Creix el boicot dels països musulmans a la França de Macron

Erdogan lidera una crida a no comprar marques franceses com a càstig per les caricatures de Mahoma

Una foto d'Emmanuel Macron cremada durant una protesta a la ciutat palestina d'Hebron. / MUSSA ISSA QAWASMA / REUTERS

Un grup de manifestants cremaven dilluns fotos de Macron i banderes franceses davant l’ambaixada de França a Bagdad, la capital iraquiana. A l’Aràbia Saudita s’han multiplicat aquests dies les crides –sobretot a través de les xarxes socials– perquè la població eviti comprar a la cadena de supermercats Carrefour o a qualsevol altra marca francesa. També al Marroc, al Pakistan, a Jordània o a Kuwait. A Qatar, les dues grans cadenes de distribució han optat directament per retirar els productes francesos de les prestatgeries, i la principal universitat qatariana ha suspès la setmana cultural dedicada al país gal. Ahir, a Dacca, la capital de Bangladesh, més de 40.000 persones sortien al carrer clamant a favor del boicot a tot allò que sigui o sembli francès. I són només alguns exemples.

Aquesta onada de rebuig -que té París estupefacte- és la resposta de diversos països musulmans a la pujada de to que el govern d’Emmanuel Macron ha protagonitzat davant l'islamisme radical, o el que el propi president va anomenar a principis de mes “separatisme islamista” o l’“islam polític”. Aquesta és l'explicació més política, diplomàtica. Però a l'imaginari de totes aquestes persones que fa dies que criden consignes contra tot allò que prové de França hi ha un episodi que els provoca urticària: la defensa que el govern de Macron ha abanderat de la publicació de les caricatures de Mahoma després de l’assassinat de Samuel Paty, el professor decapitat fa dues setmanes als afores de París, precisament, per mostrar a classe caricatures del fundador de l’islam.

La decapitació del professor remou les pors de França

“No renunciarem a les caricatures”, va proclamar Macron –evocant el dret a la llibertat d’expressió– durant la sentida cerimònia d’estat en honor de Paty de la setmana passada a la Universitat de la Sorbona, a París. "Defensarem el laïcisme. I la llibertat que tu [Samuel Paty] sabies ensenyar tan bé. No renunciarem a les caricatures ni a les il·lustriacions". Unes paraules que, minuts després, ja van començar a generar malestar entre els líders d’alguns països musulmans. Com també va generar malestar la decisió dels ajuntaments de Montpeller o de Tolosa de projectar les caricatures publicades per Charlie Hebdo en façanes d'edificis oficials. O fins i tot quan, a principis de setembre, i en marc de l'inici del judici pels atemptats contra la revista satírica el gener del 2015, el mandatari nascut a Amiens va defensar "la llibertat de blasfemar".

"Islam de la Il·lustració"

Però, ara, per entendre el clima actual, cal aturar-se en dos moments. El primer, a principis d’octubre i, per tant, abans de l’atemptat contra Samuel Paty. L’Elisi va presentar llavors una llei que buscava fer front a aquest islam polític que, segons l’executiu francès, “busca vulnerar les lleis de la República” i que sovint pot anar vinculat al terrorisme jihadista.

“Volem reforçar el laïcisme i el respecte als principis republicans”, defensava Macron, que va arribar a dir que destijava crear una mena d'"islam de la Il·lustració", modern i comptatible amb els valors de la República. A principis de desembre s'ha de votar el projecte de llei, però l'atac jihadista contra el professor Paty –i la commoció provocada pel seu simbolisme: un atac contra l’educació, el cor i la llum de la República Francesa– ha posat el projecte a sota de tots els focus. "Fins i tot ha pogut reforçar la sensació de necessitar aquesta llei, almenys a ulls de molts francesos", apunta Lurdes Vidal, investigadora de l'IEMed. 

Com a mínim, aquesta ha estat la tònica de l'Elisi. Les declaracions de la cúpula del govern francès emfatitzant la necessitat d'aquestes mesures han estat constants des de la decapitació de Paty. “La por canviarà de bàndol” o “Els islamistes no han de poder dormir tranquils al nostre país” són dues frases que Macron ha pronunciat aquests últims dies. En la mateixa línia, Gérald Darmanin, qualificava d’“enemigues de la República” determinades associacions que es consideren vinculades a l’integrisme islàmic i que París es reserva el dret a ordenar que siguin dissoltes. Com ja va passar la setmana passada amb la mesquita de Pantin, als afores de la capital francesa, per haver difós vídeos en què es criticava el professor i que van instigar la tragèdia.

Erdogan, líder

I el segon moment que ajuda a entendre l’explosió del moviment antifrancès actual va tenir lloc dissabte, quan el president turc, Recep Tayyip Erdogan, es va dirigir al seu homòleg francès durant un discurs a la ciutat de Kayseri, al cor de Turquia: “Quin problema té Macron amb l’islam? Quin problema té amb els musulmans? Macron necessita fer teràpia”.

La sortida de to d’Erdogan s’hauria pogut quedar en una anècdota més de la coneguda i creixent mala relació entre els dos mandataris –amb inacabables fronts oberts–, o del llenguatge agressiu que sovint utilitza el polític turc. Però dos dies després, dilluns, Erdogan –ja erigit com a líder del moviment– animava a castigar França boicotejant els seus productes, i acusava el president francès d’“islamòfob” i de provocar sense motius els creients musulmans: “Jo, aquí, us dic que no compreu marques franceses”. Poc després, argumentava que la seva Turquia està defensant els musulmans europeus perquè "cada cop és més difícil viure com a musulmà en els països occidentals", i demanava als polítics europeus que "frenessin Macron, qui lidera una campanya d'odi antimusulmà a Europa".

Adeu a Samuel Paty, “assassinat per ensenyar”

Unes declaracions que preocupen. "És un to polaritzador, que busca establir dos bàndols i que recorda èpoques llunyanes on els conflictes es resumien a les religions", apunta Vidal, que subratlla que la disputa ha agafat un accent "testosterònic" entre dos mandataris que tenen altres qüestions en disputa, com el conflicte al Mediterrani entre Ankara i Grècia i Xipre, o les posicions oposades al tauler libi i, fins i tot, en el conflicte de Nagorno-Karabakh.

Però, com subratlla  Moussa Bourekba, investigador del Cidob i expert en jihadisme, també hi ha una lectura més interna. Episodis d'aquest tipus poden accentuar la polarització a la societat francesa, on un 9% de la població és musulmana. "Aquestes disputes, sovint, fan que la gent acabi decidint entre un bàndol o l'altre. I en aquest cas, hi ha en joc dos valors considerats sagrats: la llibertat d'expressió per a la República, i el profeta Mahoma per a l'islam". 

Calmar els ànims

En les últimes hores, però, des de París es busca calmar els ànims. “Les crides al boicot no tenen sentit i s’han d’acabar immediatament, igual que tots els atacs dirigits contra el nostre país, instrumentalitzats per una minoria radical”, demanaven des del ministeri d’Exteriors francès. Un missatge al qual s’hi va sumar ahir el president del Consell Francès de Culte Musulmà, Mohammed Moussaoui, que, com altres musulmans francesos, demanava “seny”.