La Xina enceta la normalització política: la reunió anual de l'Assemblea es farà el 22 de maig

BarcelonaEl règim xinès vol solemnitzar la seva victòria sobre la pandèmia i ha anunciat que recuperarà la normalitat política reunint l'Assemblea Nacional Popular, la cambra que avala totes els mesures del Partit Comunista, el 22 de maig. La trobada, la cita més important del calendari polític xinès, s'ha hagut d'endarrerir dos mesos. Tot i que no se n'ha precisat el format, Pequín envia el senyal que creu que el gruix dels tres mil delegats d'arreu del país es podran reunir sense perill a la plaça de Tiananmen. La reunió també serà una exhibició d'unitat en un moment en què la Casa Blanca ha convertit la Xina en un enemic exterior acusant Pequín de no haver sabut actuar per frenar la pandèmia des de l'inici.

Fa setmanes que la Xina reporta a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobretot nous casos importats d'altres països: aquest dimecres mateix només ha informat d'un sol cas de transmissió local. Les autoritats van anunciar que els viatgers interns que arribin a la capital ja no hauran de passar dues setmanes de quarantena, una mesura que es limitarà només als procedents de la regió de Wuhan, origen del brot, i de l'estranger. Les restriccions dels vols internacionals, però, es mantenen.

"El discurs a Pequín és que el model xinès ha sigut més eficaç per frenar el virus", explica Manel Ollé, professor d'estudis xinesos de la UPF. "És un esdeveniment altament simbòlic que pretén mostrar que la Xina ha guanyat la guerra: ho volen convertir en un símbol de la victòria, del retorn a la normalitat, tot i que una bona part del país continua sota mesures de confinament".

Cada any, amb tota la pompa i cerimonial del règim, el congrés es limita a ratificar les decisions que li arriben de dalt, i el fet que se suspengués al febrer va ser un senyal de la gravetat de la pandèmia, quan encara les autoritats la minimitzaven. De fet, el 2003, amb el país colpejat pel brot de SARS, la trobada anual es va mantenir.

"Serà com una escenificació del lideratge de Xi Jinping", apunta Ollé, que considera que a curt termini la figura del president xinès s'ha consolidat, "tot i que encara hi ha aspectes que no estan clars". La setmana passada es va saber que el vicepresident de Seguretat Pública Sun Lijun, que havia acompanyat el president Xi Jinping en la seva visita recent a Wuhan per supervisar la situació generada pel brot, està sent investigat per corrupció i per "greus violacions de la disciplina i la llei".

En l'opinió pública encara queden dubtes, tot i que el discurs oficial de l'èpica victòria sobre el virus s'ha imposat, més encara per la necessitat de tancar files contra les crítiques de Trump. "Els Estats Units han convertit la Xina en un enemic exterior i això li ha donat a Pequín la capacitat de desviar l'atenció sobre els errors comesos a l'inici de la pandèmia", diu Ollé.

Un altre gran interrogant és l'impacte social i econòmic de l'epidèmia al país i en l'economia mundial. No queda clar si l'ANP podrà fixar com fa normalment l'objectiu anual de creixement. Segons les estimacions de Pequín, el coronavirus ha causat una caiguda del 6,8% del PIB al gegant asiàtic el primer trimestre, la primera caiguda des del 1976. Si finalment el Parlament xinès fixa un objectiu de creixement, s'interpretarà com un indici de fins on pensa portar les polítiques d'estímul el govern xinès.

La Xina té capacitat de generar llocs de treball sobretot en el terreny de la construcció d'infraestructures i macrociutats, com ja feia abans del virus. De fet, el país és un dels pocs que encara no han anunciat un pla d'estímul, cosa que porta els analistes a creure que Xi reserva l'ocasió per a l'Assemblea. A sobre de la taula hi ha també les mesures sanitàries a adoptar, com ara les restriccions als mercats d'animals vius, on es creu que va començar el brot.

La reunió anual de l'ANP difícilment serà més que una exhibició d'unitat al voltant del líder. El seu rol es limita a validar els plans quinquennals i l'únic cop que les mans dels seus tres mil delegats no s'han alçat a l'uníson va ser el 1992, just després de l'ensorrament de l'URSS, quan un terç dels diputats es van oposar a la construcció de la presa de les Tres Gorges.