Trump atia un nou conflicte amb la Xina pel covid-19

Amenaça Pequín amb exigir compensacions quan els EUA arriben al milió de casos

Altre cop l’estratègia de buscar culpables, encara que sigui a costa d’adobar el terreny per a teories conspiratòries. Enmig de la polèmica per les seves pròpies pífies, com la recomanació d’injectar desinfectant als pacients de covid-19, el president dels Estats Units va girar la vista ahir cap a la Xina i la va acusar directament de no haver aturat l’epidèmia quan hi era a temps i fins i tot va arribar a insinuar que ho va fer de manera conscient. “Hi ha hagut moltes morts innecessàries en aquest país. Es podria haver aturat a temps i es podria haver aturat amb molt pocs casos. Però sembla que algú fa molt de temps va decidir no fer-ho i ara tot el món està patint per això, 184 països”. Així de misteriós es va expressar primer en el seu discurs introductori durant la roda de premsa diària sobre el covid-19, que dilluns va estar a punt de ser anul·lada per la mateixa Casa Blanca però que finalment es va reprendre.

Poc després, un periodista de la web d’ultradreta Breitbart News, el mitjà fundat pel seu exassessor Steve Bannon, li va servir en safata l’oportunitat per aprofundir en la seva teoria conspiratòria quan li va preguntar com ho faria per forçar la Xina a retre comptes pels seus actes. “Hi ha moltes maneres de fer retre comptes, estem duent a terme una seriosa investigació. No estem gens contents amb la Xina, tot es podria haver aturat des de l’arrel i ràpidament, i no s’hauria propagat arreu del món”, va dir Trump, tot insistint en la investigació suposadament oberta contra la Xina.

Dels diversos comentaris que va fer sobre aquest tema s’entreveia la teoria no fonamentada que la Xina no va aturar l’epidèmia a temps -“potser per incompetència o per alguna altre motiu diferent de la incompetència”, en paraules del president-, justament en un moment en què, segons Trump, l’economia nord-americana millorava gràcies als aranzels imposats sobre els productes xinesos. La guerra comercial començada per Trump contra la Xina, de fet, estava en plena negociació però encara oberta, després d’un primer acord parcial entre els dos països. “Abans d’aquest virus el dèficit [comercial] baixava gràcies als aranzels”, va remarcar Trump, que poc després va tornar a insistir: “Estem fent una seriosa investigació i us en farem saber el resultat”.

Fins i tot va apuntar la possibilitat d’exigir compensacions econòmiques al règim xinès, i va advertir que “els danys no són només als EUA, sinó a tot el món”. “Encara no hem decidit una quantitat, però serà significativa”, va dir també.

Aquestes paraules van tenir una resposta immediata des del gegant asiàtic. El portaveu del ministeri d’Exteriors xinès, Geng Shuang, va acusar els polítics dels EUA, sense especificar, d’intentar desviar l’atenció de la seva mala resposta a la crisi del covid-19. “Els intents de desviar la culpa cap a la Xina no denigraran els nostres esforços per respondre al virus”, va dir.

Es tracta d’un nou front obert entre les dues potències mundials, que a part de la guerra comercial també estan enfrontades al mar del Sud de la Xina, on en els últims dies vaixells militars nord-americans han fet notar la seva presència en aigües properes a unes illes disputades per la Xina i el Vietnam, una “provocació” en tota regla, segons la definia un comandament militar xinès.

La barrera del milió de casos

Però els Estats Units tenen ara mateix la guerra a dins de casa: ahir el nombre de contagis ja va superar el milió a tot el país, amb 57.000 morts. De tota manera, a Nova York, l’estat més afectat, els morts segueixen reduint-se dia a dia, “però encara no de manera severa”, com deia el governador, Andrew Cuomo, en la seva roda de premsa diària.

A mesura que alguns altres estats comencen a relaxar les restriccions -com la reobertura de restaurants a Geòrgia o la previsió de Texas d’aixecar el confinament progressivament a partir de divendres-, científics de la Universitat de Washington advertien ahir que la taxa de morts podria tornar a enfilar-se si es reprenia l’activitat massa d’hora. Segons els models predictius d’aquesta universitat, la previsió de 67.000 morts a l’agost es convertiria almenys en 74.000 si l’economia es reobre massa ràpid. Tot i així, segons va filtrar la CNN, en una trucada als governadors estatals, Trump els va pressionar perquè reobrin les escoles tan aviat com puguin.

Amb la barrera dels 58.000 morts a punt de ser traspassada (al tancament d’aquesta edició eren 57.608), que és la xifra de soldats nord-americans que van morir a la Guerra del Vietnam, Trump va haver de respondre també a una periodista que li va preguntar, no sense una gran dosi de demagògia, si “el president que perd més nord-americans en sis setmanes que durant tota la Guerra del Vietnam mereix ser reelegit”.