Cimera de mínims predictible
En el tauler mundial es juga una partida entre democràcies i autocràcies. Així ho veu el president dels Estats Units, Joe Biden, que va plantejar aquesta contesa global en el discurs inaugural del seu mandat, tan sols dies després d’una insurrecció fallida a la seu democràtica del seu país. És en aquest marc que situa la seva política cap a Rússia de cooperar quan sigui possible, però sense renunciar a alçar la veu davant violacions de drets humans i a castigar amb sancions atacs i ingerències contra el seu país i contra els seus aliats. Una mena de realpolitik reversionada per enèsim cop.
Biden va deixar clar ahir a la cimera de Ginebra que el seu desig principal és tenir una relació “estable i predictible” amb Putin en els temes espinosos per evitar conflictes armats i permetre la col·laboració en altres àrees en les quals els seus interessos coincideixen. Al president rus ja li va bé després dels quatre anys de presidència de Donald Trump. La seva relació amb l’anterior líder nord-americà va ser bona -Trump, per exemple, no va criticar mai la seva repressió d’opositors polítics- però no va obtenir les polítiques favorables al seu govern que esperava. En un to cordial, doncs, els dos líders van mostrar una voluntat de millorar les relacions entre els seus països, que es troben en un dels punts més baixos des de la Guerra Freda.
No van arribar a grans acords ni van amagar les seves diferències -en temes com drets humans o ciberatacs-, però tampoc hi va haver hostilitat, en paraules de Putin. Va ser una cimera de mínims predictible. Més enllà de l’anunci d’un retorn dels ambaixadors, i una possible extensió al seu últim pacte nuclear, caldrà esperar als pròxims mesos per veure si els dos líders polítics temperen les seves posicions d’enfrontament. Putin es va mostrar satisfet amb la cimera en la roda de premsa posterior, ja que, segons alguns analistes, l’enforteix i l’ajuda en el seu objectiu de recuperar la posició de superpotència del seu país perduda des de la caiguda de la Unió Soviètica. Biden, i el seu govern, eren conscients dels riscos de la seva trobada. Però, segons el president nord-americà, per a ell era important dir-li a Putin, cara a cara, que no callarà davant les seves violacions de drets humans i que certes accions són inacceptables i tindran conseqüències.
Expectatives baixes
En els primers mesos del seu govern, Biden va optar per endurir les sancions contra Rússia per haver interferit en les eleccions presidencials del 2020 i pel pirateig de SolarWinds -unes accions que Putin va tornar a negar ahir- i va acusar el president rus “d’assassí”. Després d’aquests “garrots”, la cim era es veu com “la pastanaga” per cooperar en temes com el tractat nuclear amb l’Iran, la lluita contra el canvi climàtic o la retirada dels EUA de l’Afganistan. Parlar és sempre un bon començament per millorar les relacions entre dos països, però la prova real serà veure si Biden aconsegueix traduir les seves aspiracions polítiques. Les expectatives són baixes i això el beneficia.
