Estats Units
Internacional 09/03/2021

Comença a Minneapolis el procés judicial per la mort de George Floyd

L’elecció del jurat obre un judici que manté en tensió la ciutat

4 min
Una imatge de George Floyd durant una manifestació aquest dilluns a Nova York

WashingtonUna fortalesa de tanques coronades amb filferro de punxes, barreres de formigó i edificis tapiats, amb forta presència policial a la qual s’han sumat uns 2.000 soldats de la Guàrdia Nacional. Aquest és el retrat del centre de Minneapolis, la ciutat en què aquesta setmana ha començat un judici que condensa en gran mesura les aspiracions i els temors de la comunitat afroamericana dels Estats Units. Derek Chauvin, el policia sota el pes del qual va perdre la vida asfixiat el maig de l’any passat George Floyd , de 46 anys, afronta càrrecs d’assassinat en segon grau i homicidi involuntari. Chauvin, de 44 anys, podria passar un màxim de 40 anys a la presó si fos declarat culpable del càrrec més greu, tot i que les guies estatals suggereixen onze anys per a un condemnat sense antecedents.

Les tres primeres setmanes del judici estan reservades per a l’elecció del jurat. Tot i així, el procés de selecció dels seus dotze integrants més quatre suplents, que hauria d’haver començat dilluns, va quedar suspès durant 24 hores per un detall legal que pot tenir conseqüències tant per a la sort de l’acusat com per a la del mateix judici. Es tracta de la discussió sobre la inclusió o no d’un tercer càrrec, el d’assassinat en tercer grau, sol·licitat per la Fiscalia.

El jutge encarregat del cas, Peter Cahill, havia desestimat prèviament la incorporació d’aquest delicte, el primer que es va considerar contra Chauvin després de la seva detenció. De fet, quan es va fer aquesta primera acusació, activistes pels drets civils van protestar, atès que la possible condemna que comporta és inferior a la que li poden suposar altres càrrecs com els que es van afegir posteriorment.

L’argument del jutge Cahill per rebutjar la inclusió d’aquest delicte és que, segons la seva interpretació de la llei, caldria que l’acció de l’acusat hagués posat en perill la vida de diverses persones. Però, en la seva opinió, el policia només va posar en risc la de George Floyd. De totes maneres, després de revisar un altre cas que també implica violència policial, un tribunal d’apel·lacions de Minnesota ha obert la porta a afegir aquest càrrec al judici per la mort de Floyd, al determinar que no cal que l’acció afecti més d’una persona.

Una manifestant ensenyant un cartell amb la fotografia de Derek Chauvin.

La Fiscalia ha apel·lat i demana la suspensió del judici mentre es resol si s’hi inclou o no aquest tercer delicte. Els advocats de Derek Chauvin, per la seva banda, han anunciat que apel·laran al Tribunal Suprem de l’estat. La discussió va conduir a la paralització, dilluns, del procés d’elecció del jurat, però el jutge va decidir reprendre-la aquest dimarts, encara que el procés podria suspendre’s si els tribunals sentencien en favor de la Fiscalia.

L'efecte de les drogues

Un cop es tanqui l’elecció del jurat començarà la presentació de proves i de testimonis, que serà retransmesa per televisió. La defensa de Chauvin té previst argumentar que el seu client és innocent i que va actuar tal com ho va fer en defensa pròpia. Defensaran igualment que George Floyd va morir no a conseqüència de l’acció del seu client, sinó per l’efecte de les drogues trobades al seu organisme, en combinació amb altres patologies prèvies del difunt. Malgrat que l’autòpsia va determinar que s’havia tractat d’un homicidi , l’anàlisi va detectar també la presència de fentanil i el consum recent de metamfetamines. L’autor de l’informe figura a la llista de possibles testimonis de l’acusació i de la defensa.

La prova fonamental a què s’aferrarà la Fiscalia són els vídeos que van registrar l’incident, però també intentaran provar un patró de conducta violenta del policia en anteriors intervencions. L’acusació ha presentat una llista de més de 300 possibles testimonis, per 200 en el cas de la defensa, que en ocasions coincideixen. La fase de testimonis, que en cap cas començaria abans del 29 de març, es podria allargar durant un mes. Els altres tres policies que van participar en la intervenció policial seran jutjats per separat un cop finalitzi aquest judici. En cas d’absolució de Chauvin, és possible que el seu quedi anul·lat.

El despertar del Black Lives Matter

La mort de George Floyd va marcar el despertar d’un país adormit per la pandèmia. El vídeo que mostra els aproximadament nou minuts d’agonia de l’afroamericà, a qui Chauvin va mantenir de bocaterrosa, amb el genoll pressionant-li el coll malgrat que ell es queixava que no podia respirar, va encendre la metxa de les protestes contra el racisme institucional més grans en dècades . El seu nom, juntament amb el d’altres víctimes de la violència policial com Breonna Taylor , va ser corejat en més d’un centenar de ciutats i pobles dels Estats Units en manifestacions que van ser majoritàriament pacífiques. Tot i així, la Guàrdia Nacional va ser desplegada en més d’una vintena d’estats i a Washington. L’1 de juny, una setmana després de la mort de Floyd, la Casa Blanca de Donald Trump va ordenar carregar contra una concentració pacífica prop de la residència presidencial. Després, Trump es va fer la ja famosa fotografia amb una Bíblia .

stats