Un centenar de morts per la violència a Birmània

La minoria musulmana dels rohingyes intenta refugiar-se ara a Bangladesh

Una onada de violència sense precedents al sud-oest de Birmània ja ha deixat gairebé cent morts i almenys dos milers de desplaçats des de divendres. El conflicte intern amb els rohingyes es va reactivar fa tres dies quan un grup d’insurgents d’aquesta minoria musulmana va assaltar, amb ganivets, armes petites i explosius, una trentena de comissaries i una base militar a l’estat de Rakhine, fronterer amb Bangladesh. En la primera jornada d’enfrontaments, segons va explicar la cap de l’oficina de la Presidència i premi Nobel de la pau l’any 1991, Aung San Suu Kyi, ja hi va haver una setantena de morts. Els xocs, però, van seguir dissabte i diumenge, quan l’exèrcit va reprimir durament els rebels que continuaven cremant cases i comerços en diverses poblacions de Rakhine.

Tal com van intentar justificar els mateixos rohingyes, “estaven duent a terme accions defensives en resposta a diverses setmanes de saquejos i abusos contra civils per part de l’exèrcit de Birmània a la localitat de Rathedaung”. Tot i així, la reacció de les autoritats birmanes, a més de causar gairebé un centenar de morts -dotze membres de les forces de seguretat i al voltant de vuitanta rohingyes-, va provocar que milers de musulmans fugissin cap a Bangladesh creuant el riu que fa de frontera entre els dos països. Més de dos mil rohingyes haurien aconseguit refugiar-se al país de majoria musulmana, segons va apuntar el principal diari de Bangladesh, Prothom Alo, però les autoritats van reforçar la vigilància a la frontera durant el cap de setmana i van impedir l’entrada de gairebé tres-centes persones que s’escapaven de la violència. Mentrestant, el govern de Birmània va evacuar de la zona almenys quatre milers de ciutadans no musulmans per evitar conseqüències encara més greus.

Minoria molt castigada

L’estat de Rakhine acull al voltant d’un milió de rohingyes, no reconeguts com a ciutadans per les autoritats de Birmània, que els considera immigrants il·legals d’altres països. La majoria viuen en campaments improvisats i pateixen restriccions governamentals, com ara limitacions en la llibertat de moviment i altres drets civils. Aquesta situació ja els va portar a rebel·lar-se l’octubre del 2016, quan un grup de rohingyes va matar nou agents de la policia. Aquest episodi va desembocar en una onada de violència que va acabar amb dos-cents morts i 74.000 rohingyes exiliats a Bangladesh.

Just un dia abans de l’atac de divendres passat, la Comissió Assessora de l’estat de Rakhine, creada just fa un any i encapçalada per l’exsecretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va publicar un informe on advertia de la necessitat d’actuar de forma urgent per millorar la situació d’aquests musulmans i evitar més episodis de violència i radicalització en un país que és de majoria budista. De fet, el papa Francesc va demanar ahir ajuda per als rohingyes. “Expresso la meva proximitat cap a ells i demanem que se salvin i hi hagi gent de bona voluntat que els ajudi i els doni plens drets”, va sentenciar.