El Tube de Londres, a punt de fer fallida per la guerra de Johnson amb l'alcalde

El 'premier' acusa Sadiq Khan d'haver arruïnat les finances del sistema de transport de la ciutat

Les finances de Transport for London (TFL), l'organisme públic local que gestiona el Tube, els autobusos, l'Overground –metro de superfície– i altres serveis de mobilitat de la capital britànica i tota la seva àrea metropolitana, com ara algun ferri, són a un pas del col·lapse. O el govern britànic llança un salvavides de 5.400 milions d'euros per als propers 18 mesos i rescata TFL o el 31 d'octubre l'empresa s'haurà de "declarar en fallida, incapaç de fer front al pagament de les factures", segons va admetre aquest dimecres l'alcalde de Londres, Sadiq Khan.

A finals d'octubre acaba el finançament inicial de 1.770 milions proveïts per l'executiu al mes de maig per eixugar la caiguda d'ingressos pels efectes de la pandèmia. 

Durant el confinament de la primavera, el nombre de passatgers es va reduir el 90%. Des de finals de juny, només ha pujat al 30% dels quasi tres milions d'usuaris diaris d'abans de la crisi sanitària. En aquestes condicions, la maquinària no és financerament sostenible. I Khan ha fet la crida al govern perquè estengui l'ajuda de la provisió del fons a mitjà i llarg termini. 

Entre altres raons perquè si hi ha fallida caldria restringir la despesa, acomiadar bona part de la plantilla de 28.000 treballadors i reduir molts serveis. A la pràctica, quan una empresa pública s'acull a l'anomenada secció 114, equivalent a la fallida per a una privada, només està obligada a proveir els "legalment essencials".

Encara que soni absurd, en virtut d'una llei que té 200 anys de vigència, TFL només hauria de mantenir un ferri que uneix Woolwich i Woolwich Nord, dues àrees de l'oest del gran Londres. La gran conurbació, de quasi 9 milions d'habitants, viuria en un tres i no res en un quasi permanent dia de Nadal, quan tradicionalment no hi ha servei de metro. En cas de  fallida, per tant, la disminució al mínim de combois en funcionament i d'autobusos en circulació suposaria que molta més gent ompliria molts menys vehicles. Gens recomanable en temps de pandèmia. 

Eleccions locals 2021

Com s'ha arribat a aquesta situació? Amb les eleccions a l'alcaldia de Londres l'any vinent, el sistema de transport de la capital britànica ha sigut i és el camp de batalla polític del primer ministre, Boris Johnson, en aquest cas amb el primer edil de la ciutat, el laborista Khan. Però la lluita de Johnson va molt més enllà i denota una forma de governar propera a l'autoritarisme i contrària a l'esperit federalitzant de l'arquitectura constitucional britànica.

Downing Street manté la pugna no només amb altres alcaldes rebels i rojos del país, com ara Andy Burnham, de Manchester –on també hi ha eleccions l'any vinent–, sinó tanmateix, amb el govern de Jersey, dependència de la Corona que refusa  que la nova llei d'aigües territorials del post-Brexit inclogui les de l'illa. I té el poder per fer-ho.   

En aquest context, aquest dimarts, el primer ministre Boris Johnson regatejava cinc milions de lliures a Burnham pertanyents a les ajudes per als negocis, bàsicament d'hostaleria, que es veuen forçats a tancar arran de la declaració d'àrea de molt alt risc de covid, mentre que, des de la tribuna del Parlament, acusava Sadiq Khan d'haver arruïnat el sistema de transport de la ciutat.

Per posar-hi remei a la suposada ruïna, en una carta de primers de mes, el govern va amenaçar Khan amb prendre el control directe de TFL si, a canvi dels diners necessaris, no acceptava un paquet de mesures molt impopulars: augment d'unes tarifes que ja són astronòmicament altes, augment dels impostos dels districtes municipals, amplació de l'àrea que cobreix el peatge per circular en cotxe i eliminació de la gratuïtat i dels preus reduïts per a jubilats i per als nens fins als 16 anys.

Òbviament, Khan ha dit que no s'empassarà aquest gripau. També perquè amenaça l'autonomia d'acció de TFL i de la corporació del Gran Londres. I contrasta les condicions que Johnson vol imposar a TFL amb les ajudes multimilionàries –3.900 milions d'euros– a les companyies privades de tren, per un període de 18 mesos.

Que Londres entri en les properes hores en el nivell dos de risc de covid i que el govern recomani el teletreball encara reduirà més en les properes setmanes els ingressos de TFL. No només perquè els passatgers no hi han tornat sinó perquè la publicitat als autobusos i als vagons i passadissos del metro també ha caigut exponencialment.

La pandèmia, la fatiga pandèmica, la impotència d'un govern que no hi troba sortides i la intransigència d'un ministre d'Economia, Rishi Sunak, que creu possible la quimera de proposar una ambiciosa estratègia de confinament al mateix temps que vol controlar al màxim la despesa pública –aquest any, l'endeutament ja s'ha enfilat als 210.000 milions de lliures; els mateixos nivells de 1960– comencen a passar factura a la vida política britànica.

La batalla de Johnson contra Khan i Burnham en són els primers símptomes. Els ciutadans de Londres i Manchester en són les víctimes. També perquè Johnson no pot permetre's obrir l'aixeta dels diners a Londres mentre la nega a Manchester, llevat que colli Khan al màxim. Boris Johnson s'enfronta al nord que li va donar la victòria en les eleccions de l'any passat i està disposat a sacrificar Londres, que ni va votar el seu Brexit ni és tradicionalment un gran nucli tory. El més sorprenent és que la petició d'eixamplar els peatges per circular per l'àrea metropolitana seria un tret al peu de molts diputats conservadors. I fer pagar els jubilats, també. El covid tot ho infecta.