Al rescat del Planeta Blau
Internacional 06/08/2022

Peter Thompson: "Una bona part del finançament climàtic s'ha de destinar als oceans"

Enviat especial de l'ONU per als Oceans

4 min
Peter Thompson, enviat especial de l'ONU per als Oceans.

BarcelonaEl paper de l’enviat especial de l’ONU per als Oceans, Peter Thompson, ha agafat més rellevància que mai aquest 2022, amb una agenda plena de cimeres clau per a la vida marina. Nascut a les illes Fiji, Thompson entén bé els riscos que genera en el mar l’emergència climàtica . De fet, diu, està molt preocupat pels seus nets. Al seu cap, diu, amenaces com la sobrepesca o la contaminació “es poden resoldre amb una bona gestió”, però hi ha impactes de la crisi climàtica que, “fins i tot si ho fem tot bé i aturem les emissions demà, els oceans les seguirien patint durant centenars d’anys”.

Aquest any clau pot culminar al desembre amb un acord per protegir el 30% dels oceans el 2030.

— Sí, però abans vindrà la cimera climàtica d’Egipte COP27, i vull destacar-la perquè és molt important. A Glasgow es va acordar crear un diàleg especial sobre el canvi climàtic als oceans. Aquest grup especial es va reunir per primer cop a Bonn al juny i ara tindrà també un espai a la COP27. Emfatitzo això perquè s’ha demostrat que l’acció sobre els oceans pot proveir un 21% de la mitigació del canvi climàtic. Coses com els parcs eòlics marins o la transformació verda de la navegació, entre d’altres, poden implicar fins a un 21% de la reducció d’emissions.

Quin és l’objectiu bàsic d’aquest grup d’oceans a la COP27?

— El gran repte de Xarm el-Xeikh serà elevar el finançament climàtic , els 100.000 milions de dòlars anuals compromesos. Des dels oceans hi anirem a dir que una gran proporció d’aquests diners s’ha de destinar a l’economia blava sostenible.

Quina part d’aquests 100.000 milions hauria de ser per als oceans?

— No hem fet el càlcul, però si penses en la transformació energètica de la navegació o en la generació d’energia als mars, per exemple, està clar que han de ser bilions de dòlars. Les xifres que sí que he vist diuen que el 10% de l’energia europea es pot subministrar amb la mareomotriu. Cal invertir en aquestes tecnologies. Una economia blava sostenible és el futur de la humanitat. Tant si parles de nutrició com de medicines o energia, l’economia blava sostenible necessita finançament ara.

Però també hi ha resistències a aquests canvis, com als parcs eòlics en algunes zones marines?

— La perfecció no existeix, però la humanitat està en alerta vermella. Els nostres nets, i no és una exageració, estan en perill. Perquè si continuem el camí actual d’escalfament global ens n'anem als 3 ºC més, i això vol dir que les vides dels meus nets estan en perill. Això no és ser alarmista, és dir cap on anem. Ho ha dit el secretari general de l’ONU. Així que caldran compromisos. Dit això, sempre podem millorar les nostres tecnologies i fer-les més netes, i cal anar amb compte amb on les col·loquem, esclar.

Passa el mateix amb les àrees marines protegides que cal imposar per al 2030. On les col·loquem?

— Cal pensar en la gent que depèn dels recursos d’aquestes zones, indígenes o comunitats que han pescat allà durant milers d’anys. Què faran? Una opció és trobar una feina alternativa relacionada amb el mar, com l’ecoturisme o l’aqüicultura sostenible. Però cal pensar també com es paga la gestió d’aquestes zones marines protegides. Cal planificar bé i donar alternatives millors, però les àrees marines protegides són el millor fins i tot per als pescadors.

Per assolir l’objectiu global, cada país haurà de protegir un 30%?

— Jo no veig que cada país hagi de protegir un 30%. Molts protegiran més del 30% i altres no tenen la capacitat d’arribar-hi. En alguns casos, per la quantitat de costa que tenen, és impossible. I definitivament el còmput ha d’incloure l’alta mar. Cal triar amb molt de compte les àrees que siguin importants ecològicament i riques en biodiversitat.

És optimista?

— Soc molt optimista i crec que arribarem a un acord positiu. Crec que davant de la gravetat de la situació, tots entenen la urgència. La prova és que hem aconseguit consens ja en dues mesures que eren molt difícils. Al gener es va prohibir la contaminació per plàstics, i això té implicacions enormes per als oceans, que estan permeats pels microplàstics. Després vam aconseguir un acord que feia vint anys que negociàvem a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), la prohibició dels subsidis a la pesca nociva. Molts mediambientalistes diuen que és la mesura més important, perquè hem estat donant 22.000 milions de fons públics cada any a les flotes pesqueres industrials, que sovint els feien servir per dur a terme pesca il·legal i pesca molt nociva. Si treus els subsidis, moltes d’aquestes operacions deixaran de ser rendibles i es reduirà l’explotació. Tant per al tractat dels plàstics com per a la prohibició de subsidis queden dos anys per implementar-los, però són dos passos de gegant.

Però l’acord per a les àrees marines protegides planteja reptes de gestió: ¿no hauria de ser un organisme internacional qui les gestioni?

— Té tota la raó, i això està en negociació. I òbviament no puc parlar en nom dels estats membres, però el meu missatge és que cal ser intel·ligents climàticament. Els oceans estan canviant molt amb la crisi climàtica: la vida s’està desplaçant dels equadors cap als pols. Així que hem de ser flexibles al decidir quines àrees protegim, avançar-nos a aquests canvis. En segon lloc, òbviament hem d’anar a les zones més importants per a la biodiversitat marina. Tot això està en negociació, però hem de posar el llistó alt.

Quina part serà protecció estricta?

— De nou, això està en negociació. Però per a la planificació marina cal invertir més en la ciència, perquè ara només sabem un 20% de les propietats científiques dels oceans.

¿El lobi de la pesca fa molta pressió?

— No vull demonitzar ningú. Però òbviament volen tenir una veu en les negociacions. Qualsevol indústria ha de ser subjecta als interessos comuns de tots. Sempre estan allà per defensar els seus interessos, però estic segur que seran una part responsable de l’acord global.

Quins països bloquegen l’acord?

— Ho sento, però no assenyalaré amb el dit. Els que podrien fer-ho millor ells ja saben qui són, i que podrien millorar pel bé dels seus nets.

stats