Internacional 27/06/2021

El bar on va començar l'orgull LGTBIQ+

El Dia de l'Orgull se celebra en honor a una nit en un local de Nova York que ho va canviar tot

Mar Bermúdez i Jiménez
3 min
Stonewall Inn, un bar situat als números 51 i 53 del carrer Christoper, al barri de Greenwich Village a Nova York

BarcelonaSimone de Beauvoir escrivia en el seu assaig El segon sexe l'any 1949 que "l'ideal seria ser capaç d'estimar una dona o un home, a qualsevol ésser humà, sense por, inhibició o obligació". Com a revolucionària del seu temps, De Beavoir apuntava a una llibertat sexual que encara avui en dia és utòpica. Ser homosexual es considera un crim a 69 països del món , i almenys 34 dels quals són membres de les Nacions Unides, segons dades de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). El dia en què, per excel·lència, es reivindica el dret a estimar lliurement arreu del món és el 28 de juny: el dia internacional de l'orgull LGTBIQ+. La data respon a la primera vegada en què joves del col·lectiu, farts de ser perseguits per ser qui eren, van decidir no abaixar el cap davant la repressió, i el que podia haver estat una acció policial rutinària en un petit bar de Nova York l'any 1969 es va convertir en l'inici del moviment pels drets LGTBIQ+.

Ser homosexual als Estats Units durant els anys 50 no només era un acte criminal que podia implicar presó, tractaments psicològics o electroxocs, sinó que, a més, es publicaven els noms i direccions dels detinguts per ser homosexuals per fomentar el linxament social. Els homosexuals que no renunciaven a la seva identitat, vivien en la clandestinitat. En aquest context és quan obre Stonewall Inn, un bar a Christopher Street, a Greenwich, un barri de la gran ciutat de Nova York. L’establiment, lloc de trobada i de llibertat per als qui ja no tenien res a perdre, era dels pocs que permetia l'entrada als membres del col·lectiu LGTBIQ+. La resta els hi negaven l’accés emparant-se en una "llei contra la conducta escandalosa", una interpretació de la llei que podia portar al tancament d’un bar per servir alcohol a homosexuals perquè el convertia en un lloc de “desordre públic”.

En aquest context, i seguint una estratègia semblant a la de Martin Luther King amb el moviment Sit Ins –en què els afroamericans s'asseien en locals per a blancs i obligaven la policia a fer-los fora–, una associació en defensa dels drets LGTBIQ+ va organitzar els Sip Ins. Consistien a convocar la premsa perquè fos testimoni del moment en què en entrar en un bar i expressar que eren gais els cambrers es negaven a atendre'ls. La intenció era posar una demanda contra el local i així establir precedents legals contra la discriminació per orientació sexual. Però l'estratègia no va tenir gaire èxit.

Les batudes policials als locals de Christopher Street eren habituals. La màfia es coordinava amb la policia per pactar un nombre de detencions per nit i uns dies de no-intervenció per permetre el benefici econòmic del sector. Generalment, era tan coneguda i acceptada la repressió, que els detinguts no oposaven resistència. O així havia estat fins a la nit del 27 de juny de 1969. En aquella ocasió, sis policies, inclosos els dos que dirigien la divisió de moral pública i policies infiltrats, van entrar disposats a fer les detencions de la nit, però quan van fer sortir tothom del bar ningú va pujar als furgons policials.

La història diu que una dona va ser la primera a clavar un cop de puny a un policia i va encendre el foc de la protesta. La gent va passar de tirar monedes als agents a començar a agafar pedres o ampolles. Els policies van quedar tancats a l'interior del bar mentre a fora la ràbia acumulada s'alliberava amb els llançaments i intentant cremar l’establiment amb els policies a dins o punxant les rodes dels vehicles. La revolta va durar tota la nit. Almenys un agent va resultar ferit i 13 manifestants van ser detinguts.

"Som estranys, acostumeu-vos-hi"

La veu del que havia passat a Stonewall va córrer ràpidament i la nit següent milers de persones van tornar al carrer Christopher Street per enfrontar-se de nou amb la policia, que aquesta vegada es va presentar preparada i carregada amb gasos lacrimògens. Però els ferits i l'enfrontament encara enfortien més les conviccions i la mobilització del col·lectiu, que va mantenir la protesta durant sis nits. A partir d’aquí, van sorgir nous moviments i accions per exigir drets i justícia. Per l'aniversari de les protestes de Stonewall, un any després, es va organitzar una manifestació massiva en defensa de la llibertat que va començar amb un centenar de persones. El missatge central era: “Som aquí. Som estranys, acostumeu-vos-hi”. Va ser la primera de les que vindrien els anys següents, cada 28 de juny. 

El bar Stonewall Inn original ja no existeix, el van tancar poc després dels fets. Ara hi ha un bar amb el mateix nom obert prop d'on era el primer, però el seu record perdura. Entre els molts protagonistes d'aquella nit hi havia Sylvia Rivera, que es convertiria en una de les activistes més reconegudes del col·lectiu trans, i Marty Robinson, que va esdevenir posteriorment el líder de la primera organització pels drets del col·lectiu, el Front per l’Alliberament Gai.

stats