Internacional 20/02/2021

Bill Gates: "Amb el canvi climàtic no tenim temps per perdre"

Connie Hedegaard/Project Syndicate
10 min
Bill Gates

Aquest dimarts es va publicar a 20 països alhora el nou llibre de Bill Gates –el fundador de Microsoft i codirector de la fundació Bill & Melinda Gates–, Com evitar un desastre climàtic. Les solucions que tenim i els avenços que necessitem, que ha publicat Edicions 62 en català i Plaza y Janés en castellà. Se centra en una de les principals preocupacions de l'empresari durant els últims deu anys, el canvi climàtic. En parla en aquesta conversa amb Connie Hedegaard, que va ser comissària europea d'Acció pel Clima entre el 2010 i el 2014, i anteriorment i ministra del Medi Ambient i també del Clima al govern danès entre el 2004 i el 2009.

Connie Hedegaard: Permeti'm començar amb una confessió: durant anys no vaig pensar que el canvi climàtic li interessés especialment. Recordo clarament que, en una sessió a porta tancada a Davos fa uns quants anys, la discussió va girar entorn el clima, en comptes de cap a altres qüestions relacionades amb la sostenibilitat, i vostè va abandonar la sala. Ara, de forma poderosa i emfàtica planteja que és necessària l'acció climàtica urgent. Comença el seu llibre descrivint aquest viatge: al principi era "difícil acceptar que, mentre els humans segueixin emetent gasos d'efecte hivernacle, les temperatures seguiran pujant"; només després de tornar a consultar un grup de científics dedicats al clima "moltes vegades, repreguntant", finalment "ho vaig captar". A què atribueix la seva resistència inicial i com es pot aprofitar la seva experiència per sumar altres persones a la causa?

— Bill Gates: El món va canviar molt des que vaig començar a estudiar el canvi climàtic,. En sabem més i hi ha més consens sobre el problema. De tota manera, per a molta gent encara és difícil acceptar que només reduir les emissions, en comptes de procurar eliminar-les, no és suficient. També és difícil acceptar el grau d'innovació necessari per fer-les desaparèixer: bàsicament, reconstruir el sector energètic, la indústria més gran del món. Al llibre explico els motius que em van persuadir i espero que convencin a altres. Insto els defensors del clima a continuar amb el seu reclam per eliminar les emissions i aconseguir reduccions que ens condueixin a això.

CH: Des de l'analogia de la banyera fins a l'al·legoria del peix, vostè dedica molta atenció a aconseguir que conceptes abstractes o dades complexes resultin més concretes i comprensibles. ¿Creu que aquest enfocament és la clau perquè els qui, tot i la ciència i les dades, semblen creure que podem seguir com de costum, finalment canviïn d'idea? ¿Aquest tipus d'enfocaments el van ajudar en el seu treball per expandir la frontera tecnològica a Microsoft o la salut i el desenvolupament al món a través de la fundació Gates?

— BG: Tot i que el llibre no està adreçat específicament als escèptics sobre el canvi climàtic, certament espero que els convenci que hem d'invertir seriosament en les energies netes. Els països que més impulsin la innovació en aquest camp comptaran amb la nova generació d'empreses revolucionàries, juntament amb tots els llocs de treball i l'activitat econòmica que les acompanyaran. Per això és intel·ligent invertir en això, fins i tot si un no està convençut de forma incontrovertible que els humans estem causant canvis en el clima que tindran conseqüències catastròfiques si no els posem fre.

CH: La pandèmia del covid-19 no només ha posat en relleu els costos d'ignorar la ciència, sinó que a més ha demostrat que els canvis conductuals a gran escala són possibles, i ha deixat clar que els líders que assumeixin la responsabilitat d'ocupar-se dels problemes poden guanyar respecte. Però, com vostè assenyala, també ens ha deixat una altra lliçó fonamental: la reducció relativament petita (del 10%) de les emissions dels gasos d'efecte hivernacle deguda als confinaments al món va deixar clar que els canvis conductuals, com volar o conduir menys, disten, i molt, de ser suficients. ¿Vam aprendre altres lliçons durant la pandèmia que puguem aplicar al canvi climàtic? Quina és la millor manera d'implementar-les per a l'acció climàtica?

