ÀFRICA

El candidat opositor de Zimbàbue es proclama guanyador

El retard en la publicació dels resultats alimenta la sospita de frau electoral

La tranquil·litat amb què Zimbàbue va celebrar dilluns les eleccions per decidir el substitut de Robert Mugabe contrastava ahir amb un ambient de nerviosisme i malestar pel retard, sense justificar, en la publicació dels resultats finals. Amb la llei a la mà, només la Comissió Electoral (ZEC, en la sigla en anglès) té la potestat de proclamar el guanyador, però l’opositor Moviment pel Canvi Democràtic del jove Nelson Chamisa va reclamar la victòria i apuntava que els ajornaments a l’hora de donar compte del resultat eren la demostració que s’estava preparant un frau. De bon matí, Chamisa no en tenia cap dubte i afirmava que, amb l’escrutini de 10.000 col·legis obtingut pels seus propis interventors -i, per tant, sense ser dades oficials-, donava per feta la victòria. Molt més prudent va ser el candidat de l’oficialista ZANU-PF i president interí, Emmerson Mnangagwa, que hores més tard es va limitar a assegurar que era “extremadament optimista” amb la informació que li arribava.

Mentrestant, la ZEC intentava calmar l’ànim, negava qualsevol irregularitat i demanava temps per contrastar els vots i insistia en la il·legalitat de proclamar resultats no oficials. L’organisme encara es manté en el calendari previst i té cinc dies per proclamar qui agafarà les regnes del país els pròxims cinc anys. Si no hi ha un guanyador amb el 50% dels vots, les urnes es tornaran a obrir el 8 de setembre.

En roda de premsa, Tendai Biti, exministre amb Mugabe i un dels líders del moviment de Chamisa, va insistir en la victòria del seu candidat. “La gent ha parlat: Emmerson Mnangagwa és inelegible”, va afirmar, per assenyalar que en cas que els resultats oficials siguin uns altres hi haurà “un gran problema”. Zimbàbue encara recorda les matances que hi va haver després de les eleccions del 2008, en què Morgan Tsvangirai, el llavors líder del Moviment pel Canvi Democràtic, es va imposar per cinc punts de diferència a Mugabe i com que cap d’ells va sumar el 50% dels sufragis es va acabar convocant una segona volta. Tsvangirai va boicotejar-la aleshores acusant el règim de frau, i el dictador es va imposar per una àmplia majoria. “No tenim por de morir per aquestes eleccions. Ho hem dit i no fem broma”, va subratllar Biti.

Alta participació

Els retrets i les acusacions de frau van aigualir una jornada electoral inusualment calmada i amb una alta participació. La directora de la ZEC, la jutge Priscilla Chigumba, va corroborar que les eleccions s’havien desenvolupat sense aldarulls i que, segons les seves dades, el 70% dels electors havien anat fins als col·legis per votar.

A falta de resultats, els seguidors de Chamisa no van poder resistir la temptació de celebrar als carrers una victòria que, si finalment es confirma, suposaria l’enterrament oficial de l’era Mugabe i del mugabisme. No en va, abans d’impulsar el cop d’estat, Mnangagwa havia fet carrera a l’ombra del vell dictador, de qui va ser ministre, cap dels serveis d’intel·ligència i vicepresident. La relació es va trencar quan Mnangagwa va haver d’exiliar-se a Sud-àfrica perseguit, va dir, per una conspiració de la primera dama, Grace Mugabe. Des de Johannesburg va maniobrar per derrotar Mugabe, que després d’aferrar-se durant dies al poder va acabar dimitint pressionat pels membres del seu partit, ZANU-PF. Durant aquests vuit mesos, la venjança de Mugabe es va anar coent fora dels focus mediàtics i polítics i just abans de les eleccions va anunciar que votaria per Chamisa, l’únic candidat que li ofereix confiança i una alternativa viable. Amb 40 anys, si Chamisa es convertís en president seria el més jove de l’Àfrica, un continent amb un grapat de líders eternitzats en el poder des de fa dècades, provinents dels moviments de lluites per la independència i que contrasten amb una població amb una mitjana d’edat de 19,5 anys.

Més continguts de