“El consolat veneçolà continua obert, però no ens ajuda gaire”

BarcelonaVeneçolans residents a Barcelona assisteixen a la crisi diplomàtica entre Caracas i Madrid com a espectadors d’una pel·lícula en què tenen poc a dir. Dijous Veneçuela va declarar persona non grata l’ambaixador espanyol a Caracas i ahir Espanya va fer el mateix amb el seu homòleg a Madrid. Tots dos tenen 72 hores per abandonar el país, encara que el veneçolà ja va ser cridat a consultes i des de dimecres és a Caracas. El detonant del xoc diplomàtic són les sancions que la UE va imposar contra set alts funcionaris del govern de Nicolás Maduro, que el president espanyol, Mariano Rajoy, va considerar “molt merescudes”.

“La retirada d’ambaixadors empitjora unes relacions que ja estaven molt deteriorades, però els consolats continuaran oberts, com ha passat en altres crisis semblants”, explica Elisabet Casañas, coordinadora del Foro Penal Venezolano, una ONG que ofereix assistència jurídica als represaliats en les protestes a Veneçuela que no poden pagar-se un advocat. “El consolat continuarà obert, però tampoc no ens ajuden gaire, perquè no ens ofereixen els serveis que necessitem. Tot i que a Barcelona hem arribat a tenir vuit cònsols alhora, per als veneçolans que vivim aquí no hi ha manera de renovar el passaport, un tràmit que hem de fer quan hem de renovar els papers”, explica. L’advocada denuncia que els més malparats són les criatures: “Veneçuela no emet passaports fins que els nens compleixen 9 anys. Si has portat els teus fills més petits i els has de tramitar un cop ja són aquí, els passaports no arriben mai i queden indocumentats”, apunta Casañas. Tampoc els nou mil veneçolans jubilats que viuen a Espanya cobren les seves pensions. “És una política de terrorisme d’estat contra la gent que ha marxat, que no ho ha fet de gust i que no parla bé del país a fora, i, a més, amb la crisi econòmica no hi ha diners per pagar pensions en dòlars o euros”, afegeix.

L’advocada destaca que les relacions entre Veneçuela i els països llatinoamericans també s’estan degradant “perquè ara reben onades de refugiats i no poden continuar mirant cap a una altra banda”, i nega que es tracti d’un bloqueig econòmic perquè “les sancions no són contra el país sinó contra els béns d’individus acusats per organismes internacionals de vulneracions de drets humans o de corrupció”.

Relacions enverinades

Fa anys que Espanya i Veneçuela mantenen relacions tenses, agreujades pel suport de dirigents espanyols, del PP o del PSOE, als grups opositors. De fet, el règim veneçolà no ha perdonat mai la participació espanyola en l’intent de cop contra Hugo Chávez el 2002 sota el govern de José María Aznar.

La tensió es va disparar aquesta setmana quan dilluns la UE va adoptar sancions contra set alts funcionaris, entre els quals el número dos del chavisme, Diosdado Cabello, i el ministre de l’Interior, Néstor Reverol. Caracas acusa Madrid d’haver pressionat els socis europeus per l’adopció de les sancions. Dimarts Maduro va acusar Rajoy de “racista i colonialista” i d’encapçalar “el govern més corrupte que mai ha conegut la història d’Espanya”. Albert Rivera, líder de Ciutadans, va celebrar les sancions però va lamentar que el govern espanyol vulgui “dialogar amb un tirà que juga amb presoners polítics”.

Amb l’horitzó de les eleccions

Al rerefons hi ha les eleccions presidencials anticipades que s’han de celebrar abans del 30 d’abril, en què Maduro espera repetir mandat en plena crisi política i econòmica. El Fons Monetari Internacional preveu per a aquest any una inflació del 13.000%, amb encara més escassetat d’aliments i medecines. L’opositora Taula de la Unitat Democràtica no podrà presentar-se en bloc pel veto recent del Tribunal Suprem. “En ple desastre econòmic, anem a unes eleccions amb l’oposició dividida, sense un líder clar i sense temps per organitzar-se. I, a més, ara tenim el Parlament opositor i l’Assemblea Constituent chavista. Amb els comentaris a Facebook, veus que la gent està confosa i frustrada”, explica a l’ARA la periodista veneçolana Andrea Daza.