La vacuna d'Oxford ofereix una immunitat mitjana del 70%

L'efectivitat augmenta al 90% si s'administra mitja dosi més una de sencera amb un mes de diferència

Entre el 70% i el 90% d'efectivitat. És el que mostren les anàlisis preliminars dels resultats de la tercera fase de l'assaig clínic de la vacuna d'Oxford i AstraZeneca, que la companyia anglo-sueca acaba de fer públics aquest dilluns. El diferent grau d'immunitat s'aconsegueix en funció de la proporció de les dosis. La setmana passada els resultats de la segona fase van mostrar una "forta" protecció per al grup d'edat dels majors de 65 anys

En relació amb les vacunes de Pfizer i Moderna, els resultats de la d'Oxford podrien suposar una petita decepció, ja que totes dues indicaven, en dades preliminars pendents de revisió, una eficàcia igual o superior al 90%. Però una de les troballes més rellevats, i que encara els investigadors de l' Institut Jenner de la Universitat d'Oxford analitzen, és que quan s'administra la meitat d'una dosi en primer lloc i al cap d'un mes una de sencera, la protecció de la vacuna arriba al 90%.

Com assegura a l'ARA l'investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip, del departament de biologia cel·lular i molecular, "la immunitat no és matemàtica", per tant, els resultats d'eficàcia poden variar en funció del nombre de dosis i la proporció. "A vegades, menys dona més resposta. No em sembla forassenyat", conclou. En qualsevol cas, una protecció per sobre del 70% sempre és un èxit, si es compara amb la que ofereix alguns anys la de la grip.

Encara una descoberta potser més interessant és que aquells voluntaris que han rebut la vacuna en la seqüència i quantitats esmentades (1/2 + 1, amb un mes de diferència) redueixen molt més la infecció asimptomàtica. Si posteriors anàlisis ho confirmen, això suposaria que el prototip desenvolupat per l'equip de la doctora Sarah Gilbert aconseguiria aturar l'extensió de la infecció i no només prevenir els símptomes més greus.

23.000 voluntaris

Les dades fetes públiques aquest matí provenen de l'assaig clínic dut a terme al Regne Unit i el Brasil amb més de 23.000 persones. En l'assaig s'han registrat 131 casos de covid, 101 en persones que havien rebut el placebo i 30 les dues injeccions del prototip. En cap cas s'han registrat efectes secundaris greus. 

El que sorprèn de la informació facilitada per la farmacèutica és que l'administració de dues dosis completes amb un mes de diferència només aconsegueix el 62% d'efectivitat (70% de mitjana quan es combina amb les dades dels voluntaris que han rebut mitja dosi més una de sencera). En qualsevol cas, l'estudi ha de "continuar acumulant més dades i fent anàlisis addicionals per perfeccionar la lectura d’eficàcia i establir la durada de la protecció", assegura la farmacèutica.

Per què una primera dosi més petita afavoreix l'estimulació de la protecció

L’assaig clínic del prototip de la vacuna d’Oxford va començar encara no fa deu mesos, a finals d’abril. Els resultats més interessants suggereixen que quan la primera dosi es va reduir a la meitat, l’eficàcia va augmentar fins al 90%. La reducció de la dosi, però, es va produir per un error. Quan els investigadors se'n van adonar, el van corregir aplicant als voluntaris ja inoculats una dosis completa. Però l'estudi va seguir endavant amb aquest subgrup. Si finalment es confirma aquesta dada, el primer benefici és que hi hauria més vacunes disponibles, fet especialment rellevant en els primers mesos dels desplegament, quan encara no hi haurà una producció prou elevada. Les mateixes dades indiquen que una primera administració parcial minimitza encara més els riscos dels efectes secundaris.

La doctora Sarah Gilbert, directora del projecte, creu que la mitja dosi inicial pot ser més beneficiosa perquè reflecteix amb més precisió com reacciona el cos davant del potencial atac del virus: "El que sempre hem intentat fer amb la vacuna és enganyar el sistema immunitari fent-lo reaccionar davant del que pot veure com una infecció perillosa. El que obtenim és una nova memòria que està allà esperant, a punt per si es troba el patogen real. Administrar una petita quantitat de vacuna per començar, seguida d’una dosi més gran, potser és la millor manera de posar en marxa el sistema immunitari i de donar-nos la resposta immune més forta i més eficaç".

La tecnologia utilitzada en l'elaboració de la vacuna d'Oxford és relativament clàssica, i els fonaments bàsics fa temps que es coneixen i s'utilitzen. En tot cas, hi ha algunes novetats destacables. Al centre del projecte hi ha un virus que causa el refredat comú als ximpanzés. Aquest es modifica de manera que no es pot multiplicar i provocar malalties als humans. A continuació, es carrega amb el gen de la proteïna espiga del coronavirus, la part en forma d'estaca que punteja la superfície del virus i que utilitza per penetrar les cèl·lules humanes. Quan s’injecta la vacuna, el virus del ximpanzé lliura el gen del coronavirus a les cèl·lules humanes que comencen a produir la proteïna espiga. Aquests són detectats pel sistema immunitari que produeix anticossos i altres respostes que poden atacar el coronavirus real en cas que la persona s’infecti en el futur.

Per contra, les de Moderna i Pfizer injecten fragments del material genètic del coronavirus (ARN) perquè les cèl·lules del cos l’utilitzin per fabricar proteïnes virals que provocarien la generació d’anticossos.

En relació amb les altres dues vacunes esmentades, el gran avantatge que té la d'Oxford és que, a més que és molt més barata, uns 4 o 5 euros, en relació als 25 o més de les altres dues, es pot conservar a la temperatura d'un frigorífic convencional (entre 2 i 8 graus centígrads). Actualment ja s'estan fabricant en deu plantes d'arreu del món. AstraZeneca ha garantit la producció de 3.000 milions de dosis al llarg de l'any vinent. De fet, la directora d'operacions de la companyia ha informat en la passada hora que abans de finals d'aquest 2020 tindran 200 milions de dosis i a finals del primer trimestre del 2021 en tindran llestes ja 700 milions més.

També s’estan fent assajos clínics als Estats Units, el Japó, Rússia, Sud-àfrica, Kènia i diferents països de l'Amèrica Llatina. La companyia preveu inscriure fins a 60.000 participants a nivell mundial.