Turquia es nega a donar informació sobre els beneficiaris dels ajuts europeus als refugiats

Les autoritats europees no han pogut rastrejar la concessió de tots els diners donats en efectiu

Turquia és el país amb més població refugiada del món, aproximadament 4 milions de persones, de les quals la gran majoria (3,5 milions) són sirians i no viuen en camps de refugiats. Turquia també és el país que rep més diners de l'Instrument d'Ajuda Preadhesió (IAP) de la UE que la Unió fa servir per preparar els països candidats a entrar-hi. D'aquests diners (9.000 milions entre el 2017 i el 2020), els auditors de la UE s'han centrat en el primer tram de 3.000 milions d'euros i la seva branca humanitària per determinar si s'han aprofitat correctament. En un informe publicat aquest dimarts, els auditors admeten que ni el seu organisme ni la Comissió Europea han pogut rastrejar els beneficiaris dels ajuts per a refugiats i que, en alguns aspectes, el mecanisme presenta "ineficiències". Per tant, admeten que no tots els diners s'han gastat de la manera més adequada i que, fins i tot, no es pot determinar si els beneficiaris han sigut els més necessitats. 

Turquia, explica aquest organisme, va negar-se a concedir l'accés a les dades dels beneficiaris de tots els projectes d'assistència en efectiu i, per això, ni el Tribunal de Comptes ni la Comissió van poder rastrejar els beneficiaris des de la inscripció fins al pagament de l'ajuda. 

UE-Turquia, un any de fracassos

Així, l'informe explica que els diners han donat una "ràpida resposta a circumstàncies difícils", però que "necessita millores per optimitzar l'ús dels recursos". El Tribunal de Comptes explica que els projectes humanitaris que s'han fiscalitzat han servit per donar un suport "útil" als refugiats, principalment a través de l'ajuda en efectiu, però que la meitat "encara no han aconseguit els efectes esperats, i nou de cada deu projectes han hagut d'allargar-se". Les organitzacions han tingut problemes per executar les seves funcions i, per això, segons una dels membres d'aquest organisme fiscalitzador de la UE, Bettina Jakobsen, "el mecanisme encara podria aconseguir un millor ús dels fons". 

Per què es produeixen aquestes ineficiències? Principalment a causa dels "desacords" entre Turquia i la UE sobre qüestions com ara les infraestructures municipals i el suport socioeconòmic, que, com constata el Tribunal de Comptes, "no ha rebut una cobertura suficient". Els auditors constaten que es van donar ajuts en els àmbits sanitaris i d'educació però a través de diferents instruments. La culpa també és, en part, de la Comissió Europea, que no va avaluar prou "la moderació de les despeses pressupostades". Els auditors creuen que es van pagar costos elevats de manera indirecta i que, fins i tot, alguns pagaments no concordaven amb la tresoreria real.

Més continguts de