malgrat tot, el fundador de Hong Kong Free Press defensa que, tot i les dificultats, "encara és millor ser a dins que a fora" i que encara hi ha moltes coses que poden fer com a mitjà independent: "Podem anar als tribunals i donar testimoni de què hi passa, podem anar al Parlament i escrutar la versió oficial de què s'hi fa, podem anar a rodes de premsa i fer preguntes incisives. Cap d'aquestes tres coses es pot fer a la Xina continental, ni es podrien fer si un estigués a l'estranger en autoexili", reivindica.

La resistència, però, requereix molts equilibris i algunes concessions. Per exemple, diu, tenen més cura amb la secció d'opinió, eviten entrevistar dissidents a l'estranger i van amb compte amb temes considerats sensibles, com ara el Tibet, Tiananmen, els uigurs o les crides a la independència de Hong Kong. "Però les notícies d'actualitat locals... Bé, ens les empesquem per treure la informació. Trobem la manera", sosté.