Berlín, Londres, Màlaga i, sobretot, Kíiv: així és la diàspora russa

Dortmund (Alemanya)Berlín. El barri occidental de Charlottenburg es va guanyar a inicis dels anys 20 un sobrenom que encara perdura: Charlottengrad. Allà va ser on van anar a parar milers de russos –es calcula que 360.000–, molts dels quals de classe alta i intel·lectuals que fugien de la Revolució d’Octubre del 1917. Avui al mateix barri continua havent-hi una gran comunitat russa.

París. Al tretzè departament de la capital francesa hi ha un barri molt discret anomenat la petite Russie. També als anys 20 la ciutat va ser centre d’acollida de milers de russos. A les portes de París, la població de Boulogne-Billancourt es va passar a dir popularment Billankoursk, també per la gran comunitat russa que s’hi aplegava.

Londres. L’explosiu creixement de la City comença amb la caiguda de la Unió Soviètica. I no és casualitat. Avui es calcula que viuen uns 250.000 russoparlants a la capital britànica. Per això hi ha qui l’anomena Londongrad.

L’èxode rus té molta història i moltes cares. Els destins escollits tendeixen a ser els més pròxims geogràficament o culturalment, però la diàspora s’estén per tot el món.

Precisament Ucraïna va ser el país que més emigrants russos (58.000) va acollir durant l’any passat, segons dades del portal d’estadístiques Statista. Exrepúbliques soviètiques com el Tadjikistan (30.230), Armènia (24.840), el Kazakhstan (24.350), l'Uzbekistan (20.800), el Kirguizistan (18.550), l'Azerbaidjan (11.550), Moldàvia (11.100), Bielorússia (7.700), el Turkmenistan (3.200) i Geòrgia (3.120) li segueixen el pas. El primer país que no va formar part de l'URSS que lidera la rebuda d’emigrants russos el 2021 és Alemanya (2.660), seguida de la Xina (2.220), l'Índia (2.130) i el Vietnam (2.020). Als Estats Units també hi ha hagut, tot i que a la baixa, molta emigració russa. El 1997 hi van acollir gairebé 10.000 russos. Deu anys més tard, uns 2.000.

La xifra de ciutadans amb passaport rus residents en estats membres de la Unió Europea l’any 2021 també l’encapçala Alemanya, amb 235.469 persones procedents d’aquest país, segons Statista. La seguirien Estònia (83.989), Espanya (81.911), França (55.322), Turquia –candidata a adherir-se a la UE– (40.201), Letònia (40.073), la República Txeca (39.805), Itàlia (39.755), Àustria (33.340), Finlàndia (28.866), Bulgària (28.482) i, ja amb més diferència, Suïssa (16.099), per bé que aquest país acumula la gran part de les fortunes dels multimilionaris russos. Segons el mitjà digital alemany Capital, els russos rics tenen més de 100.000 milions de dòlars amagats als bancs suïssos.

Costa Brava i Costa Daurada

A l’estat espanyol, és a la zona d’Alacant on els russos amb poder econòmic han comprat més habitatges. També a Màlaga i a Catalunya hi han adquirit moltes propietats, sobretot a partir del canvi de segle. A l'obrir-se rutes aèries entre ciutats russes i el Prat o Girona, molts turistes russos amb capacitat adquisitiva van acabar adquirint-hi residències, especialment a la Costa Daurada i la Costa Brava. Aquests inversors i les seves famílies s’han valgut de l’accés a la Golden Visa, que els garantia de facto la residència a l’estat espanyol si feien una inversió immobiliària de 500.000 euros i demostraven que disposaven de capital per mantenir-se amb la família a Espanya.

De manera més agressiva va procurar el Regne Unit captar inversions russes. Per assegurar-se ser capital financera mundial va posar facilitats perquè els oligarques aparquessin els diners a la vora del Tàmesi. El diner rus és a tot arreu: en clubs de futbol, en lands escocesos, en cadenes de llibreries, en diaris molt llegits, en fundacions, museus... I en donacions a partits com el del premier Boris Johnson, que quan era alcalde de Londres va arribar a presumir: “Londres és per als milionaris una cosa així com la selva de Sumatra per als orangutans”.

A França, la majoria de russos són residents a París, però, en proporció, Niça, en plena Costa Blava, és un niu russòfon. A Itàlia, els russos gestionen 2.500 empreses, segons el diari La Repubblica.

Es redueix la immigració

Si bé Rússia és un dels països del món que acull més població d’altres nacionalitats, des del 2005 veu com el seu saldo de migració es va reduint, perquè també estan marxant milers de russos a l’estranger. De factors n’hi ha diversos: hostilitats amb països fronterers, catàstrofes naturals, mínima tolerància dintre de la mateixa població (ideologia patriòtica i homòfoba), poques possibilitats de formació, infraestructures insuficients per a l’enorme superfície del país, la inflació, la fallida de les empreses, el dèbil mercat de treball, els sous baixos, les poques possibilitats d’ascens social, el mal sistema sanitari, la criminalitat, la corrupció, la repressió política, la falta de llibertats. “Els joves a Rússia només tenen avui dues possibilitats: emigrar o callar”, ha sintetitzat la premi Nobel de literatura Herta Müller a Der Spiegel.