Brussel·les vol centralitzar les peticions d’asil

La Comissió Europea llança una ambiciosa proposta per crear una agència europea per als refugiats

Brussel·les continua els esforços per millorar la gestió de la crisi migratòria que viu Europa. I ara posa sobre la taula la reformulació del sistema per demanar asil a la UE. És el que en llenguatge tècnic es coneix com el reglament de Dublín i fixa, entre altres qüestions, que s’ha de demanar l’estatus de refugiat al primer país de la UE on s’arriba. El mecanisme, de facto, fa temps que no funciona, i la intenció és ara reformar-lo. “El sistema actual [d’asil] no és sostenible”, va admetre ahir el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans.

Però l’executiu comunitari ha optat per evitar la confrontació en una qüestió tan sensible com aquesta, que divideix Europa entre els estats favorables i els contraris a l’acollida de refugiats. Per això ha evitat presentar una proposta concreta, veient que les mesures per imposar la solidaritat entre estats i compartir la càrrega excessiva de demandants d’asil que es registra en alguns països no han funcionat.

Un sondeig, dues propostes

Així doncs, Brussel·les opta aquesta vegada per llançar dues propostes als països, per “sondejar-los”, en paraules de Timmermans, i evitar un nou fracàs. Després de les converses exploratòries entre els socis de la UE -que podrien començar la setmana que ve en la reunió de ministres de l’Interior-, l’executiu espera presentar mesures més concretes abans de l’estiu.

La primera proposta consisteix a obligar el refugiat a demanar asil al primer país on arribi, però en cas d’una pressió excessiva en aquest país, com ha sigut el cas de Grècia o Itàlia, s’activarà un “mecanisme correctiu de solidaritat”. De manera automàtica, els refugiats seran reubicats als altres estats membres. És justament el sistema excepcional que està ara mateix en vigor, segons el qual els socis de la Unió Europea estan obligats a distribuir des de Grècia i Itàlia 160.000 persones. Malgrat tot, encara que és un mecanisme obligatori, gairebé no ha funcionat perquè només s’han redistribuït 1.111 refugiats i, a més, Hongria i Eslovàquia han portat la decisió davant la justícia europea perquè hi estan en contra.

La segona proposta és molt més radical. La intenció de Brussel·les seria eliminar el reglament de Dublín i distribuir les demandes d’asil entre els estats membres segons criteris “objectius”, com la població i el PIB, a través d’un sistema de quotes. La idea és que les demandes les centralitzi l’Oficina Europea d’Asil (EASO, per les seves sigles en anglès), amb seu a Malta, que actualment només és un òrgan que ofereix ajuda i assessorament als països.

La proposta preveu que l’oficina es converteixi “a llarg termini” en una agència federal, de manera que els estats deixaran a les seves mans la decisió de quants i quins refugiats aniran al seu país. Brussel·les espera que, si es descentralitza la decisió de la distribució, tindrà més èxit que fins ara.

Aquesta última opció es presenta com la més ambiciosa. “Un canvi revolucionari”, admeten fonts comunitàries, especialment de cara als països de l’Est que fins ara s’han oposat a qualsevol mesura que impliqui solidaritat i acollida de refugiats. A més, també implica la cessió de sobirania en un moment delicat en països com el Regne Unit, on està convocat un referèndum sobre la UE per al 23 de juny. Això tot i que aquest país, com Irlanda i Dinamarca, no participen de les polítiques de Justícia i Interior de la UE.

Obrint el debat, Brussel·les vol evitar que l’esquerda entre els estats, que la crisi de refugiats ha fet evident, es faci més gran. A una banda hi ha els països de l’Est que es neguen a acollir de manera obligatòria cap refugiat. I a l’altra, Alemanya reclama un mecanisme permanent de reubicació de refugiats a través de quotes per països. La Comissió Europea posa sobre la taula les dues propostes per forçar els països a triar la que menys recels desperti. El debat està assegurat.

Més continguts de