— BG: Volar o conduir menys no és suficient: necessitem una innovació massiva perquè la gent pugui volar, conduir i participar d'altres maneres en l'economia moderna sense causar emissions. Aquest és un desafiament encara més gran que el de la producció i la distribució de les vacunes contra el coronavirus (la campanya de salut pública més gran de la història). De totes maneres, serà necessària la mateixa cooperació estreta entre els governs a tots els nivells, i també amb el sector privat. I així com tots hem de col·laborar fent servir mascaretes i mantenint la distància de seguretat, també ho hem de fer per reduir les emissions. La gent pot promoure polítiques que accelerin la transició per arribar a zero i pot reduir la matèria primera verda a través de la compra de productes amb nul·les o baixes emissions de diòxid de carboni, com els automòbils elèctrics i les hamburgueses vegetarianes. Així atrauran més competència cap a aquests sectors i, en última instància, han de portar al fet que ser verd resulti més barat.

CH: Igual que per posar fi a la pandèmia, vostè sosté que solucionar el canvi climàtic depèn en gran mesura de la ciència i la innovació. En termes generals, és "optimista pel que fa al fet que podem inventar les eines que necessitem, implementar-les i, si actuem amb prou velocitat, evitar una catàstrofe climàtica". Quines experiències o lliçons el porten a pensar això?

— BG: He vist de primera mà la manera com les inversions en recerca i desenvolupament poden canviar el món. Les investigacions patrocinades pel govern nord-americà i les empreses d'aquest país van fer possibles els microprocessadors i internet, que van donar lloc a una energia emprenedora fenomenal per crear la indústria dels ordinadors personals. De la mateixa manera, l'esforç del govern dels Estats Units per mapejar el genoma humà va produir avenços revolucionaris en el tractament del càncer i altres malalties mortals. Pel que fa a reduir les emissions a zero, jo mateix veig treballs sorprenents. Breakthrough Energy Ventures, el fons privat que vaig crear amb diversos socis, ha invertit en més de dues dotzenes d'empreses que treballen per produir ciment i acer, generar i emmagatzemar grans quantitats d'electricitat neta, criar animals i conrear plantes, transportar persones i productes per a tothom, i escalfar i refrigerar els nostres edificis amb emissions baixes o nul·les de diòxid de carboni. Moltes d'aquestes idees no tindran èxit, però les que sí que en tinguin podrien canviar el món.

CH: Com vostè diu, però, "innovar no és simplement desenvolupar nous dispositius, també implica desenvolupar noves polítiques perquè puguem demostrar i implementar aquestes invencions al mercat com més aviat millor i al més ràpid possible". La Unió Europea (i ara la Xina també) va començar a treballar sobre aquestes innovacions en les polítiques. En un esforç per corregir una estructura d'incentius viciada, que no considera el que vostè anomena "primeres verdes", molts països europeus van introduir mecanismes per gravar les emissions de CO2 i reduir la quantitat de deixalles i la contaminació. ¿Aquestes polítiques estan canviant l'estructura d'incentius de manera significativa? ¿Un mecanisme d'ajust transfronterer de les emissions de diòxid de carboni ajudaria a aconseguir progressos?

— BG: Posar preu al diòxid de carboni és una de les polítiques que tindran impacte, com a part d'un enfocament general en el qual la meta sigui augmentar tant l'oferta com la demanda de grans avenços per a les energies netes. Al llibre esmento una àmplia gamma d'idees addicionals. Per exemple, una cosa que els governs poden fer per ampliar l'oferta d'innovació és incrementar sensiblement el finançament per a la investigació i el desenvolupament en energies netes (recomano que es quintupliqui). De la banda de la demanda, a més de fixar preus per al diòxid de carboni, hi ha coses com les normes sobre la participació que han de tenir les fonts sense emissions de diòxid de carboni en la producció elèctrica o de combustibles. Hem d'innovar en les polítiques tant com en la tecnologia. Hem vist abans com es van combinar les polítiques i la tecnologia per solucionar grans problemes. Com vaig documentar al llibre, la contaminació de l'aire és un exemple excel·lent. La llei d'aire net dels Estats Units va ser genial per eliminar els gasos verinosos de l'aire. Altres solucions de política tremendament eficaces als Estats Units inclouen l'electrificació rural, l'ampliació de la seguretat energètica i l'impuls a la recuperació econòmica després de la Gran Recessió del 2008. Ara hem de dedicar la intel·ligència mundial relacionada amb les polítiques i la tecnologia a l'eliminació de les emissions. El meu equip a Breakthrough Energy, la xarxa d'iniciatives que vaig fundar per accelerar la transició cap a les energies netes, està treballant durament per desenvolupar i promoure polítiques agosarades que ens permetin assolir les metes climàtiques del món.

CH: Els governs, assenyala vostè, van intentar amb freqüència reduir les emissions mitjançant normes adoptades per solucionar altres problemes: un enfocament similar al d'intentar "crear intel·ligència artificial amb un ordinador central de la dècada de 1960". Però introduir noves lleis significatives és difícil, i no només perquè els productors relacionats es resisteixen a les normes més restrictives i a altres canvis costosos. Com a algú que ha estat al bàndol "regulat" de l'equació regulatòria, quines solucions o coneixements li sembla que podrien solucionar el problema de les polítiques endarrerides?

— BG: Necessitem que el govern actuï per solucionar aquest problema. Estem parlant de la transició de la totalitat del sistema energètic mundial a una velocitat sense precedents. Les inversions del sector privat per si soles no tindran èxit si no comptem amb condicions de mercat que premiïn la innovació i permetin que les tecnologies netes puguin competir. Necessitem que el govern generi aquest entorn. Cal, llavors, acció governamental, que ha de ser dirigida, robusta i predictible. També per això parlo de la innovació no només en tecnologia, sinó també en la política i en els mercats. Necessitem que els responsables de les polítiques pensin de forma creativa sobre la manera correcta d'impulsar la innovació en energies netes, de fomentar la igualtat d'oportunitats i d'accelerar la transició energètica. El meu equip a Breakthrough Energy està treballant amb líders en diferents sectors de govern per desenvolupar i fomentar les polítiques que necessitem per portar les emissions a zero.

CH: Més enllà de la política, vostè suggereix que els governs han de ser més audaços en les seves inversions en recerca i desenvolupament relacionats amb el canvi climàtic. Quin és el paper que han d'exercir en tot això les universitats, tant en termes de recerca com de la transmissió del coneixement necessari per donar forma a les polítiques?

— BG: Les universitats desenvolupen tecnologies netes i brinden un entorn que fomenta les idees. La ciència, la investigació i l'enginyeria a les universitats del món són un dels factors més importants perquè aconseguim reduir a zero les emissions. Per descomptat, cal que els descobriments surtin de l'entorn universitari perquè incideixin en les noves polítiques i el mercat. Algunes institucions acadèmiques estan fent esforços concertats per ajudar els seus professors a comunicar-se de manera més eficaç, per aconseguir que les seves investigacions siguin més rellevants per als responsables de les polítiques, i per impulsar els seus descobriments tecnològics cap a les empreses i els mercats. Tot això és fonamental per evitar un desastre climàtic.

Gates en una granja de Kenia, el 2009. (C) Bill & Melinda Gates Foundation. Frederic Courbe

CH: Vostè emfatitza que la justificació moral de l'acció climàtica és tan sòlida com l'econòmica, perquè el canvi climàtic perjudica de manera desproporcionada les persones més pobres del món, però l'acció climàtica també té implicacions redistributives. Com vostè assenyala, fins i tot una primera verda molt baixa per descarbonitzar el sistema elèctric nord-americà en la seva totalitat pot resultar excessiva per a les llars amb ingressos baixos, i els països en vies de desenvolupament estan en una posició molt més feble per aconseguir aquest tipus de transformació. Com es poden superar aquests reptes? ¿El seu treball per implementar altres tecnologies en entorns amb baixos ingressos li va brindar lliçons rellevants?

— BG: Aquest és un tema extremadament important. Els països amb ingressos baixos i mitjans faran servir més energia en les pròximes dècades, a mesura que surtin de la pobresa. Tots hauríem de desitjar que aquesta energia sigui neta, però aquests països només faran servir energies netes si són tan barates com els combustibles fòssils en l'actualitat. Llavors, si vostè és el líder d'un país ric, ha de preguntar-se què fa el seu govern o empresa perquè la transició a les energies netes resulti assequible per al món en la seva totalitat –inclosos els països amb ingressos mitjans i, eventualment, baixos–. La inversió més gran en recerca i desenvolupament i les altres polítiques s'han d'orientar cap aquesta meta. Moltes de les empreses en què estic invertint treballen en idees que serien assequibles als països amb baixos ingressos.

CH: Vostè es compta entre una quantitat de líders empresarials que actualment reconeixen públicament el paper fonamental de govern en els grans projectes. Fins i tot entre aquests projectes, el canvi climàtic sobresurt. ¿Per superar aquest desafiament serà necessari un paper més important del sector públic, ja sigui en general o en una àrea específica a què fins i tot les veus més progovernamentals estan acostumades?

— BG: La transició cap a les energies netes haurà de comptar amb l'impuls tant dels governs com del sector privat en un treball conjunt, exactament com va passar amb la revolució dels ordinadors personals. Implicarà un paper més important per al govern, però només perquè fins ara la seva intervenció ha estat relativament petita. Considerem la quintuplicació de la inversió en recerca i desenvolupament del sector públic sobre la qual conversàvem abans. Aquest augment posaria la investigació sobre energies netes al nivell de la investigació per a la salut als Estats Units. I així com tenim els instituts nacionals de salut per supervisar i coordinar aquesta feina, hauríem de crear els instituts nacionals d'innovació energètica (INIE) per evitar duplicacions i aprofitar aquests recursos de la millor manera possible. Un institut de descarbonització del transport seria responsable de la feina sobre els combustibles amb baixes emissions de diòxid de carboni. Altres instituts tindrien responsabilitats similars, i l'autoritat per investigar sobre l'emmagatzematge de l'energia, les energies renovables, etc. Els INIE també serien responsables de coordinar-se amb el sector privat. La meta seria comptar amb investigació provinent dels laboratoris nacionals que permeti crear productes revolucionaris que arribin al mercat a una escala molt gran. Necessitem polítiques que accelerin el procés complet d'innovació, des de la investigació primerenca fins a la implementació massiva.

CH: En un punt de llibre vostè escriu que "més enllà de buscar formes de produir materials sense emissions, senzillament podem fer servir menys coses". N'hi ha que sostenen que el capitalisme depèn del consum: com més, millor. ¿Una solució veritable a la crisi climàtica depèn d'una nova visió del capitalisme per al segle XXI? Podria basar-se aquest sistema, diguem, en una comprensió nova i més qualitativa del "creixement"?

— BG: Crec que la gent als països rics pot i ha de reduir una mica les seves emissions (com comento al llibre, estic fent una sèrie de passos per reduir i compensar les meves pròpies emissions), però l'ús de l'energia es duplicarà al món de cara a l'any 2050, impulsat per un creixement significatiu als països amb ingressos baixos i mitjans. Aquest creixement és bo, perquè vol dir que la gent viu de manera més sana i productiva, però hem de fer-ho d'una manera que no dificulti encara més la solució del problema climàtic. Per això necessitem que la innovació que porti a l'eliminació de les emissions sigui prou barata per a tothom al món.

CH: Vostè escriu que el seu "llibre tracta del que faré (per evitar una catàstrofe climàtica) i de per què crec que puc fer-ho". Amb la mà al cor, ¿creu que començarem a comportar-nos com cal a temps?

— BG: Sí. Com escric al final del llibre, soc optimista perquè he vist el que la tecnologia pot aconseguir... i el que la gent pot aconseguir. El que necessitem és dedicar la pròxima dècada a establir les polítiques, les tecnologies i les estructures de mercat correctes perquè la majoria del món aconsegueixi reduir les emissions a zero per al 2050. No tenim temps per perdre.

Copyright: Project Syndicate, 2021.

stats