Primers passos del robot indi sobre el pol Sud de la Lluna
La Pragyaan es mou a una velocitat d'un centímetre per segon i té com a objectiu trobar aigua i analitzar la composició del sòl
BarcelonaL'Isro, l'agència espacial de l'Índia, ha publicat aquest divendres noves imatges que mostren el robot del Chandrayaan-3, la sonda que aquest dimecres va allunar per primer cop al pol Sud del satèl·lit terrestre, en l'inici de la seva missió d'exploració. El vídeo mostra com l'enginy, batejat com a Pragyaan (saviesa en sànscrit), surt de la sonda i baixa la rampa per recórrer els primers metres a la superfície lunar. L'Índia s'ha unit així al club dels quatre països que fins ara han aconseguit que una nau descendeixi sobre la Lluna, després que ho haguessin fet els Estats Units, l'antiga Unió Soviètica i la Xina.
La Pragyaan, que es mou a una velocitat d'un centímetre per segon, recorre ara les roques i els cràters de la superfície lunar i recopila dades i imatges crucials per ser enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Per cada pas que fa, el robot, que pesa 26 quilos, deixa a la superfície de la Lluna l'empremta del logotip i l'emblema de l'Isro, que du en relleu en cadascuna de les seves sis rodes.
El robot porta incorporats dos instruments científics que tenen l'objectiu d'esbrinar quins minerals hi ha a la superfície lunar i d'estudiar la composició química del sòl. La Pragyaan es comunicarà només amb la sonda que ha allunat, de nom Vikram, que enviarà la informació a la Chandrayaan-2, l'anterior nau índia, llançada el 2019, que si bé no va aconseguir allunar sí que continua viatjant al voltant de la seva òrbita.
L'èxit de la missió Chandrayaan-3 va coincidir amb l'inici d'un dia lunar, que equival a 28 dies a la Terra. Això significa que la Vikram tindrà 14 dies de llum solar per carregar les seves bateries.
La missió de l'Índia té com a objectiu demostrar –o refusar– la presència a la Lluna de minerals, però, sobretot, trobar-hi aigua: els científics consideren que els enormes cràters de la regió del pol Sud del satèl·lit, que es troben permanentment a l'ombra, contenen gel. Si això es verifica, l'home estaria més a prop de poder començar a plantejar-se l'establiment d'una primera colònia a la Lluna. La presència de gel –i aigua– també podria utilitzar-se per subministrar propulsors a naus espacials dirigides a Mart i altres destinacions encara més llunyanes. L'allunatge de la Chandrayaan-3 va tenir lloc quatre dies després que la nau espacial russa Lluna-25 s'estavellés contra la superfície del satèl·lit.
