Àfrica

Jean-Jacques Lumumba: “El Congo encara està pagant per l'assassinat de Lumumba”

Jaume Portell
4 min
Ballarins al costat del taüt del primer ministre i heroi de la independència de la República Democràtica del Congo, Patrice Lumumba i al cecle Jean-Jacques Lumumba

DakarBanquer de professió, Jean-Jacques Lumumba va haver de fugir del Congo per haver revelat la corrupció del que, aleshores, era el president del seu país, Joseph Kabila. Actualment viu a Brussel·les, des d’on continua lluitant per la transparència i el canvi polític al Congo. Descendent directe de Patrice Lumumba, va ser un dels assistents de la família a la cerimònia que aquest dilluns van compartir les autoritats congoleses i belgues: sis dècades després del seu assassinat –orquestrat per la CIA i amb Bèlgica dissolent amb àcid el cadàver–, les restes mortals –una dent– del primer ministre Lumumba tornaran al Congo.

Patrice Lumumba va ser un dels noms propis de la descolonització a l’Àfrica. Amb un discurs nacionalista, centrat en l’alliberament econòmic del seu país i de la resta del continent, Lumumba va tenir enemics a Europa i als Estats Units, que temien un acostament a la Unió Soviètica.

A Europa, la premsa de l’època el va considerar un enemic. Deien que Lumumba era una mena de “bruixot negre” que va autoritzar matances ètniques i que hauria portat el país al caos.

— Els congolesos consideren Lumumba un heroi de la democràcia. Va ser l’únic polític escollit democràticament en eleccions. Des de la seva mort, al Congo hi ha hagut cicles electorals, però no sempre han estat nets. Bèlgica i els EUA han intentat tacar la seva memòria dient que era un personatge “controvertit”. El seu govern va ser desestabilitzat per aquests països, que van finançar gent com el dictador Mobutu. Crear aquesta imatge a la premsa occidental, embrutar la seva imatge, va servir per justificar el seu assassinat i el dels seus companys Mpolo i Okito. Quan la gent veu què deia Lumumba el 1960, s’adonen que són els mateixos problemes que tenim avui. Encara hi ha belgues que busquen difondre aquesta imatge de “personatge controvertit” per sostenir l’acte innoble que van fer per assassinar-lo.

Què pensa de com s’està gestionant el retorn de les restes mortals de Lumumba?

— Cal saber més sobre què va passar l’any 1960. Si la dent va arribar a Bèlgica va ser perquè un assassí se la va guardar: el Congo està pagant encara per aquest assassinat. La restitució de les relíquies de Lumumba ha de servir per obrir aquesta porta i fer justícia per al Congo. Una figura política de primer nivell, escollida democràticament, va ser assassinada amb la complicitat de l’antiga metròpoli, Bèlgica, i els Estats Units. No volem que la cerimònia del retorn serveixi per tancar definitivament aquesta història. Si continuem eludint aquest tema pensant que els congolesos l'han oblidat, el problema continuarà viu: els nostres avis ho van explicar als seus fills, i aquests ho han fet amb els seus. A un nivell més personal, vull parlar dels meus tiets i oncles. Van viure una gran tristesa a Egipte, a l’exili. La meva àvia –la dona de Lumumba–, els seus fills, tots ells van patir situacions que mai haurien viscut si Patrice hagués estat viu. No volem continuar explicant aquesta història als nostres fills i que ens acusin de ser gent rancuniosa, però per estar en pau respecte als delictes que es van cometre, cal justícia i reparació. 

La majoria dels belgues consideren que l’imperi colonial va ser positiu per als africans. 

— Els vencedors sempre explicaran històries plenes de mitges veritats als seus descendents. Jo no crec que l’Àfrica sigui el que és per culpa d’Europa avui en dia, però sí que hi ha conseqüències de la colonització que encara pesen. El dictador del Congo, Mobutu, va rebre el suport dels Estats Units i Bèlgica: era un amic d’Occident i va destruir el país. No podem tancar els ulls als crims de la colonització: els nens que van ser robats i portats a Europa, l’explotació dels nostres recursos. Alguns dels problemes que tenim ara van començar durant la colonització i han continuat fins avui.

Què queda dels lumumbistes avui al Congo?

— N’hi ha molts de nom, però en els fets no ho són: alguns formen part d’una cleptocràcia corrupta que ha aconseguit el control del país. Cal dir que ets lumumbista i nacionalista per triomfar a la política del Congo. Quan cites el seu nom, la gent se sent identificada amb tota la història de resistència lligada a aquest nom. 

La majoria de la població al Congo ni tan sols havia nascut quan Lumumba va ser assassinat. Tem que l’oblidin?

— Lumumba continuarà sent una inspiració encara que passi un segle. És part de la nostra història, com Luc Nkulula –activista del moviment social Lucha assassinat l’any 2018–, gent que ha lluitat i ha entregat la seva vida pel Congo. Lumumba i els seus companys mai van renunciar als seus ideals, mai van demanar perdó, per això són una inspiració per a les generacions d’ara i del futur.  

Són el país amb més cobalt del món, clau per a les bateries del cotxe elèctric. Creu que els congolesos se’n podran beneficiar?

— Dependrà dels congolesos i del lideratge que tinguin. Si continuem sent febles, repetirem els problemes de sempre. Si tenim institucions fortes i líders creïbles, podrem negociar en unes condicions diferents. No només tenim el cobalt: la flora, la fauna, l’aigua, els nostres ecosistemes seran claus per al futur de la humanitat. 

stats