La UE davant la segona onada: “Aquest cop hem après la lliçó”

Brussel·les no aconsegueix coordinar fronteres i desaconsella viatjar

La UE davant la segona onada: “Aquest cop hem après la lliçó”

La segona onada de la pandèmia ha arribat a Europa gairebé amb més força que la primera, i la capacitat de reacció de la Unió Europea, com a institució, no compta precisament amb un excés d’elogis. El pla europeu de recuperació econòmica encara no s’ha posat en marxa i no s’han pogut pactar criteris comuns per gestionar les fronteres i confinaments malgrat el caos de restriccions de la primera onada. Al mateix temps, però, necessiten que la ciutadania sigui responsable en un moment en què són conscients que la “fatiga” passa factura i que s’acosten dates nadalenques. Per això, volen demostrar que han après la lliçó i ahir van enviar un missatge de compromís de més coordinació: “Aquesta vegada hem après la lliçó; la primera reacció no va ser l’adequada”, deia ahir la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

L’executiu comunitari, sense competències en Salut, fa tot el que està a les seves mans: alliberar les normes de dèficit, coordinar la compra avançada de dosis de vacunes, eximir de l’IVA els productes sanitaris i, sobretot, exigir coordinació cada vegada que en té l’oportunitat. A més, ahir va anunciar que aquest novembre llançarà un programa pilot per tenir un formulari comú europeu per als viatges i va cridar tots els ciutadans a descarregar-se les aplicacions de mòbil que han posat en marxa i que Brussel·les ha volgut coordinar també sota una plataforma comuna.

Tot i això, fins ara l’èxit de Brussel·les ha sigut escàs i ahir el missatge polític no va venir acompanyat de concrecions pràctiques. Fins ara, els caps d’estat i de govern de la Unió només han aconseguit pactar un mapa comú de colors, que gestiona el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), i no va ser fins passades les vacances d’estiu, quan la gestió unilateral de les fronteres va provocar un caos de quarantenes i restriccions, que Brussel·les no va aconseguir frenar. “No animem a viatjar”, va admetre ahir Von der Leyen.

L’última actualització del mapa, que es pot veure en aquesta pàgina, deixa al descobert els dos grans reptes de la UE davant d’aquesta segona onada. D’una banda, que l’expansió del virus és cada vegada més virulenta arreu del Vell Continent, amb més zones pintades de color vermell. De l’altra, que cal compartir més informació perquè el mapa està incomplet. Països com França o Àustria no han proporcionat informació. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho exigia dimecres a les portes de la videocimera, i va recordar que si els sistemes sanitaris comencen a saturar-se serà clau tenir informació compartida sobre l’estat de les UCI o la necessitat de personal per si cal coordinar el trasllat de pacients entre regions de diferents països, per exemple. Per això, ahir Von der Leyen va anunciar que la Comissió finançarà aquesta mena de trasllats amb 240 milions d’euros. I va insistir: “Com més informació compartim, millor reaccionarem”.

Gestió comuna

A més, Brussel·les proposa una gestió comuna de les quarantenes i també el reconeixement mutu de tests (impulsant els tests d’antígens) que permetin fer campanyes massives per controlar ràpidament possibles focus de contagi. En aquest cas, però, les competències són estatals i no hi ha hagut cap acord formal al respecte.

Si dins un país ja és difícil coordinar els criteris de confinament o de restriccions, a nivell europeu encara es fa més complicat, admetien fa setmanes fonts diplomàtiques. La voluntat de les institucions comunitàries és pressionar al màxim els líders perquè es posin d’acord, pactin, cooperin i no tensionin encara més les estructures d’una Unió Europea que té com un dels seus pilars la llibertat de circulació de béns, serveis i persones. Per això, la voluntat del president del Consell Europeu, Charles Michel, és mantenir videoconferències periòdiques al llarg d’aquesta segona onada, però per ara els anuncis continuen sent escassos. 

Un llarg i dur hivern al davant

Alemanya

La cancellera Angela Merkel va advertir ahir que s’acosta un “llarg i dur hivern”, alhora que va defensar davant de les autoritats regionals dels lands la conveniència de les mesures de confinament que entraran en vigor el 2 de novembre, amb el tancament de bars, restaurants, espais culturals i gimnasos durant tot el mes. Alemanya va tenir ahir 16.774 casos nous.


Grècia

Des de l’inici de la pandèmia, Grècia havia contingut les infeccions amb prou èxit i amb xifres de contagis i morts molt baixes. Però les autoritats sanitàries d’Atenes han decidit imposar des d’avui confinaments parcials a la segona ciutat del país, Tessalònica. Dimecres, el país va registrar la xifra més alta de casos, 1.547, i ahir n’hi va haver 1.211, a més de 12 morts.


Regne Unit

Les xifres negatives continuen augmentant. Les últimes 24 hores hi ha hagut 23.065 nous casos i 280 morts. Amb tot, un nou estudi epidemiològic de l’Imperial College de Londres considera que el nombre real diari és quatre vegades superior, i només a Anglaterra, on prop de cent mil persones podrien resultar infectades de covid-19. A més, cada nou dies es dupliquen els casos.


Suècia

El país nòrdic, que fins ara ha evitat els confinaments, va registrar ahir 2.820 nous casos, la xifra més alta des de l’inici de la pandèmia i la tercera més alta en els últims dies. L’augment ha anat guanyant força a tot el país. “Comencem a acostar-nos al límit d’allò a què pot fer front el nostre sistema sanitari”, va declarar ahir Anders Tegnell, assessor en cap del govern.