Condemnat a mort l’home més ric de l’Iran

TeheranUn tribunal de Teheran ha condemnat a mort l’empresari multimilionari Babak Zanjani, de 42 anys. La justícia l’ha declarat culpable del delicte de “corruptor de la terra”, un dels crims més greus de la legislació islàmica. El portaveu del poder judicial Gholam-Hossein Mohseni-Ejei va anunciar ahir la sentència, que suposa un punt i seguit a un dels capítols més negres de la corrupció política i econòmica de l’Iran. Punt i seguit, i no final, perquè la sentència pot ser apel·lada. Zanjani podria evitar la forca, però és difícil.

Se’l considera el màxim criminal econòmic de l’Iran, vinculat amb el govern de l’ultraconservador Mahmud Ahmadinejad. L’home més ric de la República Islàmica va ser detingut el 2013, poques setmanes després que el president Hassan Rouhani iniciés el seu mandat sota la promesa de lluitar contra la corrupció endèmica, “especialment contra els privilegiats que fan negocis sota el règim de sancions”.

Se’l considera culpable d’haver ajudat el govern d’Ahmadinejad a vendre il·legalment milers de barrils de petroli. A través d’un conglomerat de més de 60 empreses amb domicilis fiscals a Malàisia, Turquia, el Tadjikistan i els Emirats Àrabs Units, controlat des de Dubai, Zanjani va reunir una fortuna d’uns 13.000 milions de dòlars. Segons la fiscalia, el multimilionari encara deu al govern iranià més de 2.700 milions de dòlars per la venda de petroli.

El procés judicial ha sigut molt mediatitzat. La televisió pública ha emès repetidament imatges del judici, mostrant el processat assegut al banc dels acusats, vestit amb l’uniforme blau dels presos. El seu advocat va declarar ahir que es tracta d’una “sentència política” i va confirmar que presentarà una apel·lació.

Durant anys Zanjani havia passat desapercebut, dins i fora del seu país. Però la seva figura i les seves pràctiques corruptes van començar a sortir a la llum quan la Unió Europea i els Estats Units el van incloure a la llista negra de criminals internacionals.

De xofer a milionari

Nascut a Teheran, va estudiar a Turquia. Com les millors històries de criminals mafiosos, Zanjani va entrar en contacte amb el món de les finances el 1999 mentre feia de xofer del president del Banc Central de l’Iran. “Estic orgullós de treballar com a empresari per la República Islàmica”, va dir en una ocasió en declaracions a la BBC. Però la seva imatge ha sigut polèmica. Unes fotografies el van posar en el punt de mira: assegut a l’avió privat d’un funcionari iranià, conegut pel seu paper com a repressor durant les protestes populars del 2009, o dins d’un cotxe amb una pistola.

Zanjani ha sigut condemnat a mort juntament amb dos còmplices, acusats de cooperació amb la venda il·legal de petroli. El tribunal els obliga també a retornar els fons malversats a les institucions creditores com la National Iranian Oil Company.