Bese Hozat: "Europa és responsable de l’auge del feixisme turc"

Qandil (iraq)Bese Hozat (Dersim, 1978) va ser víctima de la repressió de l’estat turc i la pèrdua de diversos familiars va impulsar-la a unir-se al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Des del 2013 copresideix la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK) amb Cemil Bayik. La líder del PKK parla amb l’ARA des de Qandil, el bastió de la guerrilla al nord de l’Iraq, pocs dies abans del referèndum constitucional que se celebra avui a Turquia.

Malgrat el bloqueig del govern turc als mitjans de comunicació, hem vist imatges de ciutats kurdes totalment destruïdes. Quina és la situació real al Kurdistan turc?

La coalició formada pel governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) i els ultranacionalistes de l’MHP està duent a terme un autèntic genocidi contra els kurds. Estan cremant les nostres viles i matant els kurds als carrers. En un intent per canviar la demografia de les ciutats, estan evacuant el poble kurd i l’estan reemplaçant amb famílies que tenen una mentalitat molt pròxima a l’Estat Islàmic. A nivell polític volen que els kurds no tinguem veu i per això intenten acabar amb el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) empresonant milers de càrrecs, inclosos els copresidents i diputats.

En aquesta conjuntura de màxima repressió a Turquia, arriba el referèndum constitucional. Quina és la posició oficial del PKK?

Hem declarat públicament que donem suport al no. La coalició formada per l’AKP i l’MHP vol formalitzar i legalitzar la dictadura de Recep Tayyip Erdogan a través d’aquest referèndum. Els kurds diran no a un règim dictatorial que està cometent massacres i atrocitats a les nostres ciutats.

En relació amb la situació que es viu a Turquia, què en pensa del silenci i l’actitud de la Unió Europea?

Mentre que gran part dels ciutadans europeus està mostrant la seva solidaritat i suport al poble kurd, l’actitud oficial dels governs és hipòcrita i pragmàtica. L’estat turc feixista està duent a terme un genocidi polític, social, econòmic i militar contra els kurds i Europa es manté en silenci tot i conèixer totes aquestes pràctiques. Europa és responsable de l’auge del feixisme a Turquia perquè aquest silenci i indiferència és un suport indirecte a la política turca. És una actitud hipòcrita dels estats europeus que anima Turquia a continuar amb la seva política genocida contra els kurds.

Diferents ONG afirmen que els drets de la dona estan en forta regressió a causa de les polítiques conservadores d’Erdogan. Quina és la seva opinió?

A Turquia mai hi ha hagut un període en què s’hagin garantit el drets de les dones. Amb l’auge de l’AKP, la dominació masculina de la cultura i la vida política ha augmentat considerablement. El govern d’Erdogan representa el nivell més alt de la política feixista dominada pels homes, i les seves polítiques no tenen en compte les dones. L’índex de violència contra les dones ha augmentat fins a catorze vegades durant el govern de l’AKP. A mesura que la societat es torna més conservadora, el nivell de crims contra les dones augmenta. Ho podem observar en l’elevat nombre de violacions, casos d’assetjament i també de suïcidis. El govern de l’AKP, amb Erdogan al capdavant, està intentant formar una societat fonamentalista i religiosa basada en l’hostilitat cap a les dones.

¿El PKK intensificarà la seva lluita armada en els pròxims mesos?

L’actual política de l’estat turc fa pensar que augmentarà el nivell dels atacs contra el poble kurd i el moviment d’alliberament kurd. Per tant, el nivell de resistència contra aquests atacs també creixerà. Esperem que durant aquesta primavera i estiu siguem testimonis d’intensos combats i d’una gran resistència contra l’estat turc.

Com és que la guerrilla torna a cometre atacs suïcides en què estan morint civils?

Els nostres guerrillers no són els responsables d’aquestes accions. Es tracta d’iniciatives personals d’alguns grups de joves kurds i nosaltres no tenim relació amb ells. Però entenem que les atrocitats de l’estat turc hagin creat aquesta reacció entre la comunitat kurda. Aquestes accions d’autosacrifici exemplifiquen el nivell d’ira dels kurds contra les pràctiques de l’estat turc; mostren que els kurds mai acceptaran l’esclavitud i que estan disposats a defensar la seva llibertat fins i tot a costa de saltar pels aires